L’INSÒLIT. Homenatge a Ibirico
Columna per Vicent Luna
Unes pinces d’estendre la roba, de fusta, de plàstic i de diferents formes i colors (Alfonso Aguado, Diversitat); unes lletres de l’alfabet amuntegades, lliscant unes per sobre de les altres (Bartomeu Ferrando, Colisión); un tros de cable de la llum amb un endoll mascle, afegit a una carta del rei d’oros (Carles Cano, Carta de recomanació); una pinça de cabell que insinua la Torre Eiffel (Ferran Costa, París); una botzina de bicicleta amb un ou ajustat a la campana (Francesc Gonzàlez, Toca ous); una ovella blanca blanca com la llet, amb el rètol La oveja negra (Ibirico, La oveja negra); una navalla d’afaitar marcant les nou, en un sol al capvespre (Josep Sou, Eren…les nou en punt de la nit); un tros de filat rovellat, i amb trossos de peça de roba enganxats i tacats de sang (Vicent Gascó, Passaport per a un il·legal); una poma mossegada amb el perfil de Joan Brossa (Paco Pérez, Homenatge a Joan Brossa); dos raspalls de dents, un negre i l’altre blanc, com donant-se l’esquena (Núria Lloret, Desconectados); un plat blanc, amb una creu al bell mig, i feta de xorissets (Manel Costa, L’embotit sagrat)…i la cara somrient d’Ibirico, que ens observa amb la seua intensa mirada (Antoni Miró, A Ibirico).
Aquestes, i moltes més, són algunes de les poesies visuals que podeu veure a la sala d’exposicions del Centre Ovidi Montllor (COM). I és que, amb la presència d’alguns del autors, acaba d’inaugurar-se L’INSÒLIT. Homenatge a Ibirico. Una mostra per recordar el poeta visual nascut al Marroc, i que malauradament ens deixà fa uns mesos. Un total de quinze artistes han volgut sumar-se a aquest homenatge. I sí, han escollit com a títol L’INSÒLIT, perquè com ens diuen C. Reglero i J. Sou al catàleg de l’exposició, és “justament un apel·latiu que il·lustra fidelment un creatiu que mai no ens deixava de sorprendre com a persona i com artista experimental”.
I és que la poesia visual, en el llindar de la fotografia, el disseny, la pintura, la música, l’escriptura, el cartellisme, el simbolisme i fins i tot en l’acció poètica, no té fronteres i el seu objectiu, entre altres, és fer-nos pensar, impactar-nos, descol·locar-nos, generar-nos dubtes i preguntes, sacsejar-nos la consciència, crear-nos contradiccions, anar més enllà de l’aparent realitat, passar per sobre d’allò que sens presenta lògic…
La vasta i variada obra d’Ibirico, que es capbussa en l’art sonor, la poesia discursiva i experimental, el disseny, la il·lustració de llibres, així com etiquetes de vins, performances… és sens dubte insòlita, perquè és particular, com ho és en general la poesia visual. Ell mateix ens ho recorda en aquestes paraules: “cuando la racionalización no se da en la imagen de una obra mía (algo que ocurre a menudo), ésta, automáticament queda relegaga a un “sin sentido” y por lo tanto no es aceptada por la razón que de inmediato la califica de “paradójica”…Y me pregunto: ¿Por qué tota obra ha de tener una explicación lògica? Así soy yo, la recreación de lo absurdo”.
No dubteu en anar, i ho podeu fer fins el 31 de març, a veure aquesta exposició, aquesta aparent “recreación de lo absurdo” on, entre altres coses, podreu comprovar que, efectivament, en la poesia visual no regna la llei de la lògica. En la poesia visual les ovelles poden belar bales (Ibirico, La oveja bala); hi ha qui té un Plorandol per a solucions memorístiques i de consol immediat (Llúcia Peiró, Plorandol); fins i tot hi ha qui enraona amb el nostre satèl·lit (Isabel Jover, Conversa amb la lluna). Mentre alguns sabem, (i somniem!) que com diu el cantautor Jordi Gil “sota l’asfalt està la platja, sirena de la llibertat,” a altres en canvi el quitrà, com els arbres del bosc, no els deixa veure què hi ha més enllà (Josep Sou, Sota l’asfalt hi ha res). Tot i així, alguns no tenim cap dubte que “arribarà el matí/que el plor serà d’alegria” perquè sabem que tenim la veritat, “perquè viure així és mentida” (Ovidi Montllor, Als companys). Mentre esperem aquest dia, i “aunque caigan chuzos de punta”, resistirem! (César Reglero, Resistirem).
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi