lasarga ajualcoitel

Prou d’excuses!

Columna per Sergi Rodríguez 

Des dels anys setanta del segle passat, el centre d’Alcoi ha anat degradant-se sense que cap govern local no haja estat capaç d’intervenir-hi per aturar una mort anunciada. A tots els alcoians i alcoianes que ja tenim una certa edat se’ns trenca el cor veure caure progressivament l’espai viu de la nostra infantesa i adolescència. El centre històric ha esdevingut des de fa temps un escenari perfecte per a rodatges de pel·lícules que requereixen reproduir espais degradats, bombardejats i ruïnosos. Anys i anys de caiguda d’edificis que han deixat parcel·les buides plenes de brutesa; algunes reconvertides en aparcaments i d’altres, la major part, en femers.

Són cases d’origen obrer, de dues claus, construïdes en altura sobre la base de pocs metres quadrats per aprofitar al màxim l’ocupació de la mà d’obra que necessitava la indústria alcoiana. Edificis fets amb material pobre, feble, barat, que contrastaven amb les cases monumentals de la burgesia: modernistes, de selleria, de bons materials constructius. Les primeres, pràcticament han desaparegut; les segones, encara es mantenen en peu. Alcoi ha perdut gran part del seu patrimoni històric: la part que representava la forma de vida de la majoria d’alcoians i alcoianes. L’espai vital de la classe obrera, l’origen de la nostra història i   ciutat, esdevé oblidada per la inoperància de l’administració.

Hem assistit durant anys i anys a la degradació del cor de la ciutat sense que s’hi haja actuat per aturar-la i revertir-la. L’única actuació destacable fou als anys huitanta, al barri de La Sang. S’oferien habitatges eventuals al veïnat, propietari o llogater, per buidar el barri amb la possibilitat de tornar a ocupar-los en acabar el procés de rehabilitació integral de tota la barriada o quedar-se on s’havia reubicat. Almenys, s’hi va actuar de manera encertada o no, perquè en uns casos la rehabilitació era integral, tombar totes les cases i alçar construccions noves, enfront d’una rehabilitació més acurada i respectuosa amb allò que encara es mantenia en bones condicions. A part d’aquest fet i d’algunes rehabilitacions puntuals i aïllades més, el fet constatable és que els diferents governs locals han abandonat el centre històric.

Els darrers episodis provocats per les pluges del temporal Glòria han provocat la caiguda de quatre edificis més i la lamentable mort d’una conciutadana. S’evidencia la irresponsabilitat i manca de projectes estratègics d’uns governs que s’han limitat a veure caure el centre sense tenir voluntat o capacitat de reacció. Semblava una broma de mal gust la recent posada en escena d’una mena de Reality Show que pretenia vendre com a bona opció un centre on viure. En definitiva, gran repercussió mediàtica, molts mitjans utilitzats per inventar-se una pel·lícula fictícia, però la realitat és tossuda i els conflictes al barri i la degradació continuen i s’agreugen per molt que se’n vulga tapar la vergonya. 

Les veïnes i veïns del centre, i amb ells tot Alcoi, estan farts, i amb raó, de la manca d’actuació per resoldre els greus problemes que pateixen. Així s’ha manifestat en la darrera concentració a la plaça d’Espanya, amb una nombrosa presència del poble alcoià que ja ha dit prou a la inoperància. Esperem que tot açò duga a un punt i a part de la situació que arrosseguem des de fa massa temps, i que l’Ajuntament entenga, d’una vegada per totes, la necessitat d’actuar de manera urgent i prioritària per rehabilitar urbanísticament i socialment el cor de la ciutat. Si ja arribem tard, no actuar immediatament significarà que cada cop seran més difícils i costoses les ineludibles actuacions. 

A l’hora d’escriure aquestes reflexions, encara no ha tingut lloc el Ple extraordinari de l’Ajuntament convocat a sol·licitud de l’oposició per a tractar els efectes de Glòria a la nostra ciutat. Seria molt lamentable que la Corporació Municipal no aprofitara l’ocasió per acordar la necessària actuació al centre de la ciutat com a prioritària i urgent. Caldrà determinació, voluntat política clara i una gran inversió econòmica; tot allò que fins ara no s’ha donat. Existeixen mecanismes legals per evitar que cap mena d’interès particular estiga per damunt de l’interès general. No caben excuses administratives, ni tècniques. Recuperar el centre històric és vital per a Alcoi. Sincerament desitge que tota la corporació estiga a l’altura de les circumstàncies. És demanar molt?  Prou d’excuses i a per feina.

Font: Sergi Rodríguez Castelló, EUPV./ 


culturalcoi

ajualcoiturisme

 

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *