Vicent Manuel Vidal i la construcció urbanística d’Alcoi
• Vicent Manuel Vidal i Vidal és un arquitecte que ha deixat una empremta de notable importància del nostre entorn. Ha estat l’autor d’habitatges, edificis administratius, industrials, espais públics, parcs... • “Hem d’evitar pensar en fer obres només perquè es presente l’oportunitat. Abans d’actuar sobre la forma urbana de la ciutat hem d’estar ben segurs que està fent-se la millor proposta"
Vicent Manuel Vidal i Vidal és un arquitecte que ha deixat una empremta de notable importància del nostre entorn. Ha estat l’autor d’habitatges, edificis administratius, industrials, espais públics, parcs… A més de l’edifici d’habitatges del carrer Barbacana (premi europeu de la reconstrucció de la ciutat, atorgat per la fundació Philippe Rotthier, l’any 1992) i del centre comercial de l’antic Eroski (ara Family Cash), entre les seues creacions a Alcoi destaca el del barri la Sang (reconegut i premiat amb un FAD l’any 1999), que forma part d’un projecte que, dut a terme en els anys 90, va ser determinant per a la revitalització urbana d’Alcoi, dins de l’esperit del Pla ARA.
Parlem amb Vicent de tots aquests projectes, determinants per a la ciutat d’Alcoi que podem veure i gaudir durant els nostres dies, i sobre algunes qüestions urbanístiques a tindre en compte de cara al present i futur del municipi.
Durant els anys 80, Alcoi va viure una remodelació i projecció urbanística que va donar forma als principals espais urbans, barris, carrers i traces que habitem i transitem avui dia. Dins d’aquest canvi històric, té un paper fonamental el Pla ARA, projecte inspirat en la construcció dels carrers i infraestructures de Barcelona, ciutat que estava vivint una revolució urbanística, i en els principals moviments arquitectònics europeus. Aquest va ser redactat pel nostre entrevistat, i va consistir en una ambiciosa revitalització del nucli urbà alcoià.
Dins del Pla Ara, impulsat per l’Administració que dirigia l’alcalde Pepe Sanus i per altres arquitectes valencians, es va actuar als barris perifèrics del Centre d’Alcoi, que també va ser restaurat (destaquen els projectes de remodelació de la plaça d’Espanya i de la plaça de Dins, entre altres elements) i dotat d’equipaments i espais públics. També es van construir una sèrie de parcs naturals que, avui dia (dècades després de la seua projecció), fan d’Alcoi una ciutat més amable i saludable: Romeral, Viaducte, Cantagallet, Zona Nord i Batoi.
En aquesta onada revitalitzadora de l’arquitectura urbana alcoiana destaca la construcció del barri de La Sang, conjuntament amb el reconegut arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales. Aquest projecte no soles va consistir en 144 habitatges socials i un entorn on conflueix la funcionalitat amb l’estètica, sinó que també va ser un pas determinant per a la recuperació de les àrees centrals del centre històric alcoià i per a la protecció i manteniment del patrimoni històric de la zona. La rellevància de la projecció d’aquest projecte va ser tal que, en l’any 1999, va rebre el premi FAD (Foment de les Arts Decoratives).
Tota aquesta sèrie d’actuacions, on ressalta també la creació d’elements emblemàtics d’Alcoi (com les faroles, l’enramada o la barana del pont del Viaducte), van assolir que la ciutat siga no a soles un punt d’atracció i d’activitat, sinó també una referència arquitectònica per a altres ciutats que van inspirar-se i imitar alguns trets del model alcoià.
Tot això va ser possible dur-lo a terme, en paraules de Vicent, “gràcies a un coneixement de la morfologia de la ciutat, dels seus traços històrics urbans i d’una mirada que no pensava en el passat, sinó en el futur: va ser una aposta clara per la ciutat”.
Des del punt de vista de Vicent, Alcoi ara té la gran responsabilitat no a soles de gaudir del manteniment urbanístic necessari i cuidar-lo (necessitat que s’evidència, segons Vicent, en el mal estat del barri del Centre), sinó de saber mirar cap al futur. I en aquest sentit, un dels principals reptes que té la ciutat és el d’adaptar-se per al seu futur creixement, “perquè Alcoi creixerà”. Un dels espais que té per a fer-ho, projectat des de fa pocs anys, és el que envolta la circumval·lació, una zona, per altra banda, “molt sensible i delicada pels espais naturals que l’envolten”.
Per altra banda, Vicent va dibuixar en el seu moment el projecte del Bulevard, un traç que pot comunicar l’Eixample amb Batoi, per una banda, i amb la Zona Nord, per altra banda. La idea del Bulevard va quedar paralitzada durant molts anys. Però ara, modificada i adaptada, l’Ajuntament ha decidit fer el pas i dur-la avant. En vista a la seua imminent projecció, Vicent pensa que “hem d’evitar pensar en fer obres només perquè es presente l’oportunitat. Abans d’actuar sobre la forma urbana de la ciutat hem d’estar ben segurs que està fent-se la millor proposta, perquè si no es malbaraten les oportunitats i els recursos econòmics. Pense que per aconseguir fer bé les coses en la ciutat, s’han de fer moltes proves consultant experts en la matèria i pensar a llarg termini”.
Junt amb la reforma del carrer Entença, aquest és un dels projectes que poden transformar les principals línies de moviment amb els que compta avui dia la ciutat. Això no obstant, des del punt de vista de Vicent, “encara és prompte per a fer valoracions, la pavimentació era necessària, però només amb el temps podrem saber si l’actuació ha sigut satisfactòria perquè qualsevol intervenció urbana té un camp d’influència molt ample, com el que afecta els carrers adjacents”.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi