foradia aproop

Vicent Partal: “Hui en dia no hi ha cap mitjà de comunicació privat arreu de tot el País”

Aquest periodista és nascut en Bétera, en l'any 1960. Va començar la seua trajectòria professional en 1983. Partal ha treballat per a mitjans de comunicació com El Temps, TVE o La Vanguardia, i fa 25 anys es va clavar en l'aventura de fundar el diari digital Vilaweb

Com a fundador d’un mitjà de comunicació de referència en la nostra llengua, com és Vilaweb, explica’ns com va nàixer aquest projecte.

Va ser una bogeria. En 1995, internet era un desconegut, no sabíem que estaven fent. La meua dona i jo vam ser els que vam prendre la decisió un poc boja, perquè teníem bons treballs i ho vam deixar tot per fer un diari digital, quan ningú sabia el que era un diari digital. Hui en dia Vilaweb és el diari digital més antic d’Europa. Va ser una aposta, nosaltres érem molt crítics amb els mitjans de comunicació que hi havia, no ens agradava la manera que hi havia de fer periodisme, i simplement vam pensar que allò seria una oportunitat, i ho ha sigut, i això és fantàstic. Però, va ser tot una bogeria.

Vindràs a les Jornades de Sociolingüística que tindran lloc ací en Alcoi, sobre que parlaràs en la teua conferència ‘Sobre política lingüística i comunicació’?

Serà la quarta ocasió que vaig si no estic equivocat. Aquest any em van comentar eixa idea: el paper de la comunicació, sobretot a Internet, i està clar que és tot un èxit per a la llengua, ningú discuteix això, però no ha estat fàcil tampoc. D’ací es poden traure algunes lliçons per al món real. Explicaré un poc com ha funcionat aquests anys tot el moviment que ha aconseguit crear una certa normalitat tecnològica, des del punt de vista de la llengua, i això quines lliçons pot tindre per a la normalització no virtual que és un terreny en qual estem molt pitjor.

Com valores l’evolució d’aquests 25 anys de jornades?

Jo crec que hi ha una cosa que és molt difícil, que és consolidar un esdeveniment. Quan una cosa dura 25 anys, és una cosa seria. Ningú aguanta 25 anys alguna cosa que no té un fonament molt sòlid. Les jornades han sigut una referència molt important, va ser una referència en moments molt difícils quan el Partit Popular tenia polítiques més dures contra la llengua i en qualsevol cas sempre ha estat un fòrum amb gent molt diversa, amb formes de pensar diferents i poder parlar amb tranquil·litat. Sempre que he vingut m’ha cridat l’atenció aquest factor, que gent que pensem diferent, en les jornades teníem un espai amable i elegant, en el qual les nostres diferències es poden discutir tranquil·lament, sempre amb molta elegància. Mai he viscut crispació ni malestar.

I canviant un poc de tema, com creus que està afectant el conflicte català a la nostra llengua?

Són dos coses diferents, el conflicte entre Catalunya i Espanya està deixant molt clar la versió que l’actual model d’Espanya té la pluralitat. Hi ha un mapa que constantment es repeteix en els estudis sociològics i inclús en el món polític, en el qual País Valencià, Astúries, Les Illes, Galícia, País Basc… Sempre opten per la pluralitat, pel respecte a la diversitat, i la resta no. Jo crec que el conflicte entre Catalunya i Espanya és una impugnació al model centralista del país, i és posar davant l’espill el que és una Espanya nascuda en el post franquisme. Però no sols afecta la llengua, també afecta el feminisme, a tot, perquè bàsicament, el nacionalisme espanyol és al·lèrgic a la diversitat, tot el que no és com ells volen que siga, ho consideren enemic, siguen les dones, els que parlen una altra llengua, els immigrants. I aquest conflicte està significant una clarificació molt gran.

I actualment com veus que estan de salut els nostres mitjans de comunicació? Especialment al País Valencià.

Hi ha problemes greus, és evident. No només en la llengua. Si exceptues els mitjans públics, À Punt, hui en dia no hi ha cap mitjà d’abast de tot el País Valencià, ni cap mitjà privat que vaja de Vinaròs a Oriola. Jo crec que és una anomalia molt important, que ha de veure amb moltes coses, com per exemple els defectes de València com a capital del País, perquè és una ciutat que viu d’esquena a la realitat de bona part del país, és una ciutat que Biar li pilla molt lluny, abraça un rogle molt curt, i els grans projectes mediàtics que bàsicament estan a la ciutat de València o Alacant, no tenen una percepció de país i per això tampoc tenen la percepció lingüística. Jo crec que la recuperació d’À Punt ha estat important, amb tots els problemes que sabem que té. Però crec que hauríem de recuperar TV3 i la reciprocitat. I la veritat és que els projectes que han aparegut, hi ha alguns que funcionen, com és el vostre cas, però hi ha casos que no acaben tirant, un cas recent és la desaparició de La Veu, que era una web del País Valencià que intentava precisament cobrir eixe forat de fer informació de País Valencià.
Tots sabem que és difícil, el govern no fa tot el que podia fer, però el problema és d’oferta, perquè no hi ha ofertes serioses, perquè públic sí que hi ha, com ja s’ha demostrat en tants altres camps com seria la música.

Ara que has parlat del govern, quina lectura fas sobre el no suport de les institucions cap a aquests mitjans de comunicació? És a dir, respecte als temes de subvencions.

És un gran problema, és una situació molt difícil d’entendre. El tema de les subvencions és un tema precisament que l’espanyolisme ha fet servir sempre i que és molt fals, en tota Europa estan subvencionats, ja que es considera que els mitjans formen part de l’estat de ben i no pot haver-hi una societat estructurada si no hi ha uns mitjans seriosos, que necessiten ajudes estatals, perquè a més, és un negoci complicat. Jo no sóc especialment partidari de les subvencions. Nosaltres som un mitjà que vivim bàsicament de la subscripció dels lectors, però entenc que es necessiten mitjans i sobretot en situacions de minorització lingüística, com és el nostre cas, es necessiten. I és bastant incomprensible la política de la Generalitat Valenciana, ja que no està fent el que hauria de fer pel món de la cultura. La cultura va jugar un paper fonamental en el món de la denúncia de les actituds del PP, que va obrir d’alguna forma la porta al Botànic, i el Botànic no està corresponent a eixe esforç de la manera que caldria, ja que crec que hi ha un dèficit de suport a l’activitat cultural valenciana que és preocupant.

Font: Belén Rivas./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *