Foradia ajualcoitel

“Horas robadas”, la història d’un best seller alcoià

• El llibre de Miguel Pascual sobre la Guerra Civil ha venut 6.000 exemplars en 26 anys i ja va per la seua tercera edició • L'autor afirma que "la Transició no va ser una reconciliació, sinó una imposició" • Un treball exhaustiu de recerca sobre la Guerra Civil Espanyola • Columna per Javier Llopis

Foto: S.Sempere./

En uns temps en els quals la memòria històrica s’ha convertit en el centre d’un gran debat polític i social, val la pena girar la vista cap a un llibre que fa més d’un quart de segle va oferir un complet retrat de la Guerra Civil a Alcoi. “Horas robadas”, una obra publicada en 1993 per Miguel Pascual, és sense cap gènere de dubtes l’obligada referència per a algú que vullga conéixer com van viure els alcoians el drama d’aquella contesa fratricida. A mig camí entre la novel·la i el treball de recerca històrica, aquesta peça literària s’ha convertit en un autèntic best seller local: porta venuts més de 6.000 exemplars i ha aconseguit la seua tercera edició.

Miguel Pascual Mira, de setanta anys d’edat i nascut en el si d’una família obrera alcoiana que havia sofert la repressió franquista, va ser un personatge destacat durant la transició política alcoiana. Durant nou anys forma part de la direcció local de Comissions Obreres, en un període especialment convuls de la Història, en el qual es produeixen a la ciutat importants mobilitzacions dels treballadors. A partir de la dècada dels vuitanta es desvincula del moviment sindical, amb l’estat actual del qual es mostra molt crític “aquest no és el sindicat pel qual jo lluite, s’ha convertit en un sindicat professionalitzat i té unes tendències com si fos una monarquia, no té res a veure amb el moviment que jo ajude a crear. El vertical era una broma al costat del que han creat. Em sap greu pels que hi ha, per què hi haurà gent honrada per descomptat. Un sindicat, quan deixen de ser el seu manteniment principal les quotes dels afiliats, es converteix en una part de l’Estat i quan es converteix en una part de l’Estat, ja està acabat”.

Després de posar-li fi a aquesta etapa com a personatge públic, Miquel Pascual inicia una marxa professional que combina amb la dedicació a la literatura. “Horas robadas” és fruit de curiositat i de casualitat. El llibre té el seu origen “en la imatge del meu avi escoltant Ràdio Espanya Independent -la Pirinenca- embolicat en una manta perquè no el sentiren els veïns”. D’altra banda, “un dia arriba a les meues mans un sac de sentències antigues dels jutjats d’Alcoi, que estaven sent expurgats, i les vaig anar copiant una a una”.

A partir d’aquest moment, Pascual inicia un intens procés de recerca, en el qual es combinen la recuperació de documents en arxius i biblioteques i la recopilació de testimoniatges orals de persones que havien viscut la contesa i que havien tingut un paper protagonista en ella. Ficat a historiador, l’autor del llibre viu una autèntica aventura, que el porta a bussejar en els arxius d’Alcoi, en els de Salamanca, en jutjats i en diferents institucions civils i militars. És una època complicada per a aquesta mena de recerques, la transició està recent d’acabar i encara hi ha institucions que es neguen a lliurar documentació especialment delicada o que l’ofereixen amb retard i amb els noms ratllats. Com a anècdota, Pascual recorda que en la Capitania General de València li van deixar copiar tots els sumaris, inclòs el de l’alcalde Evaristo Botella, “però, això sí, sota la vigilància d’un soldat armat amb un fusell CETME, supose que per por a què me’ls portés”.

Paral·lelament, Pascual desenvolupa una intensa tasca de recollida de testimoniatges orals, que ho porta a parlar amb centenars de persones, inclòs l’enterrador que treballava en el cementiri l’any 1939 i que va contemplar l’afusellament d’Evaristo Botella, assegut en una cadira per el seu mal estat físic, i que li va proporcionar dades importants sobre els llocs en els quals es feien els afusellaments després de la guerra. No va ser una tasca senzilla, “la gent encara tenia por de parlar i en alguns moments de la xerrada, miraven cap endarrere, com si algú els estigués observant”. Segons assenyala Pascual, també es van produir problemes a posteriori, “un parell d’ancians d’esquerres em van trucar per telèfon demanant que retirarà els seus noms, perquè deien coses que havien fet i no els interessava que se sabés. Tens setanta anys i aquesta època de la joventut no vols recordar-la. Vaig intentar parlar amb un dels quals van fer la matança del Cercle Industrial i no volia saber res”.

La combinació del relat de les experiències personals amb una rigorosa aportació documental converteix “Horas robadas” en un llibre ple de vida, que aconsegueix transmetre al lector les vivències d’un Alcoi ficat en una època convulsa i violenta. Miguel Pascual subratlla la forta repercussió que va tenir el conflicte a la ciutat i dóna una xifra escruixidora “va haver-hi 700 morts de guerra de dretes i d’esquerres. Aquesta dada que es diu molt aviat, però per a un poble de 35.000 habitants representa el 2% del total dels seus habitants”.

Miguel Pascual subratlla que durant el període entre 1936 i 1939, Alcoi va viure unes circumstàncies especials, que la diferenciaven de les viscudes en altres localitats semblants. El panorama polític estava dominat per la CNT i per un moviment obrer que va reaccionar amb gran duresa a dècades i dècades d’explotació. “L’empresariat alcoià sempre ha estat molt carca. La indústria mancava de matèries primeres i havia de portar-les a través d’unes comunicacions molt deficients i acabava repercutint sobre l’obrer aquestes despeses, creant-se una situació de sobreexplotació”. L’autor del llibre ofereix una dada significativa de la seua obra “aquí van afusellar més els vermells, que van executar a 110 persones, que els nacionals, que van executar a 50”.

Sorprén que una ciutat com Alcoi haja generat tan poca literatura sobre la Guerra Civil. Miguel Pascual té la seua opinió sobre aquest tema i afirma que “el tema continua sent delicat i crec que el meu llibre també li ha parat els peus a una altra gent, perquè no deixa cap camp sense cobrir. Es poden fer llibres sobre la guerra amb més dades, perquè avui s’han obert més arxius, però que falta per contar ahí?”. Vuitanta anys després del final de la contesa, Pascual pensa que a Alcoi les ferides encara no estan tancades “s’han amagat les restes de la Guerra Civil. Encara són aquí. Encara vas pel carrer i et surt algú dient-te que al meu avi el van matar els rojos. No s’han tapat bé els odis”.

Col·locat davant el debat sobre la memòria històrica, l’autor de “Horas robadas” afirma amb certa decepció que “la Transició no va ser una reconciliació, sinó una imposició”. A Espanya “ha sobreviscut una cultura franquista i si Felipe González hagués traslladat les restes de Franco en els anys vuitanta, li haurien muntat un cop d’estat els militars”. Opina que la retirada de les restes de Franco del Valle de los Caidos “pot marcar el principi de la fi, però encara necessitarem deu o quinze anys per a normalitzar la situació”.

Miguel Pascual insisteix en la necessitat de desenvolupar polítiques d’aplicació de la Llei de Memòria Històrica i assenyala que “mentre hi haja una part que ha pogut honrar als seus morts i una altra que els té en les cunetes, això no s’ha acabat”. En parlar de la possibilitat de tancar definitivament el conflicte, assenyala que “a Espanya, mentre una part no s’oblide de la matança de republicans en la plaça de bous de Badajoz i l’altra part no s’oblide de Paracuellos no podrem parlar de reconciliació”.

En el pròleg del llibre, l’historiador Ricard Bañó defineix “Horas robadas” com “una obra curiosa, amena, instructiva i interessant, que servirà entre altres objectius perquè molts alcoians coneguen què va passar en aquesta ciutat durant la Guerra Civil“. El llibre de Miguel Pascual s’ha convertit amb el pas del temps en una espècie de clàssic alcoià, en una referència dotada d’una estranya equanimitat i en un fresc literari, que ens permet reconstruir la vida de les gents d’Alcoi durant un dels moments més complicats de la Història de la ciutat. En paraules del mateix autor “la Guerra Civil va destrossar la vida de milers d’alcoians i va condicionar, sens dubte, la dels seus descendents”.

Font: Javier Llopis./


artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *