Foradia

GENT: Arael

Els pobles i les ciutats no els fan els seus carrers, els seus edificis, els monuments… els fa la gent. Parle de la gent amb la que ens creuem a diari sense fixar-nos. Persones moltes vegades anònimes, però que tenen un nom i una historia… per Diana Sanus

Al quiosc de la ONCE del Parterre es troba Arael. Fa vint-i-cinc anys que treballa per a eixa organització. Durant eixos anys la tecnologia ha avançat molt, però no tots els progressos els pot gaudir una persona invident com la resta dels ciutadans.

Quan l’Ajuntament publica a les seues xarxes socials l’anunci d’un tall de subministrament, ho fa pujant una imatge amb l’avís d’Aqualia. Eixa imatge no la pot descriure el programa que utilitzen les persones invidents per a poder navegar per Internet. I la solució seria tan senzilla com escriure un text amb el mateix que diu eixa imatge. Però clar, és molt més còmode penjar una imatge i estalviar-se la faena d’escriure el text. 

Igualment, si parlem dels semàfors, sembla que es tracta als invidents com a ciutadans de segona. N’hi ha alguns que es van habilitar amb el so que indica quan estan en verd per als vianants que no han arribat a funcionar mai. I, ja que es gasten els diners, al menys deurien assegurar-se de que funcionen. Perquè resulta curiós que quan les llums d’un semàfor no funcionen ho arreglen enseguida, per seguretat vial. Però si es tracta del so per a invidents, es tarda prou més en arreglar-los, si es que els arreglen. I això també és seguretat vial, ¿no? I, ja que Arael paga els mateixos imposts que els demés, i té les mateixes obligacions que tots, també deuria gaudir dels mateixos drets i dels servicis públics com qualsevol altre ciutadà.  

Com tots podem imaginar, Arael també s’enfronta a altres problemes com la gent que aparca damunt de la acera o als passos de zebra. O els excrements de gos que no arrepleguen els seus amos en una mostra de molt poc civisme, i que poden acabar al seu bastó i després a la seua butxaca. 

“El que ningú veu” és el títol que Arael li hauria donat a aquesta història. I em sembla un títol molt encertat.

Malgrat tot, i encara que mai ha pogut veure res, perquè es cec de naixement, Arael es troba molt a gust a Alcoi. Una ciutat que ell i els seus dos fills estimen encara que no sempre eixa estima siga amb retorn.

Font: Diana Sanus./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *