Foradia

Greta Thunberg, la llibertat d’expressió i À Punt

La frase, la imatge i la xifra. Columna per Vicent Luna

LA FRASE

M’heu robat els somnis i la infantesa amb les vostres paraules buides”

(Greta Thunberg, activista sueca. Arabalears, 23-09-2019).

L’any 2015, la majoria d’estats del món, signaren l’Acord de París. Un acord on l’objectiu fou posar deures als països per tal de reduir les emissions de CO2. Aquest mes de setembre, i organitzada per l’ONU, s’ha celebrat la Cimera del Clima, destinada a impulsar aquells compromisos adquirits a París ara fa quatre anys. I la veritat és que els avanços són decebedors. Hi ha dirigents polítics que, a hores d’ara, encara consideren que el canvi climàtic no és una prioritat. L’exemple més vergonyós és el del president Donald Trump, amb la seua actitud fatxenda, arrogant, insensible als greus problemes que aquest canvi climàtica està provocant arreu del món. En aquesta Cimera només es donà a conéixer  a la sala per escoltar les intervencions del primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, i de la cancellera alemanya, Angela Merkel. I és que, diguem-ho clarament, allò que veritablement els preocupa als dirigents polítics és el creixement econòmic: créixer, créixer, quant més millor. L’obsessió per tindre més habitants, més indústries, més polígons industrials, més fàbriques… Els dóna igual si aquest creixement és insostenible, la qüestió és créixer. 

Doncs bé, aquest creixement descontrolat, aquest sistema capitalista que mai no en té prou i que es basa en consumir, consumir i consumir, tot esgotant al màxim els recursos de la natura, ha creuat totes les alarmes roges i està portant-nos al col·lapse ecològic. Ja sé que aturar aquest procés d’autodestrucció no és gens fàcil, depenem molt dels combustibles fòssils que tant contaminen i d’un sistema que ens ha fet consumistes. Per això ens calen solucions valentes, sostenibles i imaginatives per frenar aquest monstre golut. I em fa l’efecte que aquestes solucions no vindran dels actuals polítics. Vindran de les revoltes i manifestacions que arreu del món s’hi donaran aquests propers anys, perquè els efectes d’aquest escalfament global aniran a més. Els canvis vindran de generacions de ciutadans més conscienciats, com la de Greta Thunberg que amb només una frase els ho va dir tot: “m’heu robat els somnis i la infantesa amb les vostres paraules buides”

LA IMATGE

(Sílvia Bel, Lluís Llach, Antonio Baños i Teresa Casals pengen una pancarta per la llibertat d’expressió a la Generalitat.

Vilaweb.cat, 21-09-2019

Que a l’estat espanyol no n’hi ha llibertat d’expressió és una realitat constatable. I no ho dic jo, ho han dit institucions internacionals com el Consell d’Europa, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, l’ONU, Amnistia Internacional, els 180 clubs del PEN Internacional… L’organització internacional independent Freemuse, en el seu informe anual, col·locava Espanya dins la llista de països on es vulnera la llibertat d’expressió artística. Països com Rússia, l’Iran, la Xina, Cuba, el Marroc o Turquia, i era l’únic representant de la UE. El llistat de represaliats  va augmentant: Valtonyc, Pablo Hasel, el Col·lectiu “La Insurgencia”, els titellaires de Madrid, Cassandra Vera, César Strawberry, 74 tuitaires en l’Operació Araña, Evaristo Páramos, Toni Albà, Eduard Biosca, Nacho Carretero…. Tot plegat un bon grapat de rapers, escriptors, cantants, titellaires, tuiters, polítics, opinadors…estan exiliats, en presó o pendents de judici per haver manifestat les seues opinions. 

Mala peça té el teler, quan en un estat hi ha manca de llibertat d’expressió, i no hi ha separació de poders, tot comença a trontollar. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat el president Torra a retirar del balcó de la façana del Palau la pancarta de suport als presos polítics. En substitució d’aquesta se n’ha col·locat una altra a favor de la llibertat d’opinió i expressió. L’estat espanyol té un problema molt greu i pensa que amb l’opressió i la por aconseguirà frenar el procés d’independència de Catalunya: empresonant polítics, forçant l’exili d’un president i consellers elegits democràticament pel poble, aplicant articles 155, perseguint ciutadans per expressar la seua opinió, censurant, manipulant, desinformant…i tot amb la connivència de jutges, fiscals, mitjans de comunicació i poders fàctics. El darrer despropòsit ha estat empresonar ciutadans d’un suposat CDR, acusant-los de terroristes. I és que l’obsessió de l’estat espanyol, com ja van fer al País Basc, és aconseguir que la gent poc informada acabe identificant independentisme amb terrorisme. Una obsessió maquiavèl·lica que segurament aconseguiran a l’Espanya profunda, però que ningú s’ho creurà a nivell internacional . El procés d’autodeterminació de Catalunya és nítidament pacifista, això el món ho sap, i el desenllaç final és només qüestió de temps. El poble ho té clar: “el seu poder radica en la nostra por,/ si nosaltres ja no tenim por,/ells ja no tenen poder”

LA XIFRA

“La tele d’À Punt firma el seu nou rècord amb un 2,7% d’audiència al setembre”

(Diari la Veu, 01-10-2019).

Els valencians tenim una televisió que encara és invisible per a la majoria de la població del País Valencià. Diguen el que diguen, el 2,7% d’audiència és un sonor fracàs. I és que, val a dir-ho, encara a hores d’ara en moltes llars valencianes no la tenen ni sintonitzada. Al meu parer, i davant d’una oferta tan ampla i diversa de televisions, À Punt no ha estat encara capaç de captar l’atenció dels valencians i valencianes. L’excusa no pot ser sempre la manca de diners. Sí, segurament és un problema, no ho discutiré, però caldrà buscar altres factors. L’any 2018 TV3 va tindre una asfíxia brutal, conseqüència d’un assetjament polític i econòmic per part de l’estat. Però, tot i així, va batre rècords d’audiència assolint una quota anual del 14%. I continua sent líder en les franges “day time”, amb una quota del 14,3% i de “prime time” amb 15,5%. I el motiu, a banda de la professionalitat dels seu treballadors i del talent i la qualitat dels seues periodistes i guionistes, és l’oferta de la seua programació: propera, arrelada al país, sense filtres, integradora, transversal, despertant emocions i sentiments, estructurant el territori, bastint xarxes de complicitat, redescobrint una història amagada, alimentant l’autoestima….. És a dir, programes que paguen la pena veure i que mai hi trobaràs  a la resta de canals estatals. À Punt no pot convertir-se en una televisió més, seguint el model de les televisions espanyoles. À Punt, si vol sobreviure i augmentar la quota d’audiència ha d’anar més enllà. Més enllà, com deia més amunt, pel que fa a l’oferta televisiva, però també respecte a l’espai, doncs més d’hora que tard haurà de coordinar-se i col·laborar amb altres televisions que compareixen la mateixa llengua: TV3, IB3…

Font: Vicent Luna i Sirera. Alcoi, 01-10-2019./


Una resposta de Greta Thunberg, la llibertat d’expressió i À Punt

  1. Arbre Agulló i Guerra 3 de Novembre de 2019 en 9:10

    Aquest és el Món que deixem en herència a les nostres filles i netes. La bola de foc (simil de desaparició dels dinosaures) s’apropa la veiem venir i girem la vista i li diem a les filles estudia…i si et pregunten per que he d’estudiar si la bola de foc ens extingirà?… Cal superar els estats que un per un no poden fer res davant de la contaminació, o del final dels recursos…CAL ANAR A UNA GOVERNALITAT DEL PLANETA. En una entrevista al ministre astronauta ja ho deia clar tots i totes les que hem vist la Terra des de l’espai parlem de humans no de nacions concretes.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *