Foradia

Verònica Cantó: “els valencians tenim la sort de ser bilingües”

• La contestana Verònica Cantó és, des del 2006, la secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) • "Com més llengües domine una persona, millor: això, entre altres coses, fa tindre una major amplitud de mires"

La contestana Verònica Cantó és, des del 2006, la secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Aquesta és la seua tercera legislatura exercint el càrrec, que finalitzarà en 2022. Filòloga, professora, autora i editora valenciana, col·labora en diferents mitjans de comunicació, entre altres, À Punt, on a més és membre del Consell de la Ciutadania, que és l’òrgan assessor en matèria de programació i de continguts així com exercir la defensa de l’audiència. Per la seua tasca de divulgació lingüística, en 2003, va ser guardonada amb el Premi Joan Valls i Jordà de l’Ús i Promoció del Valencià per l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d’Alcoi.

– Bon dia, Verònica, abans que res, comenta’ns un poc sobre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

L’Acadèmia és una institució de tots els valencians, està al seu servei. Va ser creada en 1998 per les Corts Valencianes, per tal de sostraure la llengua del debat polític, ja que aquest no feia cap bé a la llengua, i superar el mal anomenat conflicte lingüístic, cosa que l’Acadèmia ha aconseguit. A excepció de moments puntuals, sobretot quan n’hi ha eleccions, que algú sempre intenta instrumentalitzar-la en benefici electoral. La societat valenciana ja és suficientment major com perquè els polítics fomenten debats ficticis al voltant del valencià.

– Una de les competències de l’AVL és la de la normativització

Sí, l’AVL té la competència legal de determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià. Fet que s’ha dut a terme, entre altres actuacions, a través del seu diccionari: el Diccionari Normatiu Valencià (DNV), que s’actualitza mensualment i té una mitjana de 30.000 consultes diàries. Aquest diccionari és una obra viva, igual que ho és el valencià. Els mitjans de comunicació, per exemple, són creadors dels neologismes, tenen una necessitat d’anomenar contínuament les noves coses, el DNV ha d’estar constantment atent i actualitzar-se. Per altra banda, també s’ha fet la Gramàtica Normativa Valenciana i la Gramàtica Valenciana Bàsica, que és la que sol utilitzar-se en el món educatiu. Una altra de les competències de l’Acadèmia és la legal-administrativa.

– En què consisteix?

Està relacionada amb l’onomàstica i la toponímia. Es concreta, per exemple, quan algun poble vol posar el seu nom en valencià. I ací aprofite per a animar a Alcoi a fixar la seua denominació exclusivament en valencià, amb ‘i llatina’. L’altra competència legal que té l’Acadèmia és la de fomentar l’ús del valencià, la de la normalització. I això ho fem a través de moltíssimes activitats.

– Per exemple?

Per exemple, hem creat la figura de l’Escriptor de l’Any, al voltant d’una escriptora o d’un escriptor sobre el qual es fa una tasca de difusió per tot el territori valencià; la realització de jornades, per exemple la Jornada Sociolingüística d’Alcoi, en la qual l’AVL és coorganitzadora des del 2006; tenim convenis amb els ajuntaments per fomentar l’ús del valencià des dels municipis; fem col·laboracions amb l’Institut Valencià de Cultura, donant suport i potenciant la producció en valencià del teatre, la música i el cinema; la promoció i la difusió de la creació literària en valencià amb projectes com ‘Autors a les Aules’, en col·laboració amb la fundació FULL; treballem amb les universitats valencianes, amb moltes associacions i entitats cíviques…

– El valencià té molts registres i variants, l’Acadèmia s’encarrega també de fomentar l’estàndard, no?

Les administracions, els mitjans de comunicació, els centres educatius i altres àmbits socials necessiten una llengua estàndard en la qual tots estem representats i ens reconeixem. Això no vol dir que, si hi ha alguna paraula peculiar al teu territori, estiga mal dita, en absolut, i fins i tot pot estar recollida en el diccionari. Però cal diferenciar situacions comunicatives que impliquen l’ús d’un determinat registre, ja siga formal o informal. En el DNV hi ha vora 100.000 paraules, i eixe nombre recull paraules vives de tot el territori valencià. A més es tracta d’un diccionari participatiu i democràtic, perquè els usuaris poden fer propostes d’incorporació o canvis de definició que són estudiades per l’Acadèmia.

– La llengua està viva i el diccionari també ha d’estar-ho

Clar, la llengua la fem els parlants i els usuaris. L’AVL té l’obligació de fixar-la, però els parlants som els seus propietaris, i també, evidentment, els que contribueixen a fixar-la per escrit, com les escriptores i els escriptors.

– La creació literària en valencià està vivint en aquests moments certa efervescència, veritat?

Sí, i ho valorem molt positivament. N’hi ha molt bons creadors literaris en valencià. Els premis literaris que se celebren al llarg del País Valencià demostren la vitalitat que té la llengua literària i de pensament. També estem vivint una efervescència de la música en valencià. La llengua és el signe d’identitat més potent que tenim, és el que ens uneix a tots. Perquè estiga viva i s’assegure el seu futur ha de ser apta per a tots els usos.

– Pareix que Internet també ha afectat molt positivament al valencià: tal com assenyalen alguns estudis, el seu ús a les xarxes socials és molt elevat.

Pense que Internet pot afectar molt positivament l’ús del valencià. Per exemple la comunicació per whatsapp és el reflex d’una conversa, i per a una persona valencianoparlant seria molt artificial fer-la en castellà per escrit, perquè és un reflex de la col·loquialitat, de la familiaritat. El que s’ha de tindre cura és en quin tipus de valencià escrivim. Igual que com en qualsevol altra llengua. Com més llengües domine una persona, millor: això, entre altres coses, fa tindre una major amplitud de mires. Nosaltres, els valencians, tenim la sort de ser bilingües des que naixem, i això és un valor afegit.

– I més en l’actual món globalitzat, que requereix societats cada cop més plurilingües

Les necessitats actuals són plurilingües. I es pot ser plurilingüe global des de la localització, és a dir: ser plurilingüe sense renunciar a les arrels, perquè la teua forma de concebre i explicar el món es fa fonamentalment des de la llengua materna. Les llengües serveixen per a comunicar-se. I per tant no cal fer guerra en absolut de cap llengua.

– Ara venen eleccions i estem veient com el valencià torna a instrumentalitzar-se, per exemple amb les declaracions incendiàries de Cantó dient que el valencià i el castellà són llengües diferents

Jo crec que eixes polèmiques són absurdes, els polítics tenen una sèrie de responsabilitats i no han de crear confusió en coses que tenen a veure amb el més íntim i personal. A ningú se’ns ocorreria fer ús polític, per exemple, de les festes de Moros i Cristians o de la família. Per altra banda, si un metge fa un diagnòstic, no se t’ocorre discutir-li, perquè tu no eres metge. La Lingüística i la Filologia són ciències. Els valencians compartim llengua amb altres territoris, però això no significa que siguen llengües diferents. En el castellà passa exactament el mateix: els parlants no controlem totes les paraules ni totes les variants (de fet, comptant les llatinoamericanes, n’hi ha 23 acadèmies): s’ha de tindre molta responsabilitat i trellat a l’hora d’abordar determinades coses en funció d’un rèdit polític. Crear conflictes, causar confusió i enfrontar a la societat no és el camí, no porta enlloc.

– Declaracions com aquestes contribueixen a generar o a consolidar certs prejudicis, no?

I no soles a això, es contribueix a disminuir el nombre de parlants. Hi ha gent que pot pensar que el valencià es percep com un element de conflicte i, per això, decidir parlar en castellà. I no és cert, no n’hi ha conflictivitat, en absolut. La diversitat forma part de les llengües: cal fer-la valdre i preservar-la.

– El valencià és una llengua minoritzada al llarg de la història, però durant els últims anys pareix que està revitalitzant-se, com ho valoreu des de l’Acadèmia?

Des del Decret de nova Planta estem patint la minorització del valencià. Estem avançant en el redreçament de la llengua, però no podem caure en l’autocomplaença de pensar que ho tenim tot fet: queda molt camí per fer. Necessitem referents que parlen valencià: per exemple, a un xiquet l’estimula molt que el seu esportista parle en valencià, li fa pensar que és una llengua de prestigi i apta per a la comunicació. Jo crec que el valencià és apte per a tots els usos, fins i tot els científics.

– En el món de l’educació també s’ha avançat molt a través de diferents lleis i normatives

Va haver-hi una llei fonamental, que es va aprovar sense cap vot en contra en 1983, la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià (LUEV). Però encara queda desplegar-la en bona part.

– Un altre valor a favor de la llengua és tindre de nou un mitjà de comunicació públic en valencià

Els mitjans de comunicació públics tenen la vocació de servei públic. I en aquest cas la funció de cohesionar i vertebrar, a través del valencià, tota la societat. Tenim un País molt llarg, amb gent d’Oriola, per exemple, que no sap què es fa a Castelló i que no ha estat mai a Morella, i a l’inrevés també.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *