El Valor de l’escola rural
L'escola rural és un model educatiu que combina proximitat, atenció personalitzada i natura. A més d'unes ràtios reduïdes, un motiu afegit per a optar per les escoles rurals, en temps com els actuals. Entrevista per el professor Francesc Gisbert
Parlem amb quatre mestres de les escoles de les comarques de l’Alcoia i el Comtat. De esquerra a dreta: Azoraida Martínez, del CRA Mariola-Benidacell (integra Agres, Alfafara i Gaianes), Anabel Moll, del CRA Perputxent (L’Orxa i Beniarrés) Marisa Martínez, del Col·legi Verge dels Dolors de Benilloba, i Carlos Caballer, del CRA L’Encantada de Planes.
– Quins pobles aplega la vostra escola?
Azoraida ens explica que: «El CRA Mariola-Benicadell som una escola formada per tres aularis, a tres pobles diferents, Agres, Alfafara i Gaianes. Compartim el Projecte Educatiu, el professorat i el desig de la pervivència de l’Escola Rural. Una escola, propera, oberta, participativa i vinculada a la natura que ens envolta».
«El centre de Benilloba -diu Marisa– és especial perquè som dos centres en un: l’escola CEIP Verge dels Dolors i la Secció IES Pare Arques de Benilloba. A més, cada dia venen amb autobús alumnes de 12 pobles diferents: Benifallim, Penàguila, Alcoleja, Benasau, Quatretondeta, Famorca, Fageca, Tollos, Benimassot, Balones, Millena, Gorga i d’algunes masies de Penella i Serra Aitana. Tenim un edifici gran i prou nou on l’alumnat entra als 2 anys (ja que enguany com a novetat ens han aprovat aquesta aula) i se’n van quan finalitzen 4t d’ESO».
Carlos Caballer conta que «L’escola de Planes pertany al CRA L’Encantada, té d’especial la situació geogràfica dins de la comarca. Al ser un poble amb tres pedanies, Margarida, Catamarruc i Benialfaquí, escolaritza als i a les alumnes d’elles i també als pobles de La Vall d’Alcalà, Almudaina, Benillup i aquests últims cursos a alguns i algunes alumnes que voluntàriament es desplacen des d’Al-Patró a la Vall de Gallinera per decisió familiar».
El CRA Serpis, en canvi, comenta Anabel, està format pels aularis de l’Orxa i de Beniarrés.
– Quina manera d’ensenyar apliqueu que en una escola gran no seria possible?
Segons Azoraida del CRA Mariola-Benicadell, «com que la ràtio de les aules és reduïda, són classes poc nombroses però amb diferents nivells, l’ensenyança és personalitzada i respectuosa amb el ritme d’aprenentatge de l’alumnat. Els i les mestres treballen cooperativament en co-docència. S’intenta, dins de les possibilitats dels recursos personals que tenim, que a les aules estiguen dos mestres el major nombre d’hores. Amb classes de 25 alumnes, açò seria més complicat».
Marisa de l’escola de Benilloba també destaca el gran avantatge que implica la ràtio menor que en una escola de ciutat: «El procés d’ensenyament-aprenentatge és molt individualitzat, ja que la ràtio per aula és baixa, podríem dir que tenim una mitjana d’uns 10 alumnes per aula. Les aules es tornen més vives ja que les activitats en xicotet grup funcionen molt bé. Aquestes activitats permeten que tot l’alumnat desenvolupe les seues habilitats i competències d’una manera molt dinàmica . A més, també realitzem activitats intercicle i interetapa de manera habitual».
Anabel, del CRA Serpis, comenta que «tenim un total de 60 alumnes: 40 a Beniarrés i 12 a L’Orxa. Als centres rurals tenim una particularitat: pocs alumnes dins l’aula, però amb diferents nivells agrupats.Açò implica que els menuts de la classe aprenen dels majors, i els majors ajuden als menuts, desenvolupant així la responsabilitat i repassant continguts apresos. Tot el claustre pensem que la barreja de nivells és molt positiva per a l’alumnat. El treball és molt cooperatiu».
–
– Com és la relació entre alumnes i famílies?
Per a Azoraida, «en general, és bona, les famílies participen de la dinàmica del centre. Com que som una escola familiar i xicoteta, existeix una relació fluïda entre els membres de la Comunitat Educativa. Tant els ajuntaments com les associacions dels pobles col·laboren amb el centre fent activitats complementàries o amb qualsevol cosa que necessite l’escola».
Per a Anabel, «és molt gratificant veure que som una família. A l’hora del pati juguen tots junts. Puc assegurar-te que si un major veu que un menut necessita ajuda, no dubtarà d’anar a ajudar-lo com si fora el seu germà o germana… què més bonic que tots els xiquets del poble juguen, cresquen i aprenguen junts?».
Marisa destaca que «La relació és propera i constant. És habitual vore’ns sovint, pel que la comunicació és bona i açò, inevitablement, ajuda que l’alumnat millore el seu rendiment, el seu benestar i la resolució de conflictes. Alhora de realitzar activitats l’ajuda de les dues AMPES i de les famílies és perfecta. El més important és que anem tots a una».
Segons Carlos «és una bona relació i no tenim cap problema de convivència o assetjament escolar. El diàleg i el tractament de les emocions dia a dia van creant aquest ambient especial que ens fa estar a gust a l’escola».
– Quin motius donaries per a matricular-te en una escola com la teua?
Azoraida ho té clar: «L’escola rural és menuda i amb uns trets específics que la fan ser una escola diferent. És oberta i participativa, som privilegiats de viure en la natura i l’aprofitem per a descobrir el medi que ens envolta. El treball cooperatiu i els projectes vertebren el procés d’ensenyament-aprenentatge d’una manera vivencial».
Anabel també troba avantatges: «tenim dos edificis amb molt bones condicions, recursos personals i materials, i fàcil accés als mestres. Els xiquets estan atesos com si foren els nostres fills, i això dona molta tranquil·litat a les famílies. Hi ha classes particulars on són més alumnes que a les nostres aules…».
«Com a mestra que ha treballat a escoles grans -comenta Marisa-, mai no m’haguera pensat que l’escola rural oferia tant. De fet, crec que fins que no ho vius, no t’ho creus: atenció personalitzada a alumnes i famílies, bons espais, bons recursos materials, accessibilitat al medi que els envolta… En definitiva, una qualitat en l’aprenentatge que hauria de ser la norma a les escoles».
«Donaria tres motius -diu Carlos: l’escola de les tres P, Petita, Pública i de Poble. El poc alumnat afavoreix moltíssim la convivència, la vida diària i l’aprenentatge de tots i totes, inclosos i incloses els i les mestres. La relació amb la comunitat educativa i la natura és excel·lent i ens porta moltes vegades a treballar fora de l’aula».
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi