Foradia ivaceext

Cicle de debat del CAEHA sobre la necessitat de reformar la Constitució espanyola

• 40 anys són suficients per a tindre una perspectiva dels aspectes positius i negatius que aquest contracte social ha aportat a la nostra societat • Rafael Hernández durà a terme avui dijous 22 la conferència ‘La Constitució de 1931’, la base de moltes de les lleis que va veure incloses la Constitució del 78.

El Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, CAEHA, en coherència amb el seu compromís per la Història com a punt de partida per a comprendre el present i millorar el futur, ha organitzat un cicle de conferències sobre les diferents Constitucions espanyoles: ‘El constitucionalisme espanyol: passat ,present i futur (40 anys de la Constitució de 1978)’. Es durà a terme els dies 20,22,27 i 29 de novembre, al Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi, a les 19:30 hores.

Ho fa amb motiu del 40 aniversari de la Constitució de l’any 78, que tindrà lloc el dia 6 de desembre. Repassem alguns dels temes que es parlaran a les diferents intervencions amb dos dels seus ponents: Pedro Juan Parra Verdú, doctor en Història i president del CAEHA, i Rafael Hernández Ferris, doctor en Història i membre de la directiva del CAEHA.

La Carta Magna representa un marc legal de convivència entre els pobles de l’Estat espanyol. Són moltes les veus que parlen de la necessitat de no demorar més una revisió de la Constitució espanyola, com a mínim d’alguns dels seus punts. 40 anys són suficients per a tindre una perspectiva dels aspectes positius i negatius que aquest contracte social ha aportat a la nostra societat.

El CAEHA, a banda de l’estudi històric de les constitucions espanyoles dels segles XIX i XX, vol obrir un debat social a Alcoi per tal de poder estudiar i consensuar quina és la realitat actual i quins punts s’han de millorar de cara al futur en l’actual Constitució.

Durant el segle XIX, Espanya va viure nombrosos processos que van conduir a nombroses constitucions diferents. Un segle que va resultar especialment convuls i inestable, i que, en paraules de Rafael Hernández, “representa precisament el que no necessitem que torne a ocórrer”. Aquest període històric ha sigut el tema de la primera conferència del cicle, sota el títol ‘El constitucionalisme espanyol del segle XIX’, on ha intervingut el catedràtic d’Història Contemporània alacantí Emilio La Parra López.

La Constitució de l’any 1931, que va estar vigent durant el període de la II República, va suposar un avanç important per al poble espanyol pel que fa al tipus d’organització social, els drets i les llibertats dels ciutadans. Tal com ens comenta Rafael, aquesta Constitució és la base de moltes de les lleis que va veure incloses la Constitució del 78. A més, els factors contextuals de la seua concreció i els temes i problemes dels quals va donar compte són, en molts casos, similars als que tenim en l’actualitat, per exemple la relació entre l’Estat i l’església, el debat sobre l’educació, el poder de l’exercit, l’organització territorial, els drets socials…

Aquest període històric, en aquest sentit, i en concret la materialització de la seua Constitució i els debats, assoliments i conseqüències que va comportar, constitueix un element bàsic per a poder comprendre l’actual Constitució i la possibilitat de superar els límits i reptes que planteja. De tot això ens parlarà Rafael el dijous 22 de novembre, en la conferència ‘La Constitució de 1931’.

Després de 40 anys de dictadura, on els drets i les llibertats eren notablement insuficients, la societat espanyola aconsegueix consensuar, a través de la pluralitat representativa i de la correlació de forces que hi havia, la Constitució que, fins al dia d’avui, assenyala les normes de convivència en les quals vivim els espanyols. Es comentarà amb tot detall el dimarts 27 de novembre en la conferència ‘La Constitució de 1978’, desenvolupada per Pedro Juan Parra.

La situació, llavors, era molt complicada, ens recorda Pedro Juan: “el context era de molta tensió, amb una greu crisi econòmica, amb organitzacions com els Grapo, ETA i l’extrema dreta, produint atemptats amb molts morts…”. El risc de colp d’Estat dels militars, també estava en l’horitzó (Operació Galaxia, el 23 F). El carrer va ser determinant perquè començara la negociació: els estudiants, els moviments veïnals, els obrers i els cristians de base van fer alçar la seua veu perquè es realitzara una autèntica reforma democràtica. Les forces del Règim, en principi, per la seua part, van oferir resistència al canvi amb la força, deixant inclús alguns morts pel camí.

Malgrat això, després, des del consens entre els reformistes franquistes i l’oposició democràtica, a pesar de totes les greus limitacions abans esmentades, aconseguiren elaborar una Constitució consensuada, que va portar avanços significatius. Però també aspectes que resulten necessaris de revisar en l’actualitat. Alguns d’ells, ens comenta Pedro Juan: el tipus d’Estat que volem, si volem una monarquia com a cap d’Estat o no; com s’han d’organitzar els diferents territoris; si volem continuar deixant que n’hi haja sectors amb privilegis (com són els aforats o la banca); si volem que part de l’aparell franquista continue dins de l’Estat; si volem canviar una llei electoral que és desproporcional; si s’han de blindar alguns drets socials; si volem que el ciutadà a soles puga votar cada quatre anys o si volem que n’hi haja més processos democràtics i participatius (com referèndums i propostes ciutadanes).

Aquests són alguns dels temes que es desenvoluparan l’últim dia del cicle, el 29 de novembre, a través de la conferència ‘Present i futur de la Constitució de 1978’, que comptarà, amb les intervencions de la diputada nacional pel PSOE Patricia Blanquer, el diputat nacional per Compromís Joan Baldoví i la diputada nacional del PP Maria Dolores Alba.

En definitiva amb aquest cicle de ponències, en paraules del president del CAHEA, “es tracta d’obrir un foro de debat, i, des de la crítica constructiva, plantejar-se el futur i possibilitats de reforma de la nostra Carta Magna, que en alguns aspectes ha quedat desfasada”.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *