Foradia ajualcoitel

30 anys de Ballet de Virginia Bolufer

Repasem amb una de les veteranes en les festes de moros i cristians de tota la comunitat l’evolució del seu ballet

El ballet de Virginia Bolufer està de celebració, enguany es compleixen 30 anys de la primera vegada que va crear un ballet per a festes de moros i cristians, i molta gent no ho sabrà, pero ella es va estrenar a Cocentaina. És per això que repasem amb ella tots aquests anys fent festa i fent dansa.Com ja hem dit, la primera vegada que la coreògrafa alcoiana va crear un ballet, no va ser per a la seua ciutat. Virginia era professora d’un gimnàs de Cocentaina, i la Filà Saorins li va fer la proposta de fer el primer ballet en les seues festes. Ella recorda aquest moment com un dels més importants de la seua carrera, “Per a mi com a ballet, i com a professió meua, fer un ballet per a unes festes de moros i cristians va ser súper especial. Jo soc molt festera, m’encanta la música de festes. Soc aixina i meu han transmitit aixina. Així que el moment més especial, pues, començar el ballet”, i recorda que al finalitzar aquella entrada, ja havia gent propossant-li nous ballets. 

No va ser fins dos anys després, a l’any 1992, quan va eixir a Alcoi. Aquesta oportunitat va ser gràcies a la Filà Ligeros, la seua filà, i en la que participarà en les pròximes festes, no sols com a coreògrafa dels ballets que eixiran en el boato, a més, serà una de les dames que acompanyarà a l’alferes d’aquest 2020. 

Li preguntem si podria dir quantes ballarines han passat per el seu ballet, però en son tantes que no ens sabria dir un número concret: “unes 300 possiblement”, i ens conta que ara mateix son unes 100, “estan les que ballen i les que estan esperant a entrar, perquè la gent vol ballar, sobre tot en Alcoi”. 

Continuem repasant la seua historia i preguntem si té algún ballet preferit, té que pensar molt, ja que son molts ballets, molts any, inclús molts anys en els que ha fet “doblete”, però finalment contesta: “Tinc molts, però destacaria un que vaig fer l’any 1994 per a la Filà Mudejares d’Alcoi, que era africà. També un del 2005, en la capitania de la Magenta, i per últim “la palmera”, el ballet duia el nom de ‘Espejismo’, i va ser… La gent encara ho recorda, i a més va ser especial perquè va ser en la meua filà, en els Ligeros”.

I, parlant de “La Palmera”, arribem a la conclusió de que aquest ballet va ser un punt d’inflexió dins dels ballets en la festa, i la coreògrafa reflexiona sobre el canvi en els ballets des dels seus inicis fins ara, i es que, ara es busca més l’espectacle: “Si, ha canviat moltíssim. A nivell de complements, ara es busca més l’espectacle que el ballet, i a vegades hi ha coses que no entren dins de la festa.  S’han transformat tant els ballets que la gent ja s’ha acostumat”.

Ja son 30 anys de Ballet de Virginia Bolufer, i li fem una pregunta que és necessaria “Arribarà un moment en el que el retires?”, i es crea un silenci, però finalment contesta: “Jo crec que retirar-me no, a lo millor deixar de ballar però continuar dirigint. A mi no m’agradaria retirar-me. Però si que es veritat que cada vegada hi ha més grups de ball, i és normal que entren altres grups. Però de moment continuem ballant”. 

I com tots els aniversaris, hi ha que celebrar, i des del Ballet de Virginia Bolufer volen que l’any estiga carregat d’actes, uns més grans I altres més menuts, per a conmemorar aquesta xifra tant important dins del mon de la dansa. Ella mateixa ens conta la programació d’activitats: “En gener vam fer el vídeo amb les fotos de les ballarines que han passat durant aquests 30 anys. Ara en febrer, per les xarxes socials, farem vídeos amb motius dels enamorats. El 8 de març amb pel dia de la dona treballadora farem un esmorçar en el col·legi José Arnauda i donarem una classe de ball en la qual ensenyarem un ball que s’ha fet en festes. En abril festes, que ja serà suficient, i així tots. A destacar serà un sopar de gala, on estaran tots els ballarins i ballarines, i en novembre una gala del ballet. També una exposició a finals d’any”. 

Tras haver repassat un poc la historia del ballet, preguntem si en aquella primera entrada a Cocentaina, pensaria que arribaria als 30 anys com a ballet, amb tot el que ha aconseguit, i la seua resposta es clara, que no. “Jo pensava que no, perquè comences amb il·lusió, i ja et dones compte que agrada, que van cridant-te d’altres poblacions per a ballar, que tens a gent que et recolza, ja que si no fora per les ballarines no podria tindre el ballet, però en ningun moment imagines que puga durar tant”. 

Font: Belén Rivas./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *