“Trencasostres”
Columna per Mishima
Des d’aquell, que ara sembla tan allunyat, 14 de març. Una nova era havia arribat a l’atrotinat solar de la patria, prometent un futur lluminós i ple de color on les casetes eren de xocolate.
I si la vida és pur teatre (algú va dir que és cinema), és dir, no m’agrada el paper que en la funció representen alguns polítics, sembla que estan a un altre planeta.
Encara que ja està molt gastat el títol de la pel·lícula de Spielberg ‘Encontres en la 3ª Fase’, no em resisteixo a utilitzar-lo perquè ve al clau de l’actual moment… o més bé podria dir-se ‘Encontres al “quinto pino”‘ com veia el famós ‘Trencasostres’ del tebeo.
Uns pretenen que tot torne a la vida anterior, i altres ens asseguren que ja res tornarà a ser igual en ‘Domus vi’. Em ve a la memòria la veu de la iaia que deia que Santa Rita era l’advocada de l’impossible.
Així, viuriem la nova normalitat amb una foto de Sanchez i Iglesias donant-se una apassionant abraçada. Arrimadas i Casado passejant per la platja agafats de la mà en animada i respectuosa conversa.
I com deia una vella cançó The Smiths, a la vida hi ha poques coses més que llibres.
Arbre Agulló i Guerra: 
Serena: 
Carles Mir: 
3 Responses to “Trencasostres”