lasarga ajualcoipresuparticipa

L’oportunitat d’un nou model social

• Més diners al carrer. Això és el que suposarà l’aplicació de l’acord de Pressupostos Generals Estatals entre Unidos Podemos i el PSOE • No ha agradat la proposta a les classes més pudents, i amb raó. Però la socialdemocràcia implica necessàriament repartir els recursos

Més diners al carrer. Això és el que suposarà l’aplicació de l’acord de Pressupostos Generals Estatals que han dut a terme entre Unidos Podemos i el PSOE. Després de més de 8 anys de succió d’economia reial cap a les altes esferes, s’obri la possibilitat d’aplicar unes polítiques econòmiques que miren per les classes populars.

No estem davant d’uns comptes massa ambiciosos, a parer meu, podrien ser-ho més. Però sí que són sensats, i el més important: representen un canvi de tendència econòmica que trenca amb les polítiques neoliberals i ausericides que tant de mal han fet a la societat.

Entre altres mesures, la proposta inclou: pujada de salari mínim a 900 euros. Subsidi d’atur als 52 anys. Un 40% més en inversions destinades a la Llei de Dependència. Revalorització de les pensions a proporció de l’IPC. Augment d’un 3% de les pensions mínimes. Baixada de l’IVA a un 4% de productes d’higiene femenina. Baixada de l’IVA a un 10% dels serveis veterinaris. Augment en beques educatives, reducció de les taxes universitàries. Baixada de l’impost de societats als autònoms.

És lògic que els partits conservadors i reaccionaris estiguen duent-se les mans al cap i rebusquen arguments i aliats per a boicotejar aquests pressupostos. La seua aplicació els posa en evidència com defensors exclusius dels privilegiats.

Si s’aproven aquests pressupostos, des del carrer podrem comprovar, d’una manera directa, com es reactiva en bona part l’economia i com augmenten les condicions materials de vida de les majories socials. Serà molta la gent que prenga consciència que la socialdemocràcia és la via de la solució de molts dels problemes que patim.

Tampoc ha agradat la proposta a les classes més pudents, i amb raó. Però la socialdemocràcia implica necessàriament repartir els recursos a través d’un sistema fiscal progressiu. Per això, per tal que l’Estat recapte ingressos que després es redistribuïsquen entre la població es plantegen, entre altres, les següents mesures:

Pujada d’IRPF a les rendes superiors a 130.000 euros (que tan sols afectarà un 0’5% dels contribuents espanyols). Agreujant d’un 1% a l’impost de patrimonis superiors a 10 milions d’euros (que afectarà tan sols al voltant de 3.000 persones). Aplicació de la ‘Tasa Tobin’, que comporta un impost d’un 0’2% a la compravenda d’accions de les empreses amb capital de més de 1.000 milions.

Ja estem veient manifestar-se les primeres resistències per part de veus que representen als més poderosos. Per això, per les resistències que posaran, no serà senzill d’aconseguir que s’aproven aquests pressupostos. A partir d’ara la guerra mediàtica serà, previsiblement, intensa: escoltarem arguments apocalíptics de tota mena.

No podem tindre la certesa del fet que es duguen endavant, pot ser la batalla que es lliurarà a partir d’ara done com a resultat un altre triomf als més privilegiats. Però sí que podem dir que estem davant d’una possibilitat de caminar cap a l’inici d’una transició de model social que, per fi, aposte per la gent del carrer. L’oportunitat de pal·liar la degradació de l’Estat de benestar, la precarietat i la incertesa social que predomina durant els nostres temps, que és la base sobre la qual creix la ideologia de la ultradreta.

Font: Rodrigo Paños./

reactivalcoi


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *