lasarga ajualcoipresuparticipa

La Diputació de València exposa la història del 9 d’Octubre amb una reproducció de l’obra mestra del gòtic valencià

La mostra, amb curiositats històriques i imatges de l'evolució de la festa de fotoperiodistes valencians, podrà visitar-se els caps de setmana d'octubre i novembre de 10 a 14 i de 17 a 20 hores

El Saló de Respecte de la Diputació de València acull a l’octubre i novembre l’exposició ‘La festa del 9 d’Octubre’, un recorregut fotogràfic pels quasi 800 anys d’història de la commemoració de l’entrada de Jaume I en terres valencianes.

La mostra, que inclou una reproducció de 4,6 per 3,5 metres del retaule del Centenar de la Ploma que exhibix el Victoria & Albert Museum de Londres, podrà visitar-se els caps de setmana d’octubre i novembre de 10 a 14 i de 17 a 20 hores.

Comissariada per Salvador Calabuig, conservador de la OFITEC (Oficina Tècnica de Restauració, Investigació i Difusió del Patrimoni de la Diputació), la mostra inclou instantànies de gran valor històric de fotògrafs valencians del segle passat i el present, des de Luis Vidal a Manuel Molines, passant per Martín Vidal i José Aleixandre, així com imatges de l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació i altres cedides pel Arxiu Municipal de València, la Biblioteca Valenciana i col·leccions privades.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, acompanyat per diputades i diputats de la institució, ha realitzat eixe viatge en el temps per la història de València que oferix el Saló de Respecte de la corporació provincial al Palau dels Scala, en Plaça Manises.

Un recorregut que arranca amb l’entrada del rei Jaume I a València, acompanyat per la reina Violant i la seua cort, un 9 d’octubre de 1238, dies després de la rendició de la ciutat en vespres de Sant Miquel.

Huit segles d’història d’una commemoració que el Consell de la Ciutat va instituir com a festa en 1338 i que ha passat per diferents etapes i vaivens propis dels períodes de guerra i tensions de cada moment. A la fi del segle XIX, la celebració del 9 d’Octubre va agafar un vol que es mantindria durant el segle XX i fins a l’actualitat.

Un recull en imatges les diferents cares de la festa en dècades de convulsió social. La Real Senyera conservada a la Casa de la Ciutat; la muixeranga a les portes de l’ajuntament en vespres de la Guerra Civil; el Baró de Càrcer portant l’espasa de Jaume I en els actes de 1939; la Senyera a Madrid en la desfilada de la victòria Franquista el mateix any; falangistes encapçalant la processó de 1945; les manifestacions pro Estatut de 1977; i la presència policial en els anys 80 després de l’agressió a l’alcalde Ricard Pérez Casado en les celebracions del 79.

Un trajecte replet d’emocions i records que inclou anècdotes com la processó cívica passada per aigua del 94 i el Senyera-mòbil amb caputxó impermeable; i també els actes més recents, com el lliurament de les Altes Distincions de la Generalitat de 2018, amb la presència del president del Govern Pedro Sánchez. Un passeig per la ‘festa’ del 9 d’Octubre que desemboca en el Retaule del Centenar de la Ploma, la peça clau de l’exposició.

L’obra mestra del gòtic valencià

El Retaule del Centenar de la Ploma o de Sant Jordi és l’obra mestra del gòtic internacional valencià. Una composició pictòrica de 6,60 per 5,50 metres que en l’actualitat es conserva en el Victoria & Albert Museum de Londres i la predel·la del qual (part inferior) es troba temporalment en el Museu de Belles arts de València en procés d’investigació i restauració.

La Diputació exhibix en la seua exposició sobre el 9 d’Octubre una reproducció de 4,6 per 3,5 metres d’esta obra atribuïda a Miquel Alcanyís i Marçal de Sax i probablement altres pintors establits a València a inicis del segle XV, que en origen va ocupar les parets de la Capella del Centenar de la Ploma, segons uns autors, o l’Església de Sant Jordi, segons uns altres, abans de ser venuda i abandonar la ciutat.

Esta obra mestra del gòtic valencià representa al seu carrer central una de les escenes fonamentals de la Batalla del Puig, que va obrir les portes de la conquesta de València. Sant Jordi es convertix en protagonista en la seua lluita contra el drac, metàfora de la permanent contesa entre el bé i el mal. I en la part superior, la coronació de la Mare de Déu per davall de Crist assegut en majestat.

Els carrers laterals del retaule recullen diferents escenes de la llegenda del sant i el seu martiri, coronades pels evangelistes, mentre que en els entrecarrers hi ha espai per a profetes i apòstols. Una peça clau, per la seua qualitat artística i el seu simbolisme, en la història del poble valencià.

Una història de quasi 800 anys

‘La festa del 9 d’Octubre’ és un retrat de la societat valenciana en els seus prop de 800 anys d’història. La commemoració de l’entrada de Jaume I a la ciutat es va instituir com a festa un segle després i, des d’eixe moment, s’ha celebrat l’efemèride amb regularitat, al principi amb especial rellevància en els centenaris i des de mitjan Segle XIX amb un caràcter més reivindicatiu, sense renunciar al component festiu.

Les primeres processons transcorrien des de la Catedral fins a l’Església de Sant Jordi, seu dels ‘Ballesters del Centenar de la Ploma’, i estaven presidides per la Senyera Real i la relíquia de Sant Jordi. Els ‘Ballesters’ eren 100 persones de diferents estrats socials, entre les quals hi havia nobles, comerciants i classes mitjanes i baixes, que custodiaven el senyal d’identitat de les valencianes i valencians.

En l’arrancada del segle XVIII, la Guerra de Successió va amagar la Senyera i la va substituir per la bandera de les proclamacions, que enaltia l’escut borbònic sobre un immaculat fons blanc. Anys després, en el V centenari del 9 d’Octubre, commemorar la consagraciò de la Mesquita Major com a Catedral i la celebració del tradicional Tedeum eren pràcticament els únics actes del Dia de la Comunitat.

Amb l’arribada de la Renaixença, la festa va començar a prendre un altre caràcter amb la burgesia buscant els seus arrels nacionals, la llengua pròpia, els costums. Les celebracions van adoptar un to més reivindicatiu, germen del que és hui, i es va alçar la icònica estàtua del rei Jaume I al Parterre, lloc de trobada de la societat civil valenciana encara en l’actualitat amb motiu del seu dia gran.

En ple segle XX, la festa va continuar sent reflex de l’evolució social, primer amb la reivindicació de l’Estatut d’Autonomia durant la República i més tard amb la imaginària falangista després de la victòria franquista en la Guerra Civil. Una imaginària que es va anar suavitzant en les dècades de trànsit cap a la democràcia, donant cabuda en els actes festius a sectors no afins al Règim.

I així arribem a les urnes i a un nou temps en el qual totes les forces polítiques tornaven a ser visibles en els actes públics i per descomptat en la festa. Va apareixer amb força la batalla dels símbols, la tensió policial en la processó cívica i l’eclosió definitiva de l’anhel de l’Estatut, fins que els anys 90 van portar de nou la tranquil·litat i van donar protagonisme a la pirotècnia, la música i la cultura en la festa de totes i tots els valencians.

Els fragments fotogràfics de huit segles d’història del poble valencià queden a la disposició de la ciutadania, amb entrada gratuïta en la seu central de la Diputació en Plaza Manises, a partir d’este cap de setmana en horari de 10 a 14 i de 17 a 20 hores.

Font: Redacció./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *