Jordi Martínez: “si la gent passeja més i gaudeix més del Centre, també hi haurà més oportunitats perquè hi haja més clients i més comerç”
Des de que es va anunciar la idea de convertir en zona de vianants algunes parts del Centre d’Alcoi, el tema ha sigut polèmica. Per tal de conéixer més sobre aquest projecte hem parlat amb el regidor de Mobilitat Sostenible, Jordi Martínez

Reduïr el trànsit de vehicles al barri del Centre d’Alcoi ja és una realitat, des del dia 29 de març que es va iniciar la primera fase. Per ta de conéixer tot tipus de detalls sobre aquest projecte, hem parlat amb el regidor de Mobilitat Sostenible, Jordi Martínez, que ha declarat que: “és una situació que tenia una polèmica molt encesa, però el temps va posant les coses al seu lloc. Les ciutats que fan aquest tipus d’accions, al principi la gent és reticent als canvis, però, al cap i a la fi, el que estem fent no és un invent nostre, s’està aplicant en moltes ciutats de la nostra grandària, i a més d’ací a poc temps serà obligatori per la normativa europea”.
- Encara que és prompte, es pot fer alguna valoració sobre els com estan funcionant els canvis d’aquesta primera fase de la ‘peatonalització’?
Sí, jo crec que sí. La valoració és bona, sobretot perquè ha sigut una situació dins de la normalitat. No hi ha hagut cap incident important, ni amb el comerç, ni perquè la gent no haguera sabut com estava tot programat, i per això crec que haver fet alguns canvis del trànsit durant el cap de setmana anterior ha ajudat prou a què la gent coneguera un poc la situació en la qual anava a trobar-se.
- Molt temps durarà la fase 1?
Esperem que si després de l’estiu tenim resolts alguns problemes, com el tema dels aparcaments, en el qual ja estem treballant amb projectes d’aparcaments de rotació… Si això està ja en marxa, volem que després de l’estiu aplicar la segona fase.
- El projecte ja està presentat, més o menys sabem com aniran fent-se les fases, i quins seran els canvis de cadascuna, però es podrien fer modificacions si es veu que alguns d’aquests canvis no funcionen?
Si, de moment ara estem observant quin és el comportament dels vehicles i de tot el trànsit, perquè, si és cert que tenim previst uns canvis en semàfors, en les direccions, però veurem com es comporta el trànsit i ja prendrem decisions. Hem vist que en alguns casos, com és el del País Valencià, en l’eixida del centre hem d’allargar els cicles dels semàfors per a donar més eixida, i sobretot també ara que en teoria, la carretera N-340 serà de l’Ajuntament, aprofitar de quina manera podem millorar aquesta entrada nova, per exemple que sols hi haja un carril exclusiu per a entrar la centre, que la regulació per semàfors siga distinta… Eixes són les qüestions que estem observant ara, però de moment el sistema ha funcionat.
En els primers dies som més flexibles en el tema dels horaris, tenim patrulles de Policia quasi 24h del dia per tal d’ajudar i indicar a aquells que no sabem el que han de fer, i fer consultes sobre els permisos corresponents i jo crec que ja està tot més normalitzat. De totes maneres pense que està funcionant molt millor del que esperàvem.
- Una vegada quan ja arribem a l’última fase, i ja siga una zona de vianants al 100%, o inclús per a ara, l’autobús continuarà circulant per aquestes zones o van a buscar-se alternatives?
Durant aquests mesos estem treballant en el tema de l’autobús, però no relacionat amb la peatonalització, sinó que com saps, el contracte amb l’empresa s’acaba enguany, estem en una pròrroga i estem treballant en un nou servei amb un procés de participació amb veïns, entitats, i ací ens dirà la gent que vol. Si ells consideren que és imprescindible passar pel carrer Sant Llorenç o per Sant Nicolau, ho haurem de mantenir, i si podem donar algun tipus d’alternativa els que ho han de decidir són ells. Per ara, mentre tinguem el contracte aquest no sofrirà cap canvi.
- És a dir, que si canvia-se serà quan es renove el contracte no?
Si, però no per la peatonalització. Si la gent decideix que les línies que tenim ara han de continuar, mantindríem el trànsit per a on està passant ara per Sant Nicolau i per Sant Llorenç.
- Però, si continuara impediria que l’hostaleria poguera posar terrasses…
Si, però, si el dones compte, en algun cas ja ho hem plantejat, i les terrasses de Sant Llorenç en determinat horari si que els ve bé, però, per exemple en èpoques de bon temps, en horari de matí no són molt partidaris alguns dels hostalers perquè hi ha molt de sol i estan molt descoberts, així que, el que pretenem és que en determinats horaris les terrasses sí que puguen eixir, i per això també hem de discutir un poc el tema de l’autobús si podem adequar-lo per facilitar a aquestes persones. Durant l’estiu del 2020, estaven en determinats horaris, és a dir, que hem de determinar la necessitat dels hostalers, si volen aquestes terrasses i la millora que representa que hi hagen terrasses al carrer, i també el tema del servei de l’autobús. Potser durant els caps de setmana hem de reflexionar en aquest tema, si volem algun altre tipus de recorregut.
- Està previst fer algun tipus de modificació al paviment o les voreres, com ja es va fer a Sant Francesc, per a donar més sensació de peatonalització respecte a la resta de carrers?
La intenció sí que és eixa, però la qüestió és que en el Pla d’Acció Comercial, si que tenim unes obres, per dir-ho d’alguna manera, acceptades que seran a les transversals de Sant Francesc, que són el Tap, Sant Maure, i Santa Rita. Però, Sant Llorenç i Sant Nicolau, a curt termini, durant l’any que ve és impossible, perquè pressupostàriament estem parlant de xifres de molta inversió. Però sí que entenem que perquè la gent tinga una sensació que és de vianants haurem de fer algun tipus d’inversió més per tal d’indicar que s’està en una zona de vianants. Sant Francesc dona la sensació de més peatonal sols per tindre una plataforma única com la que té.
- Aleshores els llambordins de Sant Nicolau, per exemple es llevarien no?
Doncs això depèn, perquè si al final hem de mantenir el trànsit d’autobús durant tot el dia, o durant algunes hores, potser hem de buscar altra fórmula o solució. Si al final és més peatonal buscarem altra solució, i que siga prou digne per no llevar-los, o substituir-los per un aspecte com el centre històric mereix.
- Un dels objectius de la conversió en zona de vianants, a més de la sostenibilitat i reduir les emissions de CO₂ al centre, és revitalitzar aquesta part de la ciutat, però molta gent es queixa, i es pot veure, que no hi ha ni suficient comerç, ni suficient hostaleria. Des de l’Ajuntament esteu pensant a dur a terme alguna acció per a incentivar a aquells que vulguen començar un negoci que ho faça al Centre?
El tema de la conversió en zona de vianants no és únicament un tema comercial, també està el tema mediambiental, i que la gent visca en un barri molt més atractiu que abans. En el tema comercial tenim plans d’ajudes com les d’obertures, o en les reformes, que des dels últims anys ha tret la regidoria de Comerç. Aquestes ajudes també t’ajuden a decidir-te a instal·lar-te ací. Jo crec que açò és “la pescadilla que se muerde la cola”, si la gent passeja més i gaudeix més del Centre de la ciutat, perquè és per a vianants, també hi haurà més oportunitats perquè hi haja més clients i hi haurà més comerç. És una inversió que hem de fer entre tots, sobretot l’Ajuntament, amb eixes ajudes que estem donant ja perquè els nous comerços tinguen una nova oportunitat en una zona que esperem que siga d’oci molt més gaudit per la gent.
Quan fèiem els tancaments durant els caps de setmana al principi de la pandèmia hi havia comerciants que ens han comentat que els ha pujat la caixa de manera important, perquè la gent no compra quan passa amb el vehicle, la gent compra quan passeja i passa per davant, aleshores, una de les coses és aconseguir que la gent passatge, que conega els productes i comerços i que siga agradable que vinga ací a comprar. Si a això li sumes que hi ha zones d’aparcament pròximes i que encara que no ho parega, en determinades hores, hi ha lloc per aparcar, i a més tenim la intenció de fer aparcaments dissuasoris, i aparcaments d’autònoms de la ciutat, doncs podem donar-li una oportunitat al centre perquè millore la seua oferta comercial.
- Respecte al tema dels permisos, està la Policia Local controlant-ho, igual que fa amb els autobusos, al “Cantó el Pinyó”, però ací no podrà estar sempre la Policia. Com es gestionarà aquest control?
Hi haurà un sistema de lectura amb càmeres. Es passarà per davant d’aquesta càmera, llegirà la matrícula i si no està registrat sancionarà. Ara estem intentant informar a la gent que no s’havia assabentat, i a la gent que crega que no ho controlarà ningú. Així que farem una campanya informativa i pedagògica per a la gent per a qui vulga, i tinga la possibilitat de traure aquests permisos. A partir d’aquesta setmana ja començarem a veure si hi ha algun tema de sancions. No es sancionarà a tots els vehicles, però si algú té conductes reiterades o veem que hi ha alguna espècie de mala fe o mala praxis, doncs veurem si es pot posar alguna sanció sobretot perquè es complisca tota la normativa que hem acordat entre tots.
- A hores d’ara quants permisos hi ha?
Estàvem parlant aquest matí d’uns 580, encara que hi ha una barreja, ja que hi ha permisos per a garatge, permisos per a residents, i per a càrrega i descarrega. Crec que per a residents estarà en uns 350 o una cosa així. Per a garatges uns 150 i per a comerç estaríem parlant d’uns 80 més o menys.
- Esperàveu que la gent presentara tants permisos?
Vam contar el repartiment de cartes que vam notificar als veïns al voltant de 1.600 bústies, és a dir, que s’han presentat molts menys dels que esperàvem. Açò significa que la gent simplement tinga una casa al centre, però que no estiga empadronada, en aquestes qüestions entenem que la persona que està empadronada i viu de continu en el centre és la que té el permís. Aquesta gent que té un segon habitatge al centre, però que no viu ací, i que no està empadronada, no podrà obtenir aquest tipus de permís. Per tant esperàvem que les sol·licituds, que encara hi ha unes poques per tramitar, no anaven a arribar a eixa quantitat.
“Crec que dona satisfacció veure la normalitat, que és una situació que tenia una polèmica molt encesa, i que el temps va posant les coses al seu lloc. Les ciutats que fan aquest tipus d’acció, al principi els canvis representen un poc de reticència, però, al cap i a la fi, el que estem fent no és un invent nostre, s’està aplicant en moltes ciutats de la nostra grandària, i a més d’ací a poc temps serà obligatori per la normativa europea”.
- Deixant la conversió en zona de vianants del Centre, i parlant d’altres tema, concretament d’un que ja has comentat… Des de fa molt poc temps la carretera N-340 ha passat a ser gestió de l’Ajuntament, i s’està plantejant fer un carril bici des del pont de Maria Cristina, fins a la rotonda d’accés nord de la ciutat. En quin punt està aquest projecte?
Hem tingut una reunió amb les associacions de veïns de Santa Rosa, Eixample i Zona Nord, i es va explicar un poc el projecte, que vol és redistribuir la superfície de la carretera, i segons la inversió haurem de fer obra o no. Nosaltres apostem per un carril en bateria per a l’aparcament, dos carrils de circulació i un carril bici, que substituirà al carril bus d’ara. Al ser aquest carril bici és més estret que el carril bus d’ara, i per això s’aprofita aquest espai per a poder fer bateria d’aparcament. D’aquesta manera guanyaríem entre el 30 o 40% de places en l’Alameda i en la Carretera València. Al final el tema del carril bici no és un carril per a esportistes o ciclistes, és una forma de transport que ens hem d’anar acostumant, perquè les noves generacions tenen noves fórmules per a desplaçar-se per la ciutat, i el que hem d’intentar és crear una xarxa en les ciutats per tindre una alternativa als vehicles.
- Durant aquesta entrevista s’està parlant molt d’aparcaments. Als pressupostos participatius va eixir seleccionada la proposta de fer en Santa Rosa i en l’Eixample noves places. Quan seran una realitat?
Si no m’equivoque els diners dels pressupostos participatius han d’estar en marxa ja, i ara el que hem de fer són els contractes oportuns per a cada zona. El de Santa Rosa estarà enfront del col·legi de Les Paules, que hi ha un solar que tenim ja organitzada la seua gestió acordada amb el propietari. En les zones de l’Eixample i El Centre, volem buscar solars en els quals puguem fer una intervenció. En el cas del de Santa Rosa tenim molt avançada la gestió, paguem un lloguer simbòlic als propietaris, i a partir d’ací, sí que farem un aparcament d’unes 30 o 40 places. Les altres zones no estan definides perquè estem buscant l’espai, però s’espera que no tardem més de l’estiu perquè estiguen finalitzades les tres. Seran intervencions separades, i no seran massa llargues, i a més, no serà una gran quantitat de diners.
- Per a finalitzar tornem al tema del contracte de l’autobús, ja que finalitza enguany. Ens has comentat que s’ha dut a terme reunions. Fins ara que han comentat els veïns sobre el servei? Quines són les seues necessitats?
Vam fer tres jornades de tres dies, i allí es va parlar sobre què volien. Es va acordar que les línies actuals si que estan més o menys bé, però que si hi ha qüestions que la gent vol modificar, per exemple, posar un servei a la zona de l’Horta Major. També es parlava del tema del Poliesportiu, que és un projecte que ha eixit dels pressupostos participatius i per tant tenim una partida, però considerem que ara no és el moment de fer aquesta línia directa, ja que per culpa de la pandèmia, no sabem si es pot fer esport de continu o no, aleshores fins que no es normalitze la situació no ho canviarem. Principalment el que la gent vol és veure que els horaris sempre siguen els mateixos, ja que varien molt, per això deia abans que s’ha de buscar una alternativa al Centre, ja que cada volta que fem una festa, encara que ara no es fan, desviem el bus i cada setmana és una aventura per als usuaris, i per això parlen de fer més homogenis els espais de l’autobús. També es va parlar d’incloure zones a les línies, ja que, va vindre gent d’urbanitzacions reclamant el seu dret a tindre aquest servei.
Comenta i participa-hi