foradia elgrat

Els fongs al nostre territori: recol·lecció vs conservació

Recuperem el reportatge realitzat a la darrera edició impresa de EL GRAT pel professor Tono Belda, expert en fongs

El regne dels fongs és un grup a estudiar, és a l’hora dels més desconeguts i controvertits, ja que genera per una banda passió i per l’altra por i temeritat. Es tracta d’organismes que tenen un paper fonamental per tal de reciclar la matèria orgànica dels ecosistemes i que al mateix temps serveixen per a nodrir a un gran nombre d’animals. Parlem aleshores d’un regne que juga un paper fonamental als nostres boscos i que cal preservar.

Ens podem sentir uns privilegiats per viure immersos dins de dos parcs naturals emblemàtics al territori valencià i que alberguen més de 800 espècies de fongs. Per part nostra també és una responsabilitat conservar aquesta biodiversitat, fent un aprofitament sostenible d’aquestes espècies. Ens podem definir com una societat micòfila, on els nostres grans ja arreplegaven esclata-sangs i bolets de xop fa molts anys. Afortunadament, amb el pas del temps els aficionats als bolets hem conegut altres espècies mengívoles, gràcies a programes com ‘Caçadors de bolets’, la cada vegada major bibliografia al respecte i la nombrosa informació que trobem a les xarxes socials. Però per altra banda, aquesta major informació i accessibilitat als llocs on creixen els bolets, lligada a una mala praxis, han fet que algunes espècies es troben en un estat crític. Si a més, sumem l’abandonament de les pràctiques silvícoles tradicionals i el descontrol d’algunes espècies d’ungulats, com els porcs senglars, la situació que tenim al nostre entorn és per a parar-li atenció.

No es tracta de prohibir la recol·lecció de bolets, però si cal fer un seguiment d’aquells buscadors que no ho fan de la forma adequada i que no respecten el seu entorn. Per sort, la majoria de gent busca d’una forma coherent per què sap que si no ho fa bé, a l’any següent als llocs on busca no sortiran. Així doncs, cal fer cas a l’Ordenança Municipal que regula la recol·lecció de bolets al terme municipal d’Alcoi i que garanteix el seu aprofitament sostenible.

Per una altra part, cal insistir en la perillositat que tenen algunes espècies al nostre territori i que poden ocasionar malalties greus i fins i tot la mort. Lamentablement tots els anys cal esmentar alguna intoxicació provocada per la ingesta d’algun fong tòxic. Cal destacar la perillositat de la farinera borda (Amanita phalloides) i algunes espècies del gènere Lepiota. Per tant, no farem malbé cap espècie al bosc que no coneguem i molt menys provarem de menjar-la. Encara que el refranyer ja ho diu… “que tots els bolets es poden menjar al menys una vegada…”.

Així, si tenim dubtes no l’agafarem i si tenim ocasió cal consultar a persones experimentades, per evitar problemes. Deixant a banda les espècies tòxiques, cal destacar que a part dels esclata-sangs o bolets de xop podem trobar altres espècies mengívoles de molta qualitat. Entre aquestes espècies hi trobem: gírgoles de panical, morenes, mocoses, fredolics, peu blaus, punxoses, rossinyols, múrgoles o apagallums. És cert que en la nova cuina d’autor els bolets tenen una gran cabuda i estan considerats com un producte d’alta qualitat i que permeten reinventar els plats tradicionals. Per aquest motiu i davant la demanda que tenen en determinades èpoques de l’any, els bolets tenen un preu bastant elevat i poden realment dinamitzar l’economia local. A més, si les condicions són les adequades podem trobar bolets durant pràcticament tot l’any, només hem d’estar pendents del temps i saber quines espècies hem de buscar. A la fi, la recerca de bolets és com un joc on les peces són organismes vius on no responen a cap regla definida i que fan que resulte molt entretingut.

En conclusió, podem seguir buscant bolets i gaudir del nostre paisatge i de l’excel·lent tast que tenen algunes de les nostres espècies, però sense oblidar el risc que tenen algunes espècies i que cal respectar el nostre entorn. Així doncs, cal conservar aquesta pràctica tradicional però amb sentit comú per tal que les noves generacions també en puguen gaudir.

Font: Tono Belda Antolí · Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient Universitat d’Alacant./ Fotografíes: Tono Belda i Rafa Durà


barnasants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *