Moisès Gil presenta en Màlaga l’exposició ‘L’ésser i la seua contextualització’
Es tracta d'instal·lacions, escultures de diferents grandàries i relleus per a convidar a la reflexió de l'espectador del que ocorre al seu voltant.
“Basant-se en l’estructura de les coses, entre les més importants: el cos en el seu context artificiós de l’arquitectura i de l’espai que l’embolica, unes escultures que s’adapten a l’espai ocupen el lloc fins i tot s’apropien de les parets en el que anomenem relleus. Al costat sempre del més feble i de la societat estomacada en els nostres temps contemporanis, ens centrem en les actituds vivencials de l’ésser humà depenent de la seua posició en l’entramat social impost i condicionat pel context contemporani socioeconòmic i polític“.
El contestà Moisés Gil exposa a la Galería Javier Román de Màlaga el projecte ‘L’ésser i la seua contextualització’. Aquestes peces, en les quals predominen les instal·lacions i peces a paret, es pretén, sempre dins dels paràmetres conceptuals, com és el compromís social i la complicitat amb l’espectador, tot això traient a la llum sobre la base de metàfores i prosopopeies, actituds dels éssers humans davant determinats esdeveniments i actes que les societats contemporànies ens ofereixen al llarg dels nostres dies, els esdevenirs socioculturals i político-econòmics que diàriament ens sorprenen, sempre segons el nostre criteri; un punt d’inflexió entre espectador i obra, així com obra i vida.
‘L’ésser i la seua contextualització’ pretén que cada disposició espacial o instal·lació propose un espai de discussió, un entorn de diàleg i un context per a l’enteniment on es puga elevar la veu de la desraó contextual d’una societat post-digital. Es proposen uns temes on l’actor principal és l’espectador, que es converteix en part integral de l’escultura; és ell qui aporta la conceptualització i manifestació intel·lectual del treball exposat, sense deixar de costat les intencions semàntiques primeres de l’obra que respecte a la seua forma, passa a la representació figurativa més palesa que en anteriors ocasions, sense deixar de tindre com a eix conceptual l’expressionisme, aquestes són majors de grandària i grans en intenció comunicativa i de diàleg, fent al seu torn que l’espectador siga una escultura més.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi