Joanfra Rozalén: “els espectadors han fet seu el Betlem del Tirisiti”
• Parlem amb Joanfra Rozalén, gerent de la companyia de teatre La Dependent, que, entre altres activitats, s’encarrega de la representació del Betlem de Tirisiti
Joanfra Rozalén és el gerent de la companyia de teatre La Dependent, que, entre altres activitats, s’encarrega de la representació del Betlem de Tirisiti, i que ha dut a terme, fins a enguany, la gestió del Teatre Principal i de l’Escola de Municipal Teatre d’Alcoi. Parlem amb ell sobre tota l’activitat i actualitat de la companyia.
– Heu gestionat el Teatre Principal d’Alcoi des de fa 12 anys, enguany ja no esteu, què ha passat?
Teníem un concurs públic del 2014, el 12 de febrer d’enguany, l’Ajuntament ens diu que no pot mantenir el concurs, encara que nosaltres ja érem conscients que estàvem fora de termini. L’únic que passa és que teníem programat i pactat el trimestre del Teatre i això ens provoca que hem de suspendre tota la programació i acomiadar l’equip de producció del Teatre Principal. A partir d’ací, el Teatre queda en mans de l’Ajuntament; i nosaltres acabem el curs de l’Escola de Teatre i abandonem la infraestructura. Tot a causa d’una nova llei segons la qual canvia el perfil dels gestors.
– Què passarà ara del Teatre Principal?
Depén de l’Ajuntament. Supose que hauran de traure un nou concurs en breu.
– Vos presentareu vosaltres?
Si veien que ens interessa, ens podem presentar. Però no tenim res decidit, perquè tampoc sabem quines són les condicions que hi haurà. Ara ens hem presentat al concurs de l’Escola Municipal de Teatre, que en principi pareix que no s’ha presentat ningú més, però tampoc ho sabem.
– Enguany no s’ha posat en marxa l’Escola de Teatre?
En principi s’ha posat en marxa l’expedient administratiu. Les classes tots els anys han començat en octubre. Jo crec que si tot va bé, possiblement enguany comencen en desembre.
– Hem vist altres anys a Rosa Fraj fent les classes. Ho feia molt bé, de fet, l’Escola de Teatre ha evolucionat en quatre anys molt positivament amb ella.
Rosa ha sigut, dins de l’equip de La Dependent, la persona que implanta el projecte pedagògic de l’escola i una manera de treballar.Lla coordinadora de l’Escola ha estat Lidia Miró des de l’inci del projecte. Rosa ens pareix una persona molt valuosa, ha fet moltes coses de teatre, també ha fet impartit formació per a formadors. I manté una relació molt bonica, en quant a distàncies, conductes i pautes, amb les criatures, ja siguem pares o xiquets. Per a nosaltres és un autèntic privilegi tindre-la. Amb ella treballem des de fa 4 anys, quan naix l’Escola. Que va començar amb onze alumnes i l’últim any ja n’hi havia inscrits més de 90. En l’equip d’enguany està ella també, junt amb Pepa Miralles i Conxi Doménech.
– El teatre és una eina pedagògica molt interessant
Nosaltres no estem en l’escola intentant formar actors. Nosaltres apliquem una dimensió més pedagògica per acostar a la gent a l’àmbit del teatre o de les arts escèniques. És una bona manera, i fins i tot terapèutica. Hem ajudat moltes criatures a obrir-se, a fer les coses d’una altra manera.
– Quin és el balanç que feu de la vostra gestió en el Teatre Principal?
Molt positiu. Crec que hem pogut donat suport a moltes de les iniciatives de caràcter local que hi havia, i les hem intentat dignificar. També hem intentat apropar al públic alcoià alguns espectacles que d’altra manera possiblement no podrien haver vist fàcilment. Com ja n’hi ha un altre espai que feia un altre tipus d’espectacle, encara que ara faça més o menys i que tinga més presència musical, nosaltres buscàvem espectacles de sales més alternatives. Propostes que tenen un component més de risc i que poden ser representades a ciutats com València, però més difícilment a Alcoi.
– Supose que és important que el teatre siga gestionat per professionals de l’àmbit…
Els teatres han de ser gestionats per gent que els viu i els habita. I si no és així, no funcionen. Des de fora no es poden fer funcionar. És un poc utòpic que una companyia estiga gestionant un teatre: nosaltres ho vam aconseguir en una època molt difícil. Però nosaltres no venim del no-res, la nostra capacitat de gestió està contrastada: fa 30 anys que fem el Betlem de Tirisiti, hem produït i coproduït amb moltes administracions de tot tipus i hem aconseguit fer espectacles de tota mena.
– Sí que continueu gestionant el Betlem de Tirisiti, que s’ha convertit en tot un referent
Ara farà 30 anys que nosaltres fem el Betlem. A banda de tots els premis i reconeixements que ha obtingut, el seu èxit és que els espectadors se l’han fet seu. A partir del Betlem de Tirisiti s’ha generat tota una sinergia de campanyes escolars i per a tots els públics que transcendeix. Ara ha eixit la possibilitat de fer uns quaderns didàctics que poden utilitzar els professors i els escolars. Mentre que el cuidem i les funcions isquen boniques, en tenim Tirisiti per a temps.
– Comenta’ns la trajectòria de La Dependent
El seu embrió naix al final dels anys 80. Al País Valencià està creant-se el Circuit de Teatre Valencià, està pegant-se el pas del teatre independent a un teatre més professional… Pep Cortés observa que cap la possibilitat de generar un ofici, un treball. Ell és el germen, es nodreix d’un grup de gent jove que està en Alcoi fen teatre, que formava part de La Cassola i gent que ve inclús d’abans. Arriba un moment que decidim escindir-nos de La Cassola i a partir d’ací es consolida La Dependent.
– La Cassola va ser un fit important per al teatre alcoià
En aquells moments estava represetanda, per Pepa Miralles, Pep Sellés, Angel Lluís Ferrando, Jordi Moran, Xavi Castillo, Rosanna Espinós,… Donava cabuda a alguns espectacles anteriors que havia fet Pep Cortés, com ‘Ací no paga ni Déu, de Dario Fo’, “ Sóc una dona” o com un monòleg de Juli Cantó” Possiqueteveré, a més de “ CADIRAM”. L’antiga Cazuela no hem d’oblidar que en 1967 és Premi Nacional de Teatre, en el seu temps, aporta, proposa i fa un seguit d’espectacles a Alcoi en una època en la qual no hi havia quasi res. Va ser l’avantguarda, i nosaltres som hereus.
– Com ha sigut l’evolució de La Dependent des de llavors? Hi Ha hagut una professionalització?
Ja estàvem professionalitzats. Es passa de fer espectacles d’una manera aficionada a ser una companyia estable i professional. Una companyia que coprodueix amb l’Institut Valencià de Cultura, amb teatres de la Generalitat, amb la Diputació d’Alacant, de València o de Barcelona, que ha girat pels teatres de Madrid o de Castella La Manxa o les Illes Balears, amb molts premis i reconeixements, amb 40 o 50 produccions teatrals… Tot amb una aposta clara i decidida per la dramatúrgia valenciana i en valencià.
– Destacaríeu alguna de les obres que heu realitzat?
N’hi ha algunes que ens han donat moltes alegries, com l’espectacle ‘Miraclets’, o l’espectacle ‘Ai Mare de Déu’, que es premi de la crítica, o ‘L’aniversari de Don Eduardo’… Tot això durant els principis dels 90’. Després hem tingut espectacles que han sigut multiguardonats. Però pensem que el millor espectacle està encara per vindre.
– Ara esteu duent a terme l’espectacle ‘Separeu-vos junts’
Una comèdia amb pinzellades musicals. És un text de Gemma Miralles, el segon que realitza (el primer era ‘De Sukei a Naima’, que va estar guardonat amb els premis literaris Ciutat de València i per l’Associació d’Escriptors de la llengua Catalana). La música és de Carles Giner. És un espectacle que parla de les relacions de dues persones que estan separant-se. I sobretot d’una criatura menudeta que està en mig, representada per l’actriu Natalia Nadal (que ix de l’Escola de Teatre). Aquesta criatureta pensa que si els seus pares s’han de separar que se separen, però que ho facen amb trellat i criteri.
– Afronta un problema molt actual i reial
Es posa en la perspectiva de les criatures que es troben en mig de processos de separació, perquè realment elles són les víctimes. Inicialment la xiqueta pensa que es poden reconciliar els seus pares però després es dóna compte que és impossible. A partir d’ací s’inventa coses perquè tots isquen beneficiats. I cadascú ja farà la seua vida.
– Com està sent la recepció?
Molt bona. Les comèdies són en principi molt difícils de fer, però després la gent s’ho passa molt bé. Vam començar la gira a començ d’octubre, a Alacant, Puçol, Nules, Carcaixent, Onda… El dia 2 de desembre estarem a Banyeres, el 14 farem la representació i la Cloenda del Certamen del Teatre Vila de Mislata, el 19 de gener en Almussafes, el 25 en Canals, el 26 en Gandia; etc. i continuarem fins a març. Estem molts satisfets del treball.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi