LGTBI MARIola: La Diputació d’Alacant deixa els pobles sense ajudes per al col·lectiu LGTBIQ+
Article per Pau Torregrosa i Diana Sanus del col·lectiu LGTBI MARIola, principal col·lectiu LGTBIQ+ d’Alcoi i comarques, valorant negativament el retràs de les ajudes al col·lectiu LGTBIQ+ per part de la Diputació d'Alacant
Les Diputacions Provincials, això tenim entès, són organismes de gestió de lo públic que tenen com a objectiu principal fer de compensatòria de les desigualtats. Els pobles grans i les ciutats tenen recursos propis per a portar endavant les polítiques i els projectes que la societat necessita, però els pobles més menuts han d’atendre les necessitats del veïnat amb pocs diners i pocs recursos humans (de vegades cap). És, per tant, vital que l’assessorament tècnic en matèria d’igualtat i en la lluita per una major atenció a les persones mes vulnerables compte amb les ajudes efectives que, en aquest cas la Diputació Provincial d’Alacant, ha de donar. És cert que el govern autonòmic està posant recursos per a atendre les necessitats d’aquests col·lectius i que molts ajuntaments han posat en marxa plans d’igualtat que contemplen activitats de tot tipus adreçades a la conscienciació, formació i atenció a les víctimes de la LGTBIfòbia… però no és suficient.
La política de fotos per a quedar bé no fa més que aprofundir en una discriminació cap a les persones LGTBIQ+ que la societat necessita. La negativa a destinar recursos, la tebiesa, la indefinició, les retallades en aquests temes no fan més que evidenciar a quines coses es dona prioritat i al servei de quins interessos s’està.
El mes passat es va celebrar el dia mundial de l’Orgull. Una data de reivindicació per a visibilitzar la discriminació i l’assetjament que pateixen milions de persones al món pel simple fet de estimar a algú del mateix sexe o per identificar-se amb un gènere diferent al que la societat els ha adjudicat. Són persones que han de lluitar, dia a dia, per a que se’ls reconeguin els seus drets, uns drets inalienables per a qualsevol esser humà. El dret a ser lliures, a ser ells mateixos, a viure, a estimar…
Quan la data de l’Orgull està prop, els partits polítics aprofiten per a ondejar la bandera de l’arc de San Martí, per a mostrar a la ciutadania que estan a favor dels col·lectius LGTBI i de la seua lluita. Però en molts casos obliden que recolzar aquesta lluita no vol dir fer-se una foto amb la bandera LGTBI o fer acte de presencia a una concentració pels drets de gais, lesbianes, trans, bisexuals, intersexuals o queer. Recolzar la lluita d’un dels col·lectius més discriminats vol dir treballar activament per les mesures o les lleis que volen millorar les vides d’eixes persones.
L’homofobia, la transfobia, el masclisme, l’assetjament escolar a menors LGTBI…. no paren, continuen existint en tots els pobles i ciutats, ja siguin municipis majors o menors de 20.000 habitants. Per a eixes persones que pateixen discriminació, odi, humiliacions, etc, cada dia conta. Cada dia que passa és un infern. Per això, els partits polítics i els governants haurien de donar-se compte de la urgència de qualsevol ajuda o mesura a favor de els col·lectius LGTBI i la seua lluita. Per eixa mateixa raó, ens resulta inacceptable que si n’hi ha ajudes aprovades no estiguin encara en funcionament o, al menys, en procés de fer-se realitat.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi