Foradia

El manifest del 9 d’Octubre reivindica la diversitat, el feminisme i l’orgull alcoià

• Anna Boluda ha expressat amb ell la vergonya que sentia "fa deu o dotze anys" pel fet de ser valenciana • La seua manera d’evitar aquesta vergonya era reivindicar la seua alcoiania, i “la cosa canviava molt..."

El manifest del 9 d’Octubre d’enguany, realitzat per la periodista Anna Boluda, ha sigut original, reivindicatiu i emotiu. El text sigut llegit al Teatre Calderón, abans que els premis 9 d’Octubre siguen lliurats (a Sol Picó i al Centre Excursionista d’Alcoi), i després del concert de la Societat Musical Nova d’Alcoi.

Anna Boluda ha expressat amb ell la vergonya que sentia “fa deu o dotze anys” pel fet de ser valenciana. Comentava que, vivint a Catalunya, li preguntaven per qüestions que li anaven “fent xicoteta a la cadira”:

  • “Què feu al País Valencià que vos deixeu robar a mans plenes i no reaccioneu?”
  • “Què feu que deixeu que es gasten els vostres diners en fórmules 1, terres mítiques i visites papals mentre vos privatitzen els hospitals?”
  • “Què feu que no defeneu la llengua i totes les coses oficials es fan en castellà?”

La seua manera d’evitar aquesta vergonya era reivindicar la seua alcoiania, i “la cosa canviava molt. Perquè dir Alcoi és dir cultura, llibres, música i art. Dir Alcoi és dir Ovidi Montllor i Toni Miró, i Isabel Clara-Simó, i Júlia, la novel·la i el grup musical, i Verdcel, Arthur Caravan i tots els que m’estic deixant…”.

No obstant això, en comentar que el seu origen és alcoià li realitzaven una pregunta incòmoda “que encara hui no sé contestar”: “i com és que en Alcoi a les dones no les deixen eixir a festes?”. I en aquest sentit va fer valdre que algunes poquetes alcoianes, “valentes, ja són festeres de ple dret.

I és que la reivindicació feminista ha sigut un dels missatges importants del manifest. Boluda va fer menció a l’excepcional 8 de Març que s’ha viscut enguany, en el qual les dones “hem dit prou. Prou d’injustícia i desigualtat, prou de discriminació, prou de violència i de fer-nos callar”. I va emfatitzar la necessitat de lluitar en aquesta línia “perquè queda molt per fer”; també amb les reivindicacions LGTBI i el valencià.

Per altra banda, Boluda comentava que quan va tornar de Catalunya al País Valencià, “fa quatre o cinc anys“, es va trobar motius d’orgull de sentir-se valenciana, com “la gent organitzada per reclamar els drets de les persones depenents” i “la gent que defensava l’escola pública i de qualitat, laica i en valencià”. També la diversitat de les valencianes i els valencians, diversitat sexual, física, de naixement o d’accent. Amb aquests aspectes, i amb el que ha “pogut viure aquests últims anys”, la periodista ha vist curades les seues ferides provocades per la vergonya i l’han “fet recuperar l’orgull de ser valenciana”.

Font: Redacció./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *