Foradia

La festa de l’home dels nassos o de les orelles

• Alguna vegada, de xiquets, el matí de cap d’any, van enviar-vos a buscar l’home dels nassos o de les orelles? El 31 de desembre, a Cocentaina • Enguany, a més la gimcana per buscar l’orellut, de la crida pel passeig del Comtat de la colla Mal Passet i del repartiment de llepolies i caramels, hi haurà un concert de Dani Miquel

Alguna vegada, de xiquets, el matí de cap d’any, van enviar-vos a buscar l’home dels nassos o de les orelles? Els grans acostumen de convidar les criatures a buscar personatge tan singular. Diuen que té tants nassos com dies resten a l’any. La imaginació infantil el representa tot ple de nassos, pengim-penjam. El problema és que només es fa visible el matí del 31 de desembre, curiosament, el dia que té un sol nas o un sol parell d’orelles, com qualsevol persona normal. Aleshores, com el podem reconèixer? Heus ací el joc i la festa. Amb tot, diuen els entesos que acostuma de deixar-se veure prop d’hotels, fondes i pensions. A Cocentaina, al Pla de la Font i l’Hostalet. A Gandia i Ontinyent, pels voltants d’estacions de tren i d’autobusos, sempre atarantat, amb barret, abric i una gran maleta. Per acabar de reblar el clau, té el do la ubicuitat, i es fa trobador a molts llocs alhora. Abans, sembla que era conegut a tot el domini lingüístic, com un element més de l’imaginari col·lectiu compartit. A Catalunya, celebren unes festes d’anomenada, amb cercaviles i músiques, per donar-li la benvinguda. A Palma de Mallorca, coincideix amb la festa de l’Estendard, en cap d’any, quan es commemora l’entrada de Jaume I a la ciutat. Al País Valencià, la creença continua viva en punts concrets i tot fa pensar en una extensió més general en un passat recent. Al nord de Castelló, i més al sud, a les comarques de la Safor, la Vall d’Albaida i el Comtat, en concret, a Gandia, Ontinyent, Bocairent i Cocentaina.

Però, d’on naix la creença? Joan Amades, el gran folklorista de Catalunya, el relacionava amb la festa pagana de l’Arbre dels nassos. Un arbre mil·lenari que representava l’any. Es deia que l’home dels nassos, encarnació del temps, vivia a la soca. I per cap d’any n’eixia, vestit amb tots els colors de les fulles dels arbres, i passejava amunt i avall per anunciar la vinguda d’un any nou. No obstant això, l’opinió més generalitzada, com la de Joan Soler en l’Enciclopèdia de la Fantasia Popular, el vincula amb Janus, el déu romà de les dues cares. Una d’ancià, l’any Vell, que mira el passat i tanca l’any amb una clau; i una altra de jove, que mira el futur i brinda amb una copa per cridar la sort. En la mateixa línia hi ha el Fumera, amb “quatre ulls al davant i quatre al darrere”. O l’home de les orelles, el seu cosí germà, encara vigent a Cocentaina, “amb tants parells d’orelles com dies resten a l’any”. El trobareu molt ben il·lustrat en l’àlbum La Maria no té por i en la baralla “Va de monstres” (Andana Edicions).

Al País Valencià, dos són els focus més vius de la vigència de l’home dels nassos. Un és Ontinyent, on des de fa uns anys, se celebra una festa de benvinguda impressionant, animada per la contacontes Almudena Francés. L’altre punt d’irradiació és Cocentaina, amb una variant documentada a altres indrets, però conservada amb força a la ciutat, “l’home de les orelles”. La regidoria de Promoció Lingüística i la Coordinadora pel Valencià, organitzen una festa de benvinguda que va a més. Enguany, a més la gimcana per buscar l’orellut, de la crida pel passeig del Comtat de la colla Mal Passet i del repartiment de llepolies i caramels, hi haurà un concert de Dani Miquel. Una de les cançons que se’ns dubte sonaran, convertida en himne oficiós de l’efemèride, és la cançó de l’home dels nassos, amb lletra de l’escriptor Víctor Labrado. I vosaltres, vos animeu a buscar-lo?

Font: Francesc Gisbert, escriptor





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *