Foradia

IVAM-CADA-ALCOI

columna per Antoni Miró

Ja ho vaig dir i no em cansaré de repetir-ho, per a que no ens oblidem que la nostra història ve de lluny… al Segle XIX: s’esdevé la Revolució Industrial a Alcoi». La ciutat és pionera en la lluita de classes i en la conquesta d’un benestar social que va ampliant-se per la base,  i com a conseqüència, l’art i la cultura s’insereixen en el teixit local: l’arquitectura, la pintura, la música, el teatre, la poesia, els oficis, la literatura i totes les arts es converteixen en els pilars d’una societat competent i vàlida; d’un poble amb present i futur… i amb una gran il·lusió que es convertirà en realitat.

Resseguint les dinàmiques d’una situació favorable, la ciutat dóna nombrosos pintors, i d’una talla impressionant com Antoni Gisbert, autor de “Fusilamiento de Torrijos, 1888” que en la actualitat presenta el Museo del Prado com el “Guernika” (1937) del segle XIX i que amb “Los fusilamientos” (1814) de Goya, destaca com a la millor pintura “històrica” revolucionaria i de contingut social i polític de tots els temps. Junt a Gisbert, Emili Sala, Plàcid Francés, Ferran Cabrera, Lloréns Casanova, Laporta i un llarg etc. D’artistes alcoians que fa néixer un col·leccionisme autòcton i un interès creixent per la pintura i que a mitjans del segle XX repercutirà en la creació de nombroses empreses que produeixen i exporten una pintura anomenada “comercial” que donarà feina i guanys a centenars -milers- de pintors que reproduiran i exportaran obra per tot el món.

 Alcoi mereixia des de feia molt de temps un Museu d’Art. Algunes persones insistents i de bona voluntat ho volen fer possible, (en primer lloc, i gràcies a J.A. Gisbert, i a la CAM que ell representa i que va posar la primera pedra al nostre segle) posteriorment amb dificultats s’obre el CADA, que ha de tancar les seues portes víctima de la gran crisi, o per l’estafa promoguda pel gran capital i polítics afins.

Amb el temps transcorregut, arriba el nou Govern de la Generalitat amb un President progressista, que creu en Alcoi i en  la cultura, i en menys de tres anys, amb la col·laboració del Conseller de Cultura s’assoleix un Museu i també, cal dir-ho, un gran esdevenidor. Necessàriament, nosaltres ara, haurem de treballar de valent per a ésser mereixedors d’aquest magnífic regal, que per una altra banda resta tan ben guanyat. 

Ara ens trobem la herència de les mancances i la falta de criteri del passat i en una situació estranya. No caldria dir-ho però es necessari un Director (amb el seu Consell Assessor) que porte el conjunt amb els tres participants, a saber Fundació CAM, IVAM i Ajuntament d’Alcoi, perquè cada un per un cantó això no funcionarà. La CAM custodia una col·lecció que es va comprar per a Alcoi i que ara s’exposa en part (en el CADA) i molt més. L’IVAM, un dels millors museus del món, amb una col·lecció sensacional, també comporta estabilitat econòmica per mitja de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. La aportació local queda minimitzada i fins ara decebedora, lluny de liderar i donar-li cos i entitat al conjunt, s’instal·la en la superficialitat i cedeix un lideratge que li correspon i esdevé vital.

Alcoi com a poble exemplar ha respost amb entusiasme i des de fora s’ha reconegut, premiat i valorat l’esforç del nostre Ajuntament, L’IVAM i Fundació CAM amb l’empremta de Presidència i Cultura, la llavor de mediació ha estat excel·lent i Toni Frances ha fet un bon paper, que no era fàcil, però ens juguem massa coses i una bona part del futur d’Alcoi  i es per això que hem d’esforçar-nos per millorar les mancances i fer un bon cop de timó, si encara estem a temps…Crec que si.

Font: Antoni Miró./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *