Foradia ivaceext

Guerra als tacons

mirada al món per Ester Jordà

I allí estava jo. Mig nua escoltant a un fisioterapeuta que em deia que les dones havíem de portar tacons perquè ens ressaltava la figura i ens feia unes cames ben boniques. A l’altre costat de la llitera ma mare, que ja feia anys que havia desterrat eixes sabates del seu armari, travessava en la mirada al sanitari. ‘Té desviació d’esquena’ li acabava de comentar al professional.

Era una adolescent que començava a assabentar-se que el masclisme existia més enllà del que comentàvem a classe i que formava part del propi esquelet de la societat actual. Alli davant tenia un fisioterapeuta que malgrat saber que tenia un problema em recomanava anar amb tacons per que ‘feia les cames boniques a una dona’.

Els tacons. La veritat és que mira que les dones som masoquistes. No tenim prou amb portar tot el pes d’una casa, la faena, la família…? Damunt em de presentar-se a esta societat com guapes, sexis, afectuoses i simpàtiques.

Als jeroglífics egipcis ja es poden vore tacons, però els portaven tant les dones com els homes. I a Europa comencen a ser molt utilitzats al Renaixement però sobretot per una utilitat molt bàsica: muntar a cavall. Els guerrers perses ja els utilitzaven en les seues campanyes militars ja que els permetia subjectar-se be al cavall mentre disparaven amb l’arc. El Rei de França Lluís XIV va promulgar un decret pel qual sols els homes de la Cort podien portar sabates de tacons roges. I fins i tot a alguns dibuixos de Leonardo da Vinci es podien vore molts homes amb sabates de tacó. Però poc a poc la incomoditat que produïen als varons caminar i mantindre l’equilibri va anar relegant eixe tipus de sabates sols per a muntar a cavall. Així els tacons masculins van anar evolucionant fent-se cada vegada més amples fins arribar a les botes de vaquer.

Però les dones es van quedar ancorades en eixes sabates incomodíssimes del s.XV. Hui en dia, al segle XXI, en moltes faenes resulta obligatori per a les dones portar tacons i no fer-ho constitueix una falta motiu d’acomiadament. Fa un parell d’anys una recepcionista d’un hotel de Londres va emprendre una batalla legal en contra de l’empresa per acomiadar-la per portar sabata plana.

I actrius com Júlia Roberts, Kristen Stewart, Gal Gadot o l’esportista Serena Williams s’han revelat contra els protocols dels festivals de cinema que obliga a les actrius a anar amb tacons per poder accedir. O be han anat amb sabata plana o bé directament descalces. Fins i tot Victòria Beckham ha abandonat els tacons.

Per la meua part, des d’aquell consell d’un fisioterapeuta masclista no m’he comprat mai sabates de tacons. I el que a diari no es nota a una boda pot resultar tota una declaració d’intencions però la veritat és que has d’acceptar-te com eres i els teus amics també hauran de fer-ho. Pensant-ho be, resulta estúpid anar en tacons a una cerimònia on tens cara d’amargada quan realment hauries d’estar gaudint d’eixe moment tan important. Total, quan arribes al dinar la majoria de dones ja han substituït eixes màquines de tortura per unes blanetes ballarines.

Mireu que prompte van desterrar els homes les sabates de tacons de la seua vestimenta! No siguem bledes, anem còmodes, la vida ja es prou complicada com per a viure nugades a unes normes de vestimenta creades per homes que soles ens veuen com unes cames més o menys boniques.

Font: Ester Jordà i Solbes, @soc_arcaris./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *