Foradia

Els ulls oberts de Miguel Hernández

per Mishima

hernandez“Andaluces de Jaén, aceituneros altivos, decidme en el alma quién, quién levantó los olivos”. M. Hernàndez

Miguel Hernández és la figura del poeta de la llibertat. Un 28 de març de 1942 va morir el poeta Oriolà o com s’ha dit, el deixaren morir en l’abandó, sense que ningú fes el menor esforç per arrencar-ho a la mort. Va ser d’una crueltat major que si directament ho haguessen afusellat, perquè van disposar igualment de la seua vida i van deixar que es consumís en el dolor.

És el repudiat, l’empestat de la generació del 27, els espanta, els retrotrau, els activa la consciència. Cal llaurar en els solcs de la memòria, sí, la indiferència i la covardia el van matar abans i l’oblit posterior també. El trist de tot és que aquest oblit segueix i no importa els qui van ser els responsables.

Diuen que el van amortallar amb els ulls oberts, aquells enormes ulls que tan ben va dibuixar Buero Vallejo, el seu company a la presó. Aquests ulls oberts per a tota l’eternitat se li van clavar en el dolor del seu gran amic Vicente Aleixandre, el seu germà major, un dels pocs que es va prendre de debò a Miguel Hernández. Des de llavors, Aleixandre va utilitzar aquesta imatge dels ulls oberts per sempre fins a l’infinit, doncs mai va deixar de recordar la infàmia comesa amb el seu amic.

És hora de recordar al poeta que va ser vent del poble, al seu company de cel·la, el gran dramaturg Buero Vallejo, que va fixar la seua mirada per sempre en carbonet, i al seu amic, Vicente Aleixandre, que li va mantenir sempre la mirada.

El 30 d’octubre va nàixer un poeta al qual només li van deixar respirar 31 anys. Pablo Neruda, premi Nobel de literatura en 1971 i gran amic del poeta, va escriure després de la seua mort: “Recordar a Miguel Hernández que va desaparéixer en la foscor i recordar-ho a plena llum, és un deure Espanya, un deure amor”.

“alt sóc de mirar a les palmeres,
rude de conviure amb les muntanyes
Jo em vaig veure baix i tou en les voreres
d’una ciutat esplèndida d’aranyes”

Font: Mishima./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *