Reflexions entorn l’esquerra alcoiana

Columna per Sergi Rodríguez

Els alcoians i alcoianes que ens considerem progressistes, necessitem un canvi de direcció en la política municipal actual i veiem amb bons ulls el sorgiment d’una alternativa d’esquerres forta i amb capacitat de dur endavant polítiques alternatives per no haver de patir més accions supèrflues, d’aparador. Són molts anys en què el PSOE governa còmodament malgrat no disposar de majoria absoluta. Juga a totes bandes, pacta puntualment amb dreta o esquerra, segons els seus interessos. Toni Francés exerceix una alcaldia perpetuadora de polítiques dutes a terme pel PSOE o pel PP, indistintament. Unes polítiques que han dut a Alcoi a un estat de davallada econòmica, social i cultural alarmant; una degradació que, si no s’hi actua immediatament, serà difícil revertir-la.

Dues preguntes planen sobre nosaltres: existeix una alternativa d’esquerres, progressista? És possible construir-la? La primera pregunta té una contestació obvia: No. Ara per ara, a Alcoi els diversos referents progressistes d’esquerres, no tenen per separat el suport social i electoral suficient per a incidir realment en la política municipal. Tant Compromís, com Podem, com Guanyar, cadascuna amb les seues característiques pròpies, romanen a l’oposició sense més opció que la de  jugar un paper de veu crítica però infructuosa. Mentre es dissolen les reivindicacions i les solucions proposades per l’esquerra, el PSOE governa com peix per l’aigua. Arribats ací, contestem la segona pregunta: és possible construir una alternativa d’esquerres a l’actual política municipal? Sí que ho és, i necessària. És possible sempre que l’espai del progrés siga capaç de deixar de mirar-se el melic, de tancar-se en les seues respectives capelletes, de remarcar sols identitats pròpies i es disposes definitivament a escoltar el clam de la gent que, més enllà dels referents partidistes, vol un referent alternatiu amb capacitat real de capgirar l’estat de les coses. 

Des de les característiques pròpies de cada localitat, la posada en comú d’alternatives unitàries, seria sens dubte, un bon pas per encaminar-nos en la direcció que apunta la Ministra de Treball, Yolanda Díaz, amb el projecte de «sumar». Un projecte que ha de tenir un model propi i sobirà al País Valencià i a cada municipi. Si a Alcoi aconseguim posar-nos d’acord per moure conjuntament a la societat crítica i organitzada, incentivarem una nova manera d’entendre l’acció política i ens permetrà assentar les bases d’una alternativa real de canvi a la ciutat: d’una actitud competitiva entre l’esquerra a una de cooperació i entesa. No es tracta de formalitzar acords de coalició entre partits, que possiblement caldrà en un moment donat, sinó fonamentalment de construir base social, de facilitar la participació col·lectiva amb entitats reivindicatives i ciutadania crítica, protagonistes del canvi. Eixa seria la base real per al futur. Però per al present immediat i davant la realitat actual d’Alcoi, es requereix més espai,  major partida.

Guanyar Alcoi va nàixer amb eixe ideari i ha estat un bon referent d’opció municipalista transversal, assembleària i dinàmica. Una alternativa que ha fet una gran tasca de consciència crítica. També Compromís i Podem, amb les seues estructures i estratègies, han jugat un paper d’oposició que té  els seus referents entre la ciutadania progressista. Però cap dels tres, amb dos regidors cada un, no han pogut incidir al govern de la ciutat. Per separat aquestes opcions polítiques difícilment podran aconseguir el pes suficient per fer-ho i el temps així ho ha demostrat. Sols amb la unió d’una única candidatura i amb un programa de govern participat per la ciutadania, ens podem assegurar majories. Han sigut molt més els encontres que els distanciament al saló de Plens de l’Ajuntament i són moltes més les coincidències programàtiques que les discrepàncies. 

Per tal d’assolir aquest objectiu, es podran posar molts matisos, puntualitzacions i inconvenients, però mal farien les forces progressistes d’Alcoi si les nostres reflexions es limitaren a pensar des dels indrets propis i no posant en primera línia l’interès comú d’un poble progressista amb ganes de canviar la dinàmica política acarnissada des de fa molts anys. Cal que totes les forces alcoianes d’esquerra estiguen a l’altura. Si una vegada més, es presenten a les eleccions per separat, no deixaran de ser -permeteu-me l’expressió- un zero a l’esquerra. No podem consentir, a més, que la dreta arreplegue la insatisfacció produïda per l’actual política del PSOE. Tenim l’obligació d’oferir una alternativa amb possibilitats reals d’obtindre majories per no fer caure Alcoi en la superficialitat establerta.

Notícies que també el poden interessar

Molta il·luminació per a poques llums

El virus de la corona

Crònica d’una oportunitat perduda i anunciada