lasarga mediamborganica

Ciutadania vs. tribu

Mirada al món per Ester Jordà

Este virus està deixant moltes coses al descobert. Entre altres, que els països occidentals disten molt de ser la societat perfecta que creuen ser. 

En primer lloc, la ciutadania, encara que conta amb més anys d’educació reglada, sembla no estar-ho tant en altres aspectes vitals. Prima l’individualisme egoista de si jo vull fer una celebració la faig i obvie la situació sanitària en la que estem posant en perill a la resta dels convidats per tal de saciar la meua necessitat de reconeixement. Està clar que el ‘pensar’ en tota la comunitat dista molt de la nostra consciència.

En segon lloc, l’oci. Durant anys s’ha fet la vista gorda davant d’un problema que en algun moment havia d’explotar: el consum d’alcohol entre menors i joves. Encara que per part de les Administracions públiques s’ha fet algun (pobre) intent de programar activitats alternatives d’oci el ben cert és que la societat en general (inclosos medis de comunicació) ha disculpat la seua conducta i a assumit els botellots amb una normalitat dolent. Què ha passat ara? Que la joventut no coneix altra manera de divertir-se i quan entra l’alcohol al nostre cos desapareix la distància mínima, la mascareta i tota precaució de contagi. 

Això ens ha abocat irremeiablement al toc de queda i a un possible confinament (a Nadal?) amb una segona ona molt possiblement pitjor que la primera. Xina amb les seues dures mesures de control ha pogut controlar el virus. Està clar que el totalitarisme del seu govern ha aprofitat per tindre la ciutadania controlada però no cal restar mèrit als ciutadans xinesos, amb una visió més comunitària, que a títol individual ha mirat més per la societat en el seu conjunt i ha actuat responsablement. 

I si no, altre exemple, Àfrica. Tots pensàvem que amb el seus deficients sistemes de salut i amb una població famèlica el virus faria estralls. Però no ha segut així. Es creu que ha segut principalment degut a la poca mobilitat de la seua població però hi ha altres motius i entre ells destaquen l’educació de la ciutadania en la lluita contra les grans pandèmies. Còlera, malària, ébola… allí tenen totes les grans malalties i el coronavirus sols és una més i no la més mortal ni contagiosa de totes.  Això és tradueix en que dins de la societat tenen una xarxa d’avís i control a través de sanitaris i persones voluntàries en cada comunitat que facilita la lluita i les mesures de prevenció. Pot ser a l’Àfrica hi ha pocs llicenciats però hi ha molta educació en previndre pandèmies.

Els europeus faríem be en deixar de mirar-se el melic i començar a aprendre més d’altres societats on la supervivència de la tribu depèn del comportament individual de cadascú.

Font: Ester Jordà./

ajudesparentalcoi

 

ua


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *