Foradia

Il·lusionant encontre entre el centenari alcoià Rafael Jordà i l’alcalde d’Alcoi

• L'alcoià Rafael Jordà Valor s'ha reunit recentment amb Toni Francés, l'alcalde d'Alcoi, perquè li feia il·lusió • És important que la societat aprofite la memòria de persones com Rafael Jordà, que han viscut períodes de la història que cal tindre sempre en compte


L’alcoià Rafael Jordà Valor, qui va fer 100 anys el passat 12 d’octubre, s’ha reunit recentment amb Toni Francés, l’alcalde d’Alcoi, perquè li feia il·lusió conéixer-lo i mantenir una conversa amb ell.

Rafael Jordà va lluitar a la Guerra Civil i tenia molta amistat amb l’històric empresari i polític alcoià Rafael Terol, perquè va ser jardiner del Círculo Industrial, tal com va explicar al seu encontre amb l’alcalde.

Rafael Jordà va nàixer en el Mas de la Font Dolça, on es va criar. És l’actual propietari del Mas del Barranc del Cint. L’any 1957 va emigrar a Argentina, San Juan, on va obrir una xicoteta empresa junt amb la seua dona Maria Jordà, que va morir no sent massa major. 7 anys després va tornar a Alcoi, on va obrir també una xicoteta empresa tèxtil. Va viatjar per tota Europa i freqüentava molt la UDP per a jugar al billar i a xarrar.

Segons comenta la seua néta, Esther Jordà, col·laboradora del periòdic El Gratis, “és un ‘amo de casa’ molt eficient i sempre diu que no trobarà mai a ningú com la seua Maria. Té sols un fill, Rafa, mon pare, jo sóc l’única néta i té un besnét. El meu xiquet Oliver”. Una altra de les penes de Rafael és que tots els seus amics ja han mort.

És important que la societat aprofite la memòria de persones com Rafael Jordà, que han viscut períodes de la història que cal tindre sempre en compte per tal de no tornar a repetir els errors que van tindre els nostres avantpassats.

En aquest sentit, Esther Jordà contava en un article que el seu avi, després de lluitar en la Guerra Civil, va ser obligat a fer el servici militar amb el bàndol guanyador, els nacionalistes que van implantar la dictadura de Franco, i que els seus companys eren obligats a disparar contra els vençuts defensors de la democràcia i la República.

“Alguns dels que anaven a ser afusellats”, li contava el seu avi a Esther, “regalaven els seus objectes personals als mateixos soldats que anaven a afusellar-los”. “Mira xicon, quedat en el meu rellotge, és molt bo i et farà paper”, “Per favor, dis-li a la meua dona que l’estime”, “Algú podria donar-li esta agulleta a la meua filla? no m’han deixat despedir-me d’ella”, “La meua dona està embarassada, per favor, digau-li que si és un xiquet li pose Emilio i si és xiqueta Carmen”, “El meu home ja el van afusellar i el meu fill té tuberculosi per favor busque que algú el cuide”…

Font: Redacció./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *