Foradia

Els incendis forestals: ja està ací la 6a generació

mirada al món per Ester Jordà

Espanya té cada any més i més terreny forestal. Contràriament al que pensem el bosc guanya terreny en la nostra península. ¿I això? Ho fa a costa de terrenys de cultius abandonats.

El nostre territori porta milers d’anys sent modificat per l’ésser humà per la qual cosa defendre la no intervenció humana a l’hora de regular l’ecosistema no és real.

Anunciava esta setmana SEO-Birdlife que el 37% de pardalets comuns (teuladí, orandella, avionets…) estan tenint uns baixons molt bruscos de població. Entre altres coses perquè estos animals son fauna que segueix als humans.

Cada vegada més ecologistes del terreny es planten davant de la figura de l’ecologista hedonista urbà que sols disfruta del bosc el cap de setmana i que defén la no intervenció reguladora de l’humà. Les franges forestals de seguretat que s’han fet a Mariola responen a la necessitat d’intervindre sobre el bosc per tal de controlar-lo de cara a un incendi. Encara que ens ha dolgut a tots vore arbres gegants sent abatuts a colp de motoserra (tal volta Alcoi haguera d’hagut fer com Bocairent i recolzar-se en el treball de voluntaris que controlaren a les empreses madereres de Moixent) ha segut un mal necessari per la supervivència del bosc en conjunt.

Com van apendre l’any passat els portuguesos i este any els grecs no sols hi ha que defendre el bosc si no també defendre’ns nosaltres d’ell. I per suposat hem d’aplicar la màxima ‘els focs s’apaguen a l’hivern’.

A Alcoi ja fa varis anys que a les urbanitzacions es fan xarrades d’autoprotecció per a un incendi forestal. Parcel·les netes, arbres descopats i que no toquen la casa, aixetes d’aigua en llocs estratègics… son mesures importants a l’hora de previndre’s contra el foc.

A Alcoi ja fa varis anys que a les urbanitzacions es fan xarrades d’autoprotecció per a un incendi forestal.

Feia un mes Greenpeace presentava un informe respecte a la situació de les comunitats autònomes en prevenció d’incendis forestals. El primer lloc era per a Canàries i després anava País Valencià i Catalunya. Però no sols s’ha de pensar en que els governs invertisquen més diners en medis d’extinció, s’ha de pensar també en una gestió forestal responsable, en treballar durant tot l’any a la serra per netejar-la. Una bona alternativa seria treballar el bosc per obtindre biomassa, ascles i pellets, per a calefacció. 

I perquè insistir tant en la prevenció? Perquè els nous incendis que estan donant-se a tota Europa són els anomenats de 6a generació (ben coneguts a Canadá, Australia o Chile). En general es diu que els incendis de 3a generació ja superen la capacitat d’extinció encara que se sol lluitar contra el foc fins la 4ª generació però a partir de la 5ª no hi ha altra opció davant d’ells que apartar-se i deixar-los cremar. 

Per a que tingam una idea, un incendi de 6ª generació pot cremar més de 100.000 hectàrees en una nit. Provoquen tal columna de fum i de calor que són capaços de modificar el clima provocant corrents d’aire, llamps i nous focus de focs a voltes fins a més de 10 kilómetres del focus principal. Com a exemple unes xifres: la capacitat d’extinció amb els actuals medis dels que disposem està en 10.000 kilovats per metre d’energia i el de Portugal de 2017 es propagava a 138.000 kilovats per hora.

¿La solució? Frenar el canvi climàtic perquè la falta d’aigua ens ofereix una serra seca, estressada hídricament, i a curt termini gestionar els boscos creant una bioeconomia que evite l’abandonament de les poblacions rurals i el treball del camp.

Font: Ester Jordà, @soc_arcaris./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *