Molta il·luminació per a poques llums

columna per Sergi Rodríguez Castelló 

L’absurda competició entre ciutats per veure qui instal·la més llums per al Nadal és patètica. Assistim a una escenificació esperpèntica entre alcaldes, la preocupació dels quals és guanyar un combat a força de malbaratar milions d’euros per il·luminar la població. Com més llums , més garanties d’èxit es tindrà: “Vinguen i vegen, l’espectacle més gran del món!”.

Se’ls oblida, però, que malbaraten els recursos públics en lloc de destinar-los a millorar els serveis públics i les dotacions a la població. En canvi, l’objectiu és un altre: passar a ser els primers en una cursa que dóna prestigi i poder a la persona “il·luminada” que els governa. I en aquest combat, ha participat l’alcalde de Vigo; un home que es fa dir d’esquerres i que es dedica amb un esforç autocomplaent a ornar la seua ciutat per al Nadal. Es complau a sentir-se satisfet per aquesta gesta en lloc de destinar els diners a crear ocupació, a oferir mesures per optimitzar el mediambient, o a lluitar contra la pobresa, per a meréixer ser reconegut per una gestió pública exemplar i referent per a la resta d’Ajuntaments.  

I si trista és la mostra de tant de malbaratament, més trist encara és veure com la seua ciutadania se sent orgullosa de la gesta del seu alcalde. Els carrers plens de gom a gom per assistir a la nit de la inauguració de la gran contaminació lumínica urbana. Gent eufòrica,  devanida i catatònica, com si foren insectes atrets pels llums. Tant se val el malbaratament energètic destinat a aquesta finalitat perquè total, mira que bonica queda tota la ciutat encesa en leds!Amb tota seguretat el Nadal ens portarà enguany totes les alegries del món i podrem eixir de la pobresa, i serem més feliços que l’anterior!

Per justificar socialment aquest desgavell, s’argumenta que afavorirà un augment d’activitat econòmica per a la ciutat a força de consumir més, de manera desmesurada que, en definitiva, és l’ànima del Nadal. I l’alcalde, clar, en pren nota: l’èxit del Nadal està mesurat per l’increment del consum, que és el gran esperit del capitalisme. Solució fàcil malgrat que costosa econòmicament: el consum depén del nombre de bombetes que pengen dels carrers i no de les possibilitats econòmiques de la població. Trist, molt trist.

Espere que aquesta bogeria no arribe a Alcoi, que d’això, també en sabem. Amb aquestes actituds l’únic que queda en evidència són les poques llums que tenen eixos alcaldes. Els carrers de les ciutats que governen estaran plenes de llumetes, però els seus cervells tenen poques llums. I tota la gent que es deixa enlluernar per aquest malbaratament de recursos, s’ho hauria de fer vore. La multitud de gent que ha assistit a l’acte per veure la ciutat engalanada amb il·luminació excessiva, exagerada i brutal ha quedat cegada i ha oblidat, encara que siga només per al Nadal, demanar justícia social i millors condicions de vida per al veïnat. Ha oblidat exigir que els recursos que s’obtenen amb els seus impostos es dediquen a altres necessitats més bàsiques perquè la vida continua i no podem deixar-nos cegar per tant de llum.

Notícies que també el poden interessar

Tripartits

Aleixandre Sanfrancisco: “A l’estat espanyol la quota és abusiva”

A José Mújica, referent de vida