Massa carn als menjadors escolars
Mirada al mòn per Ester Jorda
Quan parlem amb els nostres iaios segur que ens compten que en la seua infància això de menjar carn tots els dies era inimaginable, i molt menys diverses vegades al dia. Però les noves generacions portem així des que vam nàixer i desprendre’ns de l’hàbit carnic diari ens pareix impossible.
Segons la FAO, ingerim una mitjana de 79,3 quilos anuals per persona en els països desenrotllats, una xifra a què s’acosten ràpidament en els països en desenrotllament, que consumixen de mitja 43,1 quilos per persona i any. I és que s’ha convertit en natural perquè les noves generacions ho aprenen des de xicotets, a casa, però també als col·legis.
Informes com el de ‘Els menjadors escolars a Espanya’, de Carro de Combate publicat al setembre de 2018 ja apuntava a l’alt consum de productes d’origen animal en els menús que s’oferixen en les escoles del nostre país. I enguany Greenpeace també ha llançat una campanya dirigida als Ajuntaments perquè reduïsquen el consum de carn en els menús escolars. No sols l’OMS (Organització Mundial de la Salut) ja ha apuntat els riscos del consum de carn sinó que els estudis han demostrat que resulta insostenible. S’estan paralitzant a tota Espanya a colp de demanda la instal·lació de granges porcines i bovines perquè els problemes de contaminació que porten associats, principalment per la contaminació que provoquen els seus rovells. Inclús els grans incendis de l’Amazones tenen a veure amb este consum desbocat de carn ja que gran part d’eixos incendis es realitzen per a poder plantar soja, una soja que després s’utilitza per a elaborar pinsos (i Espanya és una de les grans importadores a nivell mundial)
No estic parlant de convetir-nos tots en vegetarians o vegans que, encara que són opcions perfectament viables i que tots ens deuríem de plantejar, sinó de disminuir el seu consum, a tornar als plats ‘d’abans’. A Espanya els llegums han sigut un dels plats tradicionals però durant les últimes dècades el seu consum s’ha reduït ràpidament en les cases. Així en 1964 es consumien 41 grams al dia de llegums, xifra que s’havia reduït a menys de la mitat en 1991, amb 20,2 g. En 2016, els espanyols consumien de mitja 3,10 quilos de llegums a l’any, a penes 8,5 grams diaris.
No obstant això, a més de ser una important font de proteïnes, s’han atribuït nombrosos beneficis per a la salut al consum de llegums. Així, la FAO recomana especialment els llegums en la nutrició infantil com “un excel·lent aliment complementari perquè els lactants i xiquets menuts satisfacen les seues necessitats diàries d’energia”. I s’està investigant que el seu consum pot estar relacionat amb la prevenció de la diabetis de tipus 2, i també amb la prevenció de malalties cardiovasculars i de desenrotllament de certs càncers, a causa del seu alt contingut de polifenols i a les seues propietats antioxidants.
L’Ajuntament haurà de posar-se les piles i canviar menus escolars per tal que els més menuts s’acostumen a menjar llegums i el dia de demà siguen joves amb hàbits saludables.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi