lasarga ajualcoitel

Juan Enrique Miralles, capità cristià: “la música de Francisco Valor va a pegar el colp”

• Juan Enrique té l’honor de representar, per la filà Tomasines, la figura del capità cristià. Parlem amb ell perquè ens conte tots els detalls • El boato està molt basat en la música. Participen 11 agrupacions musicals

Juan Enrique és economista de professió i actualment treballa en el món del tèxtil. Enguany té l’honor de representar, per la filà Tomasines, la figura del capità cristià. Parlem amb ell perquè ens conte tots els detalls de la seua preparació i de les sorpreses que ens té preparades.

– Bon dia, Juan Enrique, des de quan formes part de la filà Tomasines?

Estic en ella des dels 8 anys. L’any passat va fer 50 anys. Hem passat de ser vells a ser antics. El meu pare, Juan Miralles Mira, era de la filà Judios i un amic, ‘El Baradello’, li va animar per a passar a les Tomasines. Ell va estar eixint durant uns anys a les dues filaes, però jo de sempre en aquesta.

– Hauràs fet diversos càrrecs…

Entre altres, vaig fer dues vegades seguides de gloriero infantil, perquè quasi no hi havia xiquets. Tant el meu fill com jo hem fet dues vegades seguides de glorieros. També la glòria de l’hospital i la del carrer, l’esquadra de negres de l’Alferes de Luis ‘Mona’ en 1990…

– Com va la preparació de la capitania cristiana?

No puc dir que ho tinc ja tot acabat. Perquè en el món de la festa, fins que no arriba el moment, hi ha coses que no es poden començar a fer, depèn de molta gent. Està tot en marxa i tot funcionant.

– Com es respira l’ambient? Hi ha molta il·lusió?

Il·lusió molta. I també tenim molta faena, durant tota la setmana i els caps de setmana. Són moltes les coses que has de preveure. També estan les amistats. Per exemple he fet molta amistat amb els altres càrrecs festers, que sempre volen compartir moments. Després estan els actes oficials, els assajos… S’ajunta la fam i les ganes de menjar.

– Quins familiars teus ixen?

La favorita, que eixirà amb mi en la carrossa, és la meua filla, Laura. Món pare va fer fa 28 anys de capità i la meua filla va eixir de rodella. Per això diem que ha heretat el dret a ser la meua favorita. La meua dona ha fet un pas enrere a favor seu. El meu fill, Alberto, ix en la guàrdia amb els seus amics. La meua germana Carolina i la meua neboda Daniela, que ha fet el disseny de l’heràldica. Després tinc als meus cosins Natxo i Rafa, Ximo i Mónica. També vull esmentar a la meua mare Amparo, que la seua salut no li permet participar en els esdeveniments que organitzem, però que la tinc molt present.

– I amics?

Tinc a diversos grups, per exemple, els amics de quan estudiava en València, el grup d’amics de La Salle, amics de la filà, amics de la Llana, amb el seu capità Rafa Vilaplana al capdavant, la família… Els he integrat a tots i la veritat és que ha eixit molt bé la cosa. No hi ha excessiva confiança entre tots i això fa que la gent vullga passar-s’ho bé. També estaran molt presents alguns amics que segur estarien enguany acompanyant-me i que ens han deixat, el meu cunyat Nacho Doménech i els amics Doro i José Serra. Va per ells!

– Has implicat a molta gent, no?

Javier Barrachina i Paco Jordà són els que estan tirant-me una mà molt important en l’organització. Un altre nebot, Natxo Doménech, no podrà eixir perquè està fora però m’està ajudant amb els vídeos… Tenim quatre grups de cavallers: els cavallers, els cavallers-consellers i dos grups de guàrdia, la mora i la cristiana. Després estan les dames. Som molta gent, amics meus, del meu fill, de la meua filla…

– Qui fa els tratges?

El disseny dels tratges els han fet l’amic Juan Ignacio Trelis i la confecció Roberto Pérez. Excepte el de la meua filla, que està treballant en Madrid i li venia millor fer-se el tratge allí, s’ho ha encarregat a un confeccionista molt bo, Emilio Salinas, si ix un dia solejat serà espectacular.

– Comenta’ns l’argument de la capitania

Està basat en l’ordre trinitària. Va nàixer en 1198. Un tal Juan de Mata vivia en Marsella i de xiquet veia descarregar als presoners, que estaven en unes condicions lamentables. Això se li va quedar gravat. Després va ser professor de teologia i filosofia en París. Es va fer sacerdot. I quan estava consagrant la seua primera missa, va tindre una visió on apareixia el nostre senyor de la mà d’un presoner cristià i amb un presoner moro de l’altra mà, en actitud d’intercanviar-los per a salvar-los. Va interpretar que era la missió que Déu li va encarregar en la vida. Va fundar l’ordre i va començar a viatjar salvant als captius cristians de les presons musulmanes. Van estar en el sud de França i després van vindre a Espanya. És molt famós, per exemple, que l’ordre trinitària, a finals del segle XVI, salvara a Cervantes quan va estar presoner en Alger. Els trinitaris es consideren el germen de la Creu Roja.

– Com va sortir la idea?

Una cosina de la meua iaia havia sigut monja trinitària. Era una cosa que no s’havia fet mai i que donava possibilitats. El que he volgut és que es puga veure l’argument sense necessitat que ningú t’ho explique.

– Parla’ns del disseny de l’heràldica

És una adaptació de la creu de l’ordre trinitària. Hem posat els colors intercanviats. El lema és la norma dels trinitaris: “gloria Tibi trinitas et captivis libertas”, glòria a la santíssima trinitat i llibertat per als captius. I hem posat els dragons de les Tomasines amb cua de peix.

– Representes tu a Juan de Mata?

No, a ell es fa una referència en el boato. Tenim tres ballets, un de Virginia bolufer, altre d’A3 Danza i altre d’Ana Botella, que jo crec que sorprendrà. Un d’ells representa la travessia que va fer Juan de Mata travessant els Pirineus, amb molta presència de la naturalesa. Hem dividit el boato en dues parts, una amb estètica més bèl·lica i guerrera i altra més cortesana. El boato està molt basat en la música. Participen 11 agrupacions musicals. El disseny del boato ho ha fet l’amic Juan Climent.

– Què podem dir de la música?

És molt important. Cada grup du la seua música i hem buscat sobretot l’adaptació a l’ambient. Francisco Valor m’ha fet dues composicions, una d’elles és la meua, està basada en una peça de rock simfònic de 1974 que a mi m’agrada molt. Segur que van a pegar el colp perquè no és l’habitual. Té molta potència.

– És una novetat…

Els consellers crec que és altra novetat. Ixen recordant a l’Escola de Traductors de Toledo, hi haurà representació de totes les religions monoteistes: jueus, àrabs, castellans, eclesiàstics…

– Què és el que més il·lusió et fa?

Em fa molta il·lusió l’eixida des del Partidor, perquè comença amb molta força. També em fa molta il·lusió veure arrancar a l’alferes moro, “Koki”, i rebre als altres càrrecs, Jorge i Modesto… veurem si els horaris m’ho permeten.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *