Foradia

Règim del 78: descrèdit i atrinxerament

• Si no hi ha delicte de rebel·lió per a Puigdemont, els presos i els altres exiliats estan perseguits i empresonats simplement per la seua ideologia, són clarament presos i exiliats polítics • La situació actual de la presidenta del PP de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes i del govern i la judicatura espanyola és il·lustrativa de la situació general del règim espanyol del 78

Els esdeveniments estan precipitant-se. Des de l’euro-ordre del jutge Pablo Llarena, membre del Tribunal Suprem, demanant la detenció de Puigdemont, en aquell moment a Finlàndia convidat pel parlament finès i la universitat de Helsinki, Clara Ponsatí, a Escòcia, o els exconsellers Comín, Puig i Serret a Bèlgica, i Rovira i Gabriel a Suïssa, i la detenció de Puigdemont a Alemanya uns dies després, una situació que pareixia favorable al Govern de Madrid s’ha tornat en la seua contra.

No només el jutge escocès i el belga no extradeixen i deixen en llibertat els polítics catalans que demanava la justícia espanyola -Comín, Puig i Serret són deixats en llibertat a Bèlgica sense mesures cautelars-, sinó que l’advocat de Clara Ponsatí, rector de la universitat de Glasgow, ha dit que preguntarà oficialment si la judicatura espanyola és vertaderament independent del control exercit per l’estat durant la dictadura franquista. A més a més, el Tribunal Superior del land alemany de Schleswig-Holstein ha rebutjat els càrrecs de rebel·lió contra Carles Puigdemont per no haver hagut ni ús ni incitació a la violència durant el referèndum de l’1 d’Octubre i el deixa hui en llibertat.

Simultàniament, Espanya empresona Falciani, l’informàtic que va desvetllar els evasors de capital als bancs suïssos, tot dient que Suïssa l’havia demanat. Però Suïssa ho desmenteix dient que la petició d’extradició la va fer fa un any, no ara. Tot indica que es tracta d’un intent matusser d’usar-lo com a moneda de canvi per l’extradició de Marta Rovira. Des del Govern de Bèlgica s’obren diligències contra Espanya per la instal·lació d’un geolocalitzador en el cotxe de Puigdemont sense autorització judicial al temps que continuen amb l’onada repressiva, tot processant des de l’Audiència Nacional l’excap dels Mossos d’Esquadra i d’altres càrrecs per sedició i pertinença a organització criminal i llancen una campanya de criminalització dels Comitès de Defensa de la República, acusant-los de ser grups violents i amenaçant l’activisme ciutadà amb llargues sentències de presó. Tot açò ocorre en el rerefons de l’escàndol de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, per la falsedat en l’obtenció d’un màster en la universitat Juan Carlos I. Un cas amb cada vegada més evidencies de frau i que pot costar-li la dimissió del seu càrrec de presidenta de la comunitat. A més de la dimissió d’alts càrrecs de la universitat que han comès el frau. Un cas que ha desprestigiat i avergonyit tot el món universitari i que també mostra els tentacles del nepotisme i el clientelisme del règim.

Si no hi ha delicte de rebel·lió per a Puigdemont, president de la Generalitat durant el referèndum de l’1 d’Octubre i clau de volta del relat espanyol, perquè no hi va haver violència, els presos i els altres exiliats estan perseguits i empresonats simplement per la seua ideologia, són clarament presos i exiliats polítics. El que s’està criminalitzant és la celebració del propi referèndum i, per tant, l’exercici de la democràcia.

La situació actual de la presidenta del PP de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes i del govern i la judicatura espanyola és il·lustrativa de la situació general del règim espanyol del 78. Un sistema post-franquista construït sobre xarxes de poder i privilegi, tot tipus de nepotisme i clientelisme, prevaricació, tràfic d’influències i tot tipus de corrupció. Una arquitectura constitucional i institucional orientada a mantenir els privilegis dels de dalt -tal com el cas de Cifuentes demostra- i negar qualsevol tipus de drets democràtics. Un règim que ja està desemmascarat per dins i per fora.

El següent pas és que la població espanyola, no només la de la perifèria conscient, deixe de creure un relat fals (repetit per uns mitjans de comunicació i una judicatura que no són independents del règim) i que s’inicie pertot l’estat un ruptura democràtica amb un règim que malgrat estar ‘atado y bien atado’, com va dir el propi dictador, ha començat el seu descrèdit públic a nivell internacional i a enderrocar-se per corrupció interna.

 

 

Font: Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *