Tres opcions: un govern d’esquerres, un amb Ciutadans o repetició d’eleccions
• El PSOE ha guanyat les eleccions, amb una majoria minoritària de 123 escons, en un Congrés de Diputats de 350 • En definitiva o hi ha alguna eixida per a Sánchez o es repeteixen eleccions. Tots els escenaris estan oberts, veurem què passa.
El PSOE ha guanyat les eleccions, amb una majoria minoritària de 123 escons, en un Congrés de Diputats de 350. Així i tot el seu SG Pedro Sánchez diu que, “prefereix un Govern integrat pel PSOE i independents de prestigi”, donant a entendre que no compta amb Unides Podem per a formar part d’aqueix Govern, i només que li done suport parlamentàri. Però Unides Podem no està disposat a quedar-se fora i intentarà formar part d’aqueix Govern, i tampoc pot deixar caure a Sánchez novament com el va fer en 2016 i assumir el seu cost, així que poden tindre un gran dilema i haver d’acceptar quedar-se fora del govern, però recolzar-lo en el Congrés, previ a elaborar un programa de Govern amb els socialistes.
D’altra banda Sánchez té clar que, no li convé comptar amb els independentistes ( ERC, JxC, o Bildu), perquè sap que això li fa perdre vots al PSOE en la resta d’Espanya, i això preocupa i molt als “barons del PSOE” i a ell mateix. També li interessa que els socialistes catalans continuen sent importants i el tindre un pes rellevant a Catalunya i no deixar que es cremen en el debat català.
En definitiva Pedro Sánchez no vol formar govern amb cap vot independentista, perquè no pot tornar a asseure’s a parlar amb Torrá o amb ERC, i que li demanen coses que no pot o no vol complir, tan per convicció com pel seu cost electoral. Els independentistes catalans com a mínim li demanaran un indult als presos i la possibilitat de retorn dels exiliats per part del seu Govern. En segon lloc li sol·licitaran una “Taula de partits”, en la qual es parle de la possibilitat a mitjà o llarg termini de poder realitzar un “referèndum o consulta” sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya. El mateix podríem dir de Bildu, que li demanaria l’acostament de presos d’ETA al País Basc, major possibilitat d’eixir de les presons suavitzant la política penitenciària, i per descomptat el reconéixer el dret d’autodeterminació de Euskadi.
Pero abans de res això, Sánchez no “vol ni que li donen els seus vots” els independentistes, no ja demanar-los, sinó que no li voten en la investidura. Una altra cosa seria la possibilitat d’abstindre’s per a facilitar el seu Govern, però també s’interpretaria per part de la “caverna mediàtica i política”, com que hi ha un “pacte ocult”, encara que el que persegueixen els socialistes amb l’abstenció d’ERC o Bildu, es aconseguir la investidura, i aquells evitar l’aplicació del 155 ( amb noves eleccions i una majoria de dretes) i per tant facilitar que forme Govern Sánchez.
Per tant, Sánchez primer sondejarà la possibilitat d’aconseguir una majoria per a un Govern de esquerres, -que es lo que li demanden les seus bases, també els sindicats i tot el espai progresista del país-, pero que de moment no donen les xifres, llevat que els “independentistes”, com déiem, a canvi de res o poc, li voten o s’abstinguen, i es conformen amb alguna vaga promesa que fins i tot no es podria fer pública. -l’indult a tots els presos, després d’una dura condemna del Tribunal Suprem, i una àmplia reforma de l’Estatut català amb un nou finançament, però res de parlar de referèndums-.
La famosa frase d’antany de Pedro Sánchez que “no donen els números” es torna a repetir, ja que la suma del PSOE (123), Units- Podem (42), i la possibilitat de negociar amb el PNB -6- , a canvi de les típiques rebaixes del contingent basc, el vot de Compromis – amb una promesa vaga de millor finançament per a la Comunitat Valenciana-, i el vot del Partit Regionalista de Cantàbria de Revilla, – que ha governat la Comunitat molt de temps amb els socialistes-, sumen 173 escons, a tres de distància de la majoria absoluta. Coalició Canària, partit regionalista i conservador, a dit que no vol ni parlar, de un govern de Sánchez donat suport pels independentistes i tampoc amb Units-Podem, amb la qual cosa s’haguera arribat a 175 vots, que podria haver-li agradat a Sánchez, i a un només de la majoria absoluta.
D’altra banda, tant amb 173 com amb 175 vots, com déiem, caldria haver-hi alguna abstenció, perquè si Sánchez s’obstina a deixar clar, que no vol “ni aigua dels independentistes”, i estos votaren en contra de la investidura i en companya de la dreta, serien 177 contra 173, com van fer en el projecte de PGE de Sánchez. En definitiva, s’ha de comptar almenys amb els vots afirmatius o l’abstenció d’ERC, o Bildu , perquè siga investit Sánchez, ¿però ho faran aparentment a canvi de res, encara que això serà molt difícil d’assumir o d’explicar per part d’aquestes formacions als seus electorats?.
Per tant i després de fer els contactes pertinents per a formar aqueix Govern progressista, i si no hi ha alguna abstenció que a canvi de la mateixa no visualitze cap contrapartida per als independentistes, i si vol evitar repetició de les eleccions generals, Sánchez podria intentar trencar “el cordó sanitari” de Rivera, i amb pactar amb en un sol partit -Ciutadans-, tindria 180 diputats ( 123+ 57) que és el que li demana la patronal i l’IBEX-35, i demanar-li a Rivera que necesita (Sánchez) fer un programa social mínim que continga, nova pujada del SMI, major recursos a la Dependència, a la Investigació, a l’escola gratuïta de 0 a 3 anys, una mica més d’ajudes a les famílies, lluita contra la pobresa infantil i intentar major estabilitat en la contractació i per tant més ocupació fixa, pensions a l’IPC i possiblement blindar-les en la Constitució i poc més-, com a contrapartida li podria prometre a Rivera, mà dura a Catalunya, defensa dels símbols i la Unitat d’Espanya en la Constitució i també el mateix com a assignatura en els llibres de text, no tocar la reforma laboral de Rajoy en l’essencial, no pujar els impostos a les grans fortunes ni a la Banca i donar-li entrada en el Govern, sinó després de la investidura una mica més endavant d’aquesta. També li podria dir que un pacte amb el PSOE li tornaria a portar a la “centralitat política”, i allunyar-lo de l’extrema dreta de VOX. Adhuc sabent que Ribera ha dit l’impossible de escoltar de Sánchez, però tractant-se de Ribera, els canvis són diaris ( amb Rajoy va anar al Notari per a dir que no pactaria amb ell, i després…….).
En definitiva o hi ha alguna eixida per a Sánchez ,-que n’hi haurà quasi segur amb el suport d’ERC o Bildu, d’alguna forma- o es pacta amb CS – que és la pressió dels poders econòmics-, o es repeteixen eleccions, – això últim molt improbable-. Tots els escenaris estan oberts, veurem què pasa.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi