Pell, pits, vagina i bandera nacional
per Ester Jordà
Apareixia fa uns dies la notícia, tal vegada no tractada com hauria d’haver sigut, però almenys deixava eco després per ser esportistes d’elit els que formaven part d’ella. Presumptament dos jugadors de la Selecció Espanyola havien tingut contactes amb esclaves sexuals facilitades per l’empresari pornògraf Ignacio Allende Fernández conegut com Torbe. I és més, un dels esportistes va obligar a les xiques a realitzar actes que elles no volien amb diversos jugadors. A més, segons indica una testimoni protegida, no va cobrar per això sinó que la van obligar i els diners se’n va anar directament a Torbe.
Esta testimoni, que aportava conversacions per missatgeria instantània amb els jugadors David De Gea (Manchester United) i Iker Muniain (Athletic de Bilbao) relatava com algunes companyes vivien tancades en l’oficina de Torbe obligades a mantindre relacions en vídeos en què acabaven plorant o vomitant per la duresa d’allò que eren instades a realitzar.
en un menjar familiar i el teu cunyat et solta que el masclisme ja no existix”
Hem conegut esta dura realitat per afectar personatges coneguts però… quantes dones estaran vivint eixe mateix infern sense la més mínima esperança d’eixir d’ell? El Ministeri d’Interior calcula que unes 12.000 dones viuen així, amuntegades en pisos, humiliades, drogades, amenaçades, perquè sempre hi ha una foto que fer pública, una mare a qui amenaçar, un passaport que retirar o en el cas de les nigerianes una màgia negra que les fa creure que si abandonen la xarxa els passarà quelcom roín.
La seua humanitat, les seues inquietuds, els seus gustos i aficions es veuen relegades tractant-les com a simples forats de lloguer amb què aconseguir diners. Sí, sona malament, però no per no dir-ho, no per mirar cap a un altre costat ho anem a solucionar. Dones i xiquets dels camps de refugiats sirians acabaran mal vivint en estes condicions perquè la nostra societat no pot eradicar esta vergonya.
Una vergonya molt lucrativa, que segons dades del Govern pot arribar als 8 milions d’euros, i que Rajoy va incloure en el calcul del PIB. És a dir, l’Estat coneix perfectament l’abast d’este negoci criminal humiliant… i només es preocupa d’incloure-ho en la seua economia?
Després t’assentes tranquil·lament en un menjar familiar i el teu cunyat et solta que el masclisme ja no existix, que el feminisme està sobrevalorat, que hui en dia les dones tenen més possibilitats que els hòmens de progressar… i tu et quedes mirant-lo, roja com una tomaca, tenint en la ment a eixes 12.000 dones obligades a ser només un cos follable, i penses en que esta maleïda societat no avança, involuciona.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi