lasarga ajualcoitel

Segària al Calderón

Un poema de Jordi Botella (Segària) obre l'abisme entre el só, la veu, la imatge i el text

De gom a gom i amb un públic que va acabar entregat, el Calderón va estrenar ahir dijous l’obra de teatre ‘Segària’ amb els actors Juli Cantó, Pep Burgos i Orfeo Soler en una especial posada en escena conceptual, van crear un ambient fantàstic, arran d’un poema de l’escriptor Jordi Botella.

L’home és un invent recent —suggeria Foucault. Mirem el seu rostre, en conflicte amb si mateix i amb el món. Literalment hi és acorralat. Entre aquests breus moments s’obre una història amb horitzons possibles. Un poema de Jordi Botella (Segària) entreobri l’abisme entre el só, la veu, la imatge i el text.

Una vida i un destí, un marge de joc que és el marge de la llibertat. Els instants de gràcia, aquests moments meravellosos en els quals l’èxtasi ens embarga. Veu i text il·luminen contratemps passats dins d’un context global.

Juli Cantó, Pep Burgos i Orfeo Soler interpreten la història de les diferents civilitzacions assentades a la mediterrània —ibers, grecs, romans, àrabs, fins als nostres dies— en les quals la mort sorprén quan les víctimes estan sumides en quefers més quotidians. Són incidents que ens omplen de profunda inquietud perquè ocorren amb brutal regularitat.

Resseguint el fil cronològic de les cicatrius deixades i que estan implantades en la nostra memòria, des d’on poden esclatar en qualsevol moment; Estrabó, Ibn-Al Labbana, Mio Cid, Jaume I, Cavanilles, John dos Passos… també som nosaltres, que hem de viure amb aquests fets que van tenir lloc fa segles, quan els nostres sentits no eren immunes a les injustícies.

A Segària tot queda obert entre el só, la veu, la imatge i el text.

Font: Santi Sempere./


ajualcoiturisme

culturalcoi

 

mascaretes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *