Foradia

El vaticini d’Enric Juliana

• És possible que en desembre de l’any que ve la majoria de la població estiga reivindicant a crits l’ordre constitucional tal com el coneixem ara mateix • Predomina en el debat social un sentiment nacionalista (amb un alt component de catalanofòbia) que no deixa cap espai a les raons econòmiques i socials

És possible que en desembre de l’any que ve la majoria de la població estiga reivindicant a crits l’ordre constitucional tal com el coneixem ara mateix. No perquè siga perfecte, sinó perquè representa un nivell d’Estat de benestar i de dret que, si les tendències polítiques continuen pel camí que estan transitant, pot estar, en bona mesura, en perill. Així ho veu un dels analistes polítics més lúcids del panorama espanyol, Enric Juliana.

Els resultats de les eleccions andaluses han fet la fotografia d’aquestes tendències: el creixement d’una majoria social que, amb certa dosi d’entusiasme, considera al Partit Popular, a Ciutadans i a Vox com els agents polítics dignes de dirigir el futur col·lectiu. I, per altra banda, el desencant de bona part de qui ha confiat durant els últims anys en el PSOE i en Unidos Podemos com els partits que resoldrien els problemes de la gent.

N’hi ha certa tendència al fet que els debats estatals siguen els que condicionen els vots autonòmics i locals. I és això el que ha passat, en bona part, a Andalusia, on el tema de Catalunya ha tingut un protagonisme determinant. El PP, Ciutadans i Vox no han augmentat els seus vots proposant un programa polític esperançador per a l’autonomia (de fet Vox, per exemple, apel·la directament al desmantellament de les autonomies i les seues competències): ho han fet contra l’independentisme català i contra aquells que proposen el debat i el diàleg com a ferramenta de resolució del conflicte.

Reialment, aquesta victòria és el fruit d’allò que estan sembrant des de fa tant de temps tertulians mercenaris, telediaris al servei de poderosos accionistes i debats polítics altament parcials i tendenciosos: un sentiment nacionalista (amb un alt component de catalanofòbia) que no deixa cap espai a les raons econòmiques i socials: el pa nostre de cada dia.

En aquest context, l’enfocament que estan tenint les forces independentistes no està fent més que llançar llenya al foc. Guanyarien molt més, i tots amb ells, si, abandonant l’enroc en la via unilateral, buscaren una aliança real amb les forces polítiques susceptibles d’escoltar-les, que són les que es van posar d’acord amb la moció de censura a un dirigent polític que els seus hereus han fet bo.

Un altre possible panorama en positiu seria que els grans mitjans de comunicació, qui modela l’opinió i els sentiments d’una ampla part de la societat, es tornaren responsables i començaren a centrar el debat des d’un punt de vista racional i constrictiu, a destapar mentides polítiques, a denunciar les idees intolerants i autoritàries i a apel·lar, més amb fets que amb paraules, als valors de la convivència i la democràcia. Fet en el qual, sent realistes, tampoc no hem de depositar moltes esperances.

Així les coses, si no n’hi ha un gran moviment o canvi polític (cosa probable en aquests temps accelerats i frenètics), el més viable és que les tendències polítiques destacades actuals es consoliden: el creixement de les idees ultres i dels vots als partits que les representen i la desmoralització i desmobilització d’una societat crítica que aspira a desitjos i reivindicacions que no tenen cabuda en la correlació de forces actual. I en aquest cas, el vaticini d’EnricJuliana es complirà.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *