Foradia

A El Grat, per Isabel-Clara Simó

Emotives paraules d'Isabel-Clara Simó, guardonada amb els "Palmells 2019, mà del futur", un escrit on agraeix el reconeixement, que es va llegir a l'acte de lliurament per Carles Cortés

Deixeu-me que primer que res done les gràcies a les persones que han decidit que la meua trajectòria és plausible. De seguida, demanar-vos perdó per no estar ací amb vosaltres.

Un premi a la trajectòria, i més si prové d’una empresa que admires i que lloes constantment, és tot un regal. Segurament heu estat tan benignes amb la meua persona per algunes cosetes que he fet. Com diu el gran Montaigne, “res no trobe tan car com allò que em donen, i això és així perquè la meua voluntat resta hipotecada a títol de gratitud, i rep de més bona gana els serveis que es venen. Ja ho crec: per a aquests no done més que diners; per als altres em done a mi mateix“.

Estic malalta, sabeu? Però he decidit tirar endavant i no sotmetrem amb desànim a la malaltia. Sabeu que quan Sòcrates va ser condemnat a mort -fruit de l’enveja i d’un dictadura que formaven els 30 tirans-, un missatger li va dir a Sòcrates: “Sòcrates, els 30 tirans t’han condemnat a mort“, ell es va mig girar i va dir amb menyspreu: “I a ells els ha condemnat la natura“.

Deixeu-me també que tinga una mirada recelosa i entristida pels esdeveniments que ens han caigut a sobre: les desgràcies climatològiques del País Valencià -i no menys doloroses les dels nostres veïns-, el sacrifici al mar de centenars de persones davant una Europa orgullosa i insensible, la mediocritat dels polítics que governen l’Estat espanyol, el fet de tenir presos polítics i exiliats, comen ple franquisme, els gestos envilidors de l’amo del món, que és Trump, i la seva ànsia per tenir el ‘seu’ Afganistan, i que tant busca una guerra amb Iran, el canvi climàtic, que només els científics són capaços d’alertar-nos-en, i tantes altres coses que deixen elcor encongit.

En mig de tot plegat, una llumeta d’esperança: el premi que heu volgut concedir-me i que tant m’omple de joia. Amics i amigues (dic primer ‘amics’ per cortesia de dona), gràcies i permeteu-me que evoque l’intel·ligent Fuster, i el gran poeta Estellés. “Sóc d’un País que dóna i dóna a grapats grans talents“. No deixem que això s’estronque i que cotinuem essent creatius, audaços i treballadors.

Perdoneu, ho he de dir: Visca Alcoi! Visca el Pais Valencià i visca ‘El Gratis’! Gràcies, amics i amigues. Sóc ara mateix la dona més feliç de tot el món!”

Font: Isabel-Clara Simó./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *