Foradia

“Empresonar a gent per expressar-se és arribar a un extrem molt perillós”

• “En classes d’Història de l’Art ho hem parlat, les manifestacions artístiques han de tindre llibertat" • Una conseqüència de la situació jurídica polititzada és que es crea un sentiment de por en els artistes

Tal com han consensuat els experts al llarg de la història, un sistema de govern democràtic (el menys imperfecte que existeix) ha de fonamentar-se en l’Estat de dret (un ordre regit per la llei), i aquest en la divisió del poder, per tal d’evitar la tirania de qui ho posseeix i exerceix.

Per tal de garantir l’Estat de dret, com a mínim, ha d’existir una separació reial entre el poder legislatiu (qui realitza les lleis), el poder executiu (qui executa la posada en pràctica de les lleis) i el poder judicial (qui s’encarrega d’assegurar que es compleixen les lleis).

Tenint en compte aquesta teoria, durant els últims temps, hem viscut nombrosos fets que ens generen raonables i seriosos dubtes sobre la qualitat del nostre sistema democràtic. En concret, n’hi ha nombrosos indicis per a pensar que el poder judicial està controlat per qui governa el Regne espanyol: corruptes del govern que no van mai a presó, indults a grans defraudadors, ulls grossos davant transgressions legals de poderosos, empresonament d’artistes crítics amb el poder, implicació de la justícia en problemes polítics…

El més preocupant és que aquesta realitat està accentuant-se durant els últims moments. Fins a on arribarem? Parlem amb alguns dels nostres veïns i veïnes d’Alcoi sobre aquest tema.

Raquel i Kim opinen que “empresonar a gent per expressar-se públicament o a través de manifestacions culturals és arribar a un extrem molt perillós”. Aquesta és la conclusió que trauen dels diferents casos que hem viscut a Espanya durant els últims mesos. Entre altres víctimes dels “delictes d’opinió”, estan Casandra, Valtonyc, Strawberry o Hasel, tots ells, crítics amb el Govern i els poders.

“En classes d’Història de l’Art ho hem parlat, les manifestacions artístiques han de tindre llibertat d’expressar el que l’autor considere, després hi haurà algunes que agraden més i altres que no agraden, ja és cosa del públic, però han de tindre el dret a fer-ho”, comenten les nostres entrevistades.

Una conseqüència de la situació jurídica polititzada que estem vivint és que es crea un sentiment de por en els artistes que fa que s’autocensuren i s’autolimiten abans d’expressar les seues idees.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *