Foradia ajualcoitel

La ràdio, eixe animal de companyia

Alta Fidelitat, columna per Amàlia Garrigós

Amàlia a la ràdio./

És la meua passió. Porte treballant amb la matèria del so des de fa trenta anys. I me l’estime molt. Per eixa raó em permetreu que li faça una mena d’elogi romàntic aprofitant que el proppassat 13 de febrer va ser el Dia Mundial de la Ràdio, una efemèride oficial proposada per la UNESCO recordant que eixe data del 1946, es va crear la Ràdio de Nacions Unides. Les emissores locals, autonòmiques, estatals, públiques, privades, comercials o culturals celebren, des del 2012, l’existència d’aquest mitjà quasi centenari, obrint les portes dels seus estudis o fent directes des de llocs emblemàtics per a la ciutadania. I és que, com a concepte, la ràdio és un mitjà de difusió massiu que arriba a l’oient de forma personal mentre està en moviment, a fosques o concentrat en altres tasques. A mi m’agrada dir que és “un animal de companyia” perquè no interfereix en le nostres activitats quotidianes ni ens destorba, ans al contrari, ens fa costat a qualsevol hora del dia, durant el trasllat d’un lloc a un altre en el cotxe, on és absolutament imbatible, o com a teràpia que cura la soledat de les nits.

Quantes vegades s’ha anunciat la mort de la ràdio? Primer amb les televisions privades i les TDTs, després amb l’aparició dels mitjans digitals… Però està viva i és el format que més bé s’està adaptant al nou ecosistema comunicatiu que actualment està en plena transformació. La ràdio és el mitjà amb més abast, accesible a totes les classes i grups socials. Una de les seues característiques és que és manté en contacte constantment amb el seu públic. Hi ha interacció i retroalimentació. La digitalització de l’espai radiofònic amb les pàgines webs de les cadenes, la possibilitat de re-escoltar una emissió amb el servei de podcast, o la introducció de les xarxes socials, multiplica la participació de l’audiència.

Una de les qualitats que distingeix la ràdio entre els altres mitjans de comunicació, és la  immediatesa i la proximitat. Eixes singularitats fan possible que puga posicionar-se molt a prop de les nostres comarques. La xarxa d’emissores municipals engloba entre 25 i 30 d’elles i depenen de la Federació de Municipis i Províncies. Les emissores locals són, sense cap dubte, la finestra que mostra la vida dels nostres barris, les nostres escoles, els nostres creadors, on tenen veu les associacions i plataformes conformades pels nostres veïns.  

La ràdio és sincera, lliure, arriscada, íntima, i emotiva. Ni el vídeo va matar l’estrella de la ràdio en els 80, ni la proliferació de televisions, ni les xarxes socials (que són aliades de la ràdio) han acabat amb ella. En la ràdio la idea que hi ha al nostre cervell va directa a l’emissió. No hi ha més filtres que el d’un tècnic de so que ha il.lustrar-lo amb tots els recursos sonors que tenim a la nostra disposició. És el mitjà més directe entre emissor i receptor. I això continua sent així. En podcast, en FM o en emissió digital, gaudiu de la màgia del so!

Font: Amàlia Garrigós./


artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *