Jordi Sedano: “no canviaria la meua experiència política per res”
• Jordi Sedano ha decidit posar fi a la seua trajectòria política amb aquesta legislatura. Després de 20 anys "de molta intensitat" • En aquesta entrevista fem un petit balanç de la seua trajectòria.
Jordi Sedano ha decidit posar fi a la seua trajectòria política amb aquesta legislatura. Després de 20 anys de funció política, pensa que, amb 62 anys, és moment de deixar-li pas a altra gent. “Ho vaig dir el primer dia de la legislatura i sóc un home de paraula”. 20 anys que defineix com “de molta intensitat política, jo crec que molt fructífera també per a la ciutat”. Quan acabe dedicarà més temps a la família i a “diferents accions socials, per exemple amb Càritas i amb Creu Roja”. En aquesta entrevista fem un petit balanç de la seua trajectòria política.
– D’aquests vint anys de trajectòria política què és el millor que te’n portes?
La política no és dura, sinó duríssima. Però és molt enriquidora a nivell personal. El carrer de cada dia, el resoldre problemes, el no poder resoldre problemes… És una experiència que jo no canviaria per res. És de veres que les crítiques són molt dures, que la família pateix molt. Als polítics al final se’ns fa l’esquena gran, però la família ho passa molt mal. Jo he arribat a estar quinze vint dies durant l’època d’alcalde sense veure als meus fills: arribar a casa a les 12 de la nit, alçar-se a les 7 del matí, estar de viatge…
– I què és el pitjor que t’has trobat en política?
Poques coses. Les crítiques no constructives de l’oposició, que quan vaig governar van ser duríssimes. La nostra és una ciutat de centreesquerra que jo governava des del centredreta, és molt difícil. Jo no vull pensar si arribe a planificar deixar el carrer Entença sense aparcament, com ha fet ara el PSOE, què haguera passat. No m’hagueren permés estar 8 anys sense fer un parc tecnològic o sense traure el Pla General. Crec que hi ha hagut una doble vara de mesurar: n’hi ha certa condescendència amb l’esquerra.
– Que consideres que has aportat tu a la ciutat?
Haurem encertat i ens haurem equivocat, però vam dinamitzar moltíssim la ciutat. Crec que vaig aportar frescor. Per exemple en el tema educatiu, l’esquerra es posa les medalles en educació però jo vaig fer col·legis com un boig: l’ampliació del Romeral, l’ampliació de Cotes Baixes, l’Escola d’Art, que vaig lluitar contra vent i marea perquè estiguera al Centre de la ciutat, l’institut de Batoi, que és el més gran de la província, el Tomàs Llàcer, que era molt necessari, l’Escola d’Idiomes, que la vaig portar jo, el Miguel Hernández, que el volien posar en la plaça Al-Azraq i ho vaig evitar perquè se l’hagueren carregat, avui és el millor col·legi de la Comunitat Valenciana, em vaig deixar la pell i la vida per ell. Mai en la vida s’havia impulsat tant l’educació a Alcoi.
-Durant la teua etapa com a alcalde també hi va haver algunes gestions més controvertides, com són el tema del Bulevard, Serelles, la Rosaleda o el Teatre Calderón. Com ho veus en perspectiva?
Quan comença el tema de la Rosaleda jo sóc regidor, igual que amb Serelles, però els vaig recolzar. El teatre Principal, al cap de tres mesos de ser jo tinent d’alcalde ens va caure pràcticament en terra, el vam haver de recuperar. I el Calderón el vam haver de tancar perquè la gent no volia vindre, perquè no podia canviar-se en els camerinos. Ara n’hi ha un gran teatre fet pràcticament nou i hem recuperat el Calderón, que és un gran teatre, el vulguen o no el vulguen. Ens van portar al Tribunal de Comptes i ens va exonerar perquè no teníem res a veure. El que n’hi havia era una denúncia contra el promotor i contra l’arquitecte. No n’hi ha res de política. Cal tindre present que el teatre és la infraestructura més complicada de fer, és molt fàcil criticar i al final desprestigiar un projecte que per a mi i per la cultura de la ciutat és fonamental. Pel que fa a Serelles, al marge de la promotora que haja fet fallida, recordar que el PSOE volia fer allí un polígon industrial, en aquella època estava catalogat com a sòl industrial. Jo crec que és molt més lògic que n’hi haja sòl urbà, que ofereix a la gent d’Alcoi que no se’n vaja a viure a Cocentaina i a Muro. Però jo estic segur que d’ací a trenta o quaranta anys, Serelles estarà perfectament urbanitzat i serà una zona d’expansió.
– Però n’hi ha una zona que està protegida mediambientalment, de fet Alcoi va haver de pagar 600.000 € de multa per la seua urbanització i ara és el que és.
El projecte inicial de Serelles era el triple del que n’hi ha. I al final es va dir que no es podia construir en tot i es va retallar un terç. La multa va ser no pel terreny sinó per una part específica, perquè s’havia d’haver fet una volta o alguna cosa pareguda respectant una part de la baixada de l’aigua, un tema tècnic. Primer el Govern Valencià va aprovar tot el projecte i després s’ho replanteja i diu que cal retallar eixe terç.
– Arriba el punt que decideixes fer el pas del PP a Ciutadans, per què?
Va ser un moment molt complicat per a mi. Jo sóc una persona molt fidel a les meues idees. No me n’he anat mai ni de la meua comunitat de veïns. Va ser un moviment de Paco Camps, que volíem llevar-me de portaveu. Cal recordar que jo vaig traure 11 regidors per al PP, el PSOE va traure 7. Després de guanyar eleccions, va intentar arreplegar firmes internes per a llevar-me de portaveu. Per un tema de dignitat jo vaig voler passar per ahí. I en 2012 em vaig anar al grup mixt. Més de 200 alcoians es van donar de baixa del PP.
– I quan va eixir Ciudadanos a nivell estatal vas veure l’ocasió?
Abans d’això, quan em vaig al grup mixt, un grup d’amics, entre ells Mario Santacreu i altra molta gent, vam pensar en muntar un altre grup polític local que es deia ‘Ciudadanos d’Alcoi’, no teníem res a veure amb Albert Ribera ni res. Quan arriben les eleccions, un company d’Elx dels líders de Ciudadadanos va contactar amb nosaltres i ens va proposar incorporar-nos al partit. Jo encara ni coneixia a Rivera ni res. S’ho comente a la meua gent i els pareix bé.
– Et sents còmode dins de la línia ideològica de Ciudadanos?
Sí, jo he tingut sempre com a líder preferit a Adolfo Suarez. Encara que jo haja votat a partits molt diversos, com a Pepe Sanus o Felipe González. Vinc d’una família d’esquerres, mon pare ha sigut afiliat al PSOE de tota la vida. Jo m’he sentit sempre un home liberal o de centre moderat. Quan jo entre en política amb el PP és perquè sóc un fixatge de Miguel Peralta com a independent. Ara en Ciudadanos em sent molt a gust i integrat i amb molta llibertat.
– Ciudadanos ha fet una deriva ideològica des del seu inici fins ara, d’una postura de més o menys de centre ideològic fins als postulats d’ara, que són molt pròxims als de l’extrema dreta. Per exemple, l’altre dia Carolina Punset deia que es retirava del partit perquè no compartia la seua línia nacionalista identitària excloent…
Jo no estic d’acord amb Punset, quan parla de vegades no sap si munta o si baixa. Jo crec que dins de Ciudadanos n’hi ha una pluralitat enorme i que el gir és més mediàtic que reial. El que sí que n’hi ha és molta llibertat d’actuació, jo estic treballant amb gent del PP, d’UPyD, gent independent, inclús socialistes. No he tingut mai cap problema en aquest sentit.
– També sembla que és molt diferent la realitat estatal, on Ciudadanos té unes postures molt agressives, de la municipal, on sou més moderats.
Jo crec que a nivell nacional les coses estan sent molt complicades i és normal que emergisca certa agressivitat. I a nivell local el que mires és el que ocorre a la teua ciutat. Els que em coneixen saben que jo sóc una persona molt dialogant, tolerant i moderada. Jo sempre he dit ‘no faces el que t’han fet’, a mi m’han fet barbaritats, infàmies de tot tipus i ho he aguantat tot estoicament. El que no vaig a fer és el mateix als altres, jo estic en política per Alcoi.
– Quin és el balanç que fas d’aquesta legislatura?
Falten piles. Des de Ciudadanos hem sigut exquisidament moderats, sempre pensant en la ciutat. A la gent de Ciudadanos sempre els he dit que ací no estem per a fer un ‘i tu més!’, si jo estic ací és per a ser útils. Hem d’aportar idees i criticar el que siga criticable. Des d’eixe punt de vista hem sigut tot el transparent que hem pogut, de fet alguns ens han acusat dient ‘és que ajuden!’. Hem de criticar, però el que no podem fer és tirar pedres i que Alcoi es paralitze. Nosaltres som un partit que estem intentant aportar sentit comú a les coses, mirant Alcoi per damunt de tot. Tant orgànicament com a nivell de regidors, el partit està ben conformat. Hem aconseguit consolidar una estructura de partit, que és molt difícil. També tindre a una persona com Marcos Martínez en l’organització. A Antolí, que som amics des dels 8 anys. A Maribel l’he conegut després i és una persona formidable. Dic que falten piles perquè ha faltat entusiasme, per exemple, amb la defensa del projecte Alcoinnova. També amb el Pla d’Ordenació Urbana.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi