Duresa
Columna per Teresa Mollà
Hui estava corregint exercicis de l’alumnat d’un curs on line sobre micro masclismes i m’he topat amb el d’una dona que m’ha resultat molt impactant.
Una dona formada i docent que em contava a l’exercici com va viure la situació de maltractament del seu pare cap a la seua mare al llarg de tota la vida, i com ella va interioritzar el model i va acabar igual.
El seu pare li va triar un nuvi i poc menys que la va obligar a casar-se amb ell. Contava que a la mateixa nit del casament ja li va exigir sexe forçat. I, partir d’aquell moment, cada nit. I la decisió d’ella no comptava per a res. Ni l’absència de desig sexual tampoc.
Mentre el seu pare va viure estava atrapada entre el pare i el marit, perquè sa mare ja havia tirat totes les tovalloles i s’havia emmotllat al que hi havia i li aconsellava a la filla que fera el mateix.
Al cap de pocs anys el pare va morir i va veure el seu moment de fer dos dols en un i va demanar la separació i el divorci. Ella contava que, afortunadament, encara no havien tingut fills ni filles, malgrat tot. Es van divorciar i va començar la segona part del seu martiri. Ell l’anava a buscar cada dia a la feina a fer-se la víctima. Anava a casa de la seua mare a explicar-li lo dolenta que era la filla. Fins que va demanar una ordre de protecció per a ella i per la seua mare. Li la van donar, però ell va començar amb les amigues i les conegudes. I ella va decidir continuar endavant.
Al cap de poc temps ell va afluixar perquè ja havia trobat altra dona sobre qui bolcar les seues “atencions” i les va deixar a mare, filla i amigues en pau. La segona dona va acabar assassinada a mans d’aquest masclista anormal. I ella va valorar la seua decisió d’apartar-se del seu costat al mateix temps que s’acomiadava del seu pare, també mal tractador de la seua mare.
Ara mare i filla viuen tranquil·les, cadascuna a sa casa i en contacte permanent. La mare, per fi pot fer coses que ni somiava, com anar amb les amigues als viatges de l’IMSERSO i passar-ho bé i ballar, però no vol saber res d’homes. I la meua alumna, diu que ha començat una nova relació després de quasi huit anys i que està il·lusionada i que creu que pot ser diferent i vol intentar-ho de nou amb aquest nou home que ha aparegut a la seua vida. I té tot el dret del món.
De vegades, les històries que contem les feministes es queden molt curtes amb el que passa en realitat. I aquesta dona, gràcies a l’empenta que li va donar la mort del seu pare mal tractador, va veure quin era el seu camí. Enmig del dolor de la pèrdua, va veure que era el moment. Si no ho haguera fet, la morta podria haver estat ella. Perquè la seua mare era una morta en vida fins que el marit es va morir. Ara la senyora major ha reviscut. I la filla, té una nova il·lusió i ha decidit donar-se una nova oportunitat en l’amor.
De vegades, la intimitat dels exercicis dels curs, tenen aquestes meravelloses històries. Paga molt la pena ficar exercicis on hagen de parlar d’elles i d’ells mateixos.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi