Foradia

L’amor salvavides dels bebès prematurs

• Leyre és una xiqueta alcoiana que té un any des que va nàixer, encara que cal restar-li 3 mesos i mig • Avui se sap que l'amor i l'afecte del pares ajuda a reduir de forma considerable l'estrès d'aquestos bebès

Fa anys es pensava que no convenia encapritxar-se amb els xiquets nascuts abans d’hora, per si no sobrevivien. Avui se sap que l’amor dels seus pares els ajuda a tirar endavant.” (Dra. Ibone Olza).

Leyre és una xiqueta alcoiana que té un any des que va nàixer, encara que cal restar-li 3 mesos i mig. Ara, si haguera sigut un embaràs normal, la xicoteta tindria 9 mesos. Leyre és una xiqueta prematura extrema (va nàixer amb 25 setmanes de gestació) que ha aconseguit superar obstacles difícils de creure fins a fins i tot per a la seua pròpia mare, que la descriu com una lluitadora nata. No és d’estranyar que tots al seu al voltant alucinen amb la seua història. Els problemes van començar molt prompte. Un cosí germà de la xicoteta presenta Síndrome X Fràgil, un trastorn caracteritzat per la presència d’un retard cognitiu i motor. Per a descartar que ella el poguera patir, Zaida, la seua mare, va haver de realitzar-se una prova que no va eixir bé, produint-li un hematoma de 10 cm per sota de la placenta. Ací van començar a aparèixer obstacles.

El part prematur és un dels principals problemes de salut en el món. Segons l’Organització Mundial de la Salut prop de 15 milions de xiquets en el món naixen abans de complir la setmana 37 de gestació. La tendència al fet que es produïsquen aquest tipus de naixements prematurs va en augment. A Espanya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, un 6’5% dels naixements presenten aquesta característica, i d’ells un 0’3% són a més prematurs extrems, com és el cas de Leyre. És a dir, són els bebès que naixen amb una edat gestacional inferior a les 28 setmanes.

Zaida va donar a llum un 22 de maig, en la setmana 25 de gestació, de part natural, quan Leyre pesava 800 grams: “Vam tenir la sort que la xiqueta estava col·locada en la setmana 21 en el canal del part, cosa poc habitual. Els metges em van explicar que segurament es va col·locar quan cercava el poc líquid que em quedava en la placenta”. Zaida es va passar sagnant tot l’embaràs i perdia sang al mateix temps que cada vegada li quedava menys líquid amniòtic, imprescindible per al normal desenvolupament del fetus i el creixement dels seus òrgans: “Van passar tantes coses, tantes complicacions, que els metges em van preguntar si volia seguir avant. Però jo dins de mi sabia que la xiqueta estava bé i jo sabia i volia que la xiqueta nasquera”. I així va succeir.

Un dels reptes més importants als quals s’enfronta la medicina en l’actualitat és no solament disminuir la mortalitat dels bebès prematurs, sinó a més evitar les morbiditats i seqüeles, sobretot en els bebès que són prematurs extrems. Segons publica la Revista Espanyola de Discapacitat en l’article ‘Transició en la concepció de la viabilitat de prematurs extrems: anàlisi sociodiscursiu’, la taxa de supervivència d’aquests bebès ha experimentat una millora substancial, especialment des de 2005. No obstant açò, les morbiditats no han disminuït en la mateixa mesura. Els xiquets nascuts entre 1993 i 2011 amb menys de 1500gr presenten seqüeles d’algun tipus en un 44’2%. La prematuresa no és fàcil per als pares, es tracta d’una experiència dura, inesperada en ocasions i difícil.

Quan vaig parir a Leyre vaig viure el pitjor moment de la meua vida. El meu marit estava al meu costat. De seguida que va nàixer Leyre se la van emportar, la van ficar en una bossa de plàstic i la varen intubar. Jo no sabia si estava viva”. Els pares havien sigut advertits que qualsevol cosa podia ocórrer i que el més probable és que la xiqueta no respirara al nàixer o tinguera qualsevol complicació que acabara amb la seua curta vida. Es van portar a la xicoteta a la UCI neonatal de l’Hospital d’Alacant, on situen als bebès de major gravetat. La van posar en una incubadora a la qual el seu germà major d’ara 5 anys crida ‘peixera’. El pare de la xicoteta va poder anar a veure-la a les dues hores de nàixer i li van comunicar la gravetat i la possibilitat que morira en les hores següents. Però no va anar així. Leyre va experimentar una millora que ningú esperava i va seguir lluitant per la seua vida.

El bebè necessita sentir-se volgut i estimat. A un bebè prematur no se li pot col·locar sobre la mare després del seu naixement, com en el cas de Leyre, cal cercar que l’impacte de canviar de l’úter a la incubadora siga el mínim. Però el mètode cangur és imprescindible, segons s’ha demostrat científicament, per a millorar la salut i les probabilitats de supervivència del xiquet o xiqueta. Aquest mètode consisteix a promoure el contacte pell amb pell d’una forma molt primerenca i continuada. També la lactància materna com a via d’alimentació, sempre que tolere sense problemes la llet.

“Quan va nàixer la meua filla no tenia força per a succionar pel que havia de traure’m la llet i van començar a donar-li gotes a través de la sonda, quantitat que s’anava incrementant a poc a poc conforme vèiem que l’anava tolerant. La llet materna és or líquit per a un bebè prematur perquè gràcies a ella s’immunitza i comença a regular el sucre, la tensió i moltes coses de les quals patia Leyre. És la millor medicina i la millor vacuna que existeix. També vaig observar un canvi brutal des del dia que vaig començar a fer el mètode cangur. Va començar a millorar en tots els sentits”.

Avui se sap que l’amor i l’afecte del pares ajuda a reduir de forma considerable l’estrès d’aquestos bebès. Segons l’article ‘Avançant-se a la vida: els nounats prematurs i els seus pares’: És en aquest sentit que institucionalment es tracta de promoure aquesta relació, aquest acompanyament i es tracta de donar participació als pares en el més que es puga no solament pel bé del bebé sinó per ells. Quan hi ha un bebè prematur, també hi ha uns pares prematurs que han d’anar a poc a poc adaptant-se a l’impacte físic i emocional.

Leyre va estar 80 dies ingressada. “És una xiqueta que trenca tots els esquemes. Els metges em deien que mèdicament havia de succeir alguna cosa i no succeïa, ho anava superant tot. Els bebès prematurs tenen de tot, mil malalties i problemes. Leyre va nàixer fins i tot amb una hemorràgia cerebral de grau 4, el que ens asseguraven era una paràlisi cerebral, sordesa, ceguesa, baixa o nul·la mobilitat en la part esquerra; no obstant açò, es va reabsorbir l’hemorràgia i de moment no s’ha vist que necessite ni rehabilitació ni atenció primerenca, alguna cosa molt habitual en els xiquets prematurs”. “És una preocupació constant i una lluita constant també. Cada pas o cada avanç és un món per a nosaltres. Ha sigut un miracle. Leyre avui està ací gràcies a l’esforç, la constància i sobretot gràcies a l’amor”.

La xiqueta riu i balboteja durant la nostra conversa. El seu germà juga a la Wii i ens interromp de tant en tant. Leyre es posiciona en una espècie d’intent de gatejar i es desplaça per tota l’habitació arrossegant la seu cosset. A través dels seus ulls se li veu l’ànima plena de valentia i satisfacció.

*Aquest reportatge es basa en una experiència personal. Cal saber que cada cas és particular i que es desenvolupa en funció de molts factors mèdics i complicacions que poden patir els xiquets prematurs. Encara que l’amor és molt important perquè tiren endavant no sempre és l’única solució. L’equip de professionals sanitaris i els pares sempre faran tot el que estiga en les seues mans perquè el xiquet o xiqueta puga tirar endavant. És recomanable que els pares acudisquen a un suport psicològic que els ajude a fer front a les dificultats que van apareixent i que treballen la culpabilitat que apareix en moltes ocasions.

Font: Mireia Pascual./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *