Foradia ivaceext

El moviment pensionista i la justícia social

• Els pensionistes han tornat a omplir les places dels municipis espanyols. Alcoi és un bon exemple. • El moviment pensionista, en definitiva, està demanant un nou contracte social que garantisca la qualitat de vida, no ja de la seua generació, sinó la de les pròximes generacions.


Els pensionistes han tornat a omplir les places dels municipis espanyols. Alcoi és un bon exemple. Encara que l’última convocatòria no haja sigut tan massiva com anteriors, el moviment dels pensionistes demostra, una vegada més, que s’ha convertit en un agent social i polític d’una rellevància determinant.

No basta que el Pacte de Toledo haja decidit que les pensions públiques es tornen a vincular a l’IPC, una mesura que, cal recordar-lo, es durà a terme gràcies a la pressió que els jubilats estan duent a terme al carrer, ja que partits polítics com PP i Ciudadanos, a més dels poders fàctics i mediàtics, s’han oposat fins al dia d’avui. No basta.

En primer lloc, aquest acord s’ha de traduir en llei. Però tampoc és suficient: els pensionistes porten molts anys perdent poder adquisitiu. I les perspectives del futur de les pensions públiques alerten del perill del fet que el sector siga privatitzat, deixant a les pròximes generacions sense cap tipus de seguretat econòmica, i més tenint en compte la precarització de les condicions laborals arran les dues últimes reformes laborals.

Per això, les lluites dels pensionistes transcendeixen els números i els percentatges. El moviment dels jubilats està posant damunt de la taula la necessitat de canviar el model laboral, pujar el poder adquisitiu de les famílies, evitar que la pobresa social continue instal·lada en la nostra societat (atenció a les dades que l’INE publica aquests dies: un de cada tres xiquets espanyols viu per sota de el llindar de la pobresa).

El moviment pensionista, en definitiva, no reivindica altra cosa que la solidaritat social: un nou contracte social que garantisca la qualitat de vida, no ja de la seua generació, sinó la de les pròximes generacions. Els pensionistes s’han convertit, així, en els principals defensors de la justícia social, un agent social que cal fer valdre i acompanyar.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *