SEO
Per Mishima
De vegades, Xàbia em recorda a Donosti i Alcoi a l’absència del mar en la teua mirada. És com aquesta estranya sensació de diumenge sense ressaca, mentre et fas tranquil·lament un te del Vidal.
És canviar la llista de reproducció i dir-li:
– Spotify, avui vull solament cançons de bon rotllo, que m’alegren el matí – i en aquest mateix instant adonar-te que li parles a una pantalla.
Però alguna cosa canvia, alguna cosa bolca la teua mirada als 140 caràcters sense dir res.
Alguna cosa traspassa la prima pantalla i es transforma lentament en qualsevol cosa lluny de zeros i uns que ordenen els records en sentit figurat.
Alguna cosa t’ha fet parpellejar 4 o 5 vegades abans de fixar bé la vista i enfocar suaument perquè el teu cerebel processe tota aquesta informació.
Són les paraules que el teu SEO intestinal ha processat en mil·lèsimes de segon després de veure la seua foto, de diversos clics sense previ avís i una parada obligatòria en aquests ulls.
I sense deixar que passen els moments, puges al tren del futur i t’adones que segueixes esperant una confirmació que probablement mai arribe.
Decideixes seguir i buscar, altres fotos, altres records en l’abisme de la teua gelosia i en la incertesa del monstre de les galletes Coco en Barri Sèsamo, volent estar prop del que ara assegues tan lluny.
L’estranger
A qui vols més, home enigmàtic, digues-me, al teu pare, a la teua mare, a la teua germana o al teu germà?
Ni pare, ni mare, ni germana, ni germà tinc.
Als teus amics?
Empreu una paraula el sentit de la qual, fins avui, no he arribat a conéixer.
A la teua pàtria?
Ignore en quina latitud està situada.
A la bellesa?
Bé la voldria, ja que és deessa i immortal.
A l’or?
Ho avorrisc el mateix que avorriu vosaltres a Déu.
Doncs a qui vols, extraordinari estranger?
Vull als núvols…, als núvols que passen… per allà…. als núvols meravellosos!
Charles Baudelaire
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi