lasarga itealcoi

Despoblament: Un problema que amenaça la supervivència dels nostres municipis

El País Valencià és una de les 9 autonomies de l'estat espanyol que ha perdut població al llarg de la dècada 2010-2019. Aquesta tendència és especialment preocupant a l'àmbit rural, on abunden els xicotets municipis

El despoblament és un fenomen que en les pròximes dècades podria alterar irreversiblement l’ordre demogràfic del nostre territori. Algunes xifres ajuden a visibilitzar l’amenaça. El País Valencià és una de les 9 autonomies de l’estat espanyol que ha perdut població al llarg de la dècada 2010-2019. Aquesta tendència és especialment preocupant a l’àmbit rural, on abunden els xicotets municipis. Dels 6.815 pobles amb menys de 5.000 habitants que hi ha a l’estat, fins a 5.620 han perdut població durant l’última dècada, és a dir, 8 de cada 10.

Cal recordar que el despoblament ve acompanyat per un progressiu envelliment de la població, i és que a Espanya l’esperança de vida se situa en els 83 anys, la més alta de tota la UE. Segons dades de l’INE, a la nostra província hi ha una quinzena de municipis amb risc de quedar completament buits. Açò s’entén pel progressiu descens de la natalitat al nostre país, que amb la pandèmia de la Covid-19 ha assolit mínims històrics. En molts pobles de les comarques centrals, com ara Quatretondeta, Tollos, Almudaina o Gaianes, no es va registrar cap naixement en 2018, i especialment greu és el cas de Famorca, on l’últim naixement data de 1996.

Tot i aquesta descoratjadora realitat podem trobar raons per a l’esperança. A la comarca del Comtat trobem un seguit d’iniciatives que tant des de l’àmbit institucional com empresarial volen revertir la progressiva perduda de població a l’àmbit rural.

L’estratègia de mancomunar serveis

“No és una cosa nova, els efectes de la despoblació es porten notant des de fa 50 anys. Aquesta tendència no es revertirà a curt termini, han de passar encara molts anys. Estem en un moment difícil”. Paraules de Quico Fenollar, president de la Mancomunitat El Xarpolar i alcalde d’Alcoleja, un municipi que en les últimes dècades ha perdut prop d’un 80% de la seua població; de poc més de 1.000 habitants a no arribar actualment als 200. Fenollar defén un model mancomunat de gestió perquè els xicotets nuclis poblacionals puguen afrontar el repte de la despoblació. “Junts podem fer més que cada poble individualment”. Aquesta mancomunitat la conformen 27 municipis, la majoria de la comarca del Comtat però també alguns de la Marina Alta. Nascuda en 1998 per a gestionar la recollida de residus, amb el pas del temps ha anat sumant serveis, amb principal èmfasi en els de caràcter socials (dependència, assistència social i assistència domiciliària).

L’esperit de suport mutu naix també per la “baixa representació” d’estos pobles en altres òrgans de govern, tals com la Diputació d’Alacant o les direccions generals. “Els seus dirigents haurien de posar-se en el nostre lloc o vindre a escoltar-nos directament” assegura el primer edil d’Alcoleja, qui parla de grans entrebancs en matèria de representativitat. “Els que es dediquen a la política en un poble xicotet normalment no tenen remuneració econòmica per la seua tasca. S’ha de compaginar amb un altre ofici, i això fa que no hi haja temps per a dedicar-se a la política en altres institucions”.

Nous aires per a la gestió municipal

Fageca és un cas paradigmàtic de com gent jove i amb arrels a un municipi pot insuflar nous aires a la gestió municipal. L’actual equip de govern (una candidatura amb esperit independent però sota les sigles del PSPV) va accedir a l’Ajuntament en les eleccions municipals de 2019, posant fi a 20 anys de govern popular. Es tracta d’una llista que combina l’empenta de jóvens que s’han criat al poble, com ara Ismael Vidal (actual alcalde) i Borja Pérez (regidor fins que va renunciar al càrrec), i l’experiència en la gestió municipal d’Isabel Sancho (regidora de Fageca en la dècada dels 90, part del primer govern local de tot el País Valencià en estar format íntegrament per dones). 

Dins del seu full de ruta es troben ambiciosos projectes, per exemple la declaració del carrascar del poble com a paratge natural municipal. Es tracta d’una zona d’elevat valor paisatgístic i patrimonial, on es pot trobar el jaciment paleontològic de la Salema, del Plistocé mitjà. “És un conjunt molt aprofitable turísticament, però ho hem de saber protegir i explotar de manera sostenible”, recorda l’alcalde.

D’altra banda, Fageca s’ha convertit en el primer municipi de la nostra província en beneficiar-se del programa REVIU, impulsat des de la Generalitat Valenciana per a la lluita contra el despoblament. El programa propugna la captació de projectes de vida familiar en l’àmbit rural. La iniciativa ha fet que una parella d’Alacant haja anat a viure a Fageca, tot per a impulsar un projecte integral de dinamització turística i cultural. Els beneficiaris del programa s’han d’empadronar en Fageca, passant a viure en una casa que els cedeix el consistori. “La idea no és fer negoci, sinó dinamitzar i promoure el turisme rural”, o en altres paraules, “turisme d’embrutar-se les mans”, tal com assegura Ismael Vidal.

Mesures per fomentar l’ecoturisme

El foment de l’ecoturisme és una altra de les iniciatives nascudes des de l’àmbit rural per a dinamitzar els pobles. Al Comtat tenim l’exemple dels 7 municipis que conformen la Vall de Seta (Gorga, Balones, Benimassot, Tollos, Fageca, Famorca i Quatretondeta), que recentment han unit esforços en el projecte de recuperació d’una xarxa de senders. La Diputació d’Alacant ja ha mostrat el seu suport a aquesta iniciativa, impulsant un estudi que defineix les possibilitats i alternatives que es poden desenvolupar en matèria d’ecoturisme i sostenibilitat. El projecte contempla com a principal actuació la creació i senyalització d’un Gran Sender Vall de Seta i una xarxa de rutes pròpies per cada municipi, que seran adaptades també per a facilitar l’accessibilitat de les persones amb discapacitat.

Empreses que trenquen motlles

Al marge de les iniciatives institucionals també trobem algunes de caràcter empresarial, que aposten per la permanència en l’àmbit rural a pesar de les complicacions que això suposa. Parlem d’Eurobox, la marca nascuda i establerta en Benasau que s’ha convertit en un referent mundial en el disseny i la fabricació d’embalatge per a productes de luxe. Tal com reconeix el gerent d’Eurobox, Joaquin Devesa, “el lloc ideal d’una empresa d’aquestes característiques és un polígon. Però entenem que els pobles han de continuar tenint vida i el nostre negoci genera al seu voltant una sèrie de serveis que poden tenir un impacte positiu a Benasau”

Devesa al·ludeix a dos hàndicaps pel fet de trobar-se en l’àmbit rural. El primer d’ells és el difícil accés per carretera, que complica l’arribada de camions per a donar sortida al producte. L’altre hàndicap està relacionat amb la captació de personal. “Atreure talent al món rural és molt difícil; hem d’agafar a gent des de la base i formar-la. És molt dur no disposar de talent quan ho necessites, així que hem de fer una previsió a llarg termini per a formar un equip”.

Com altres moltes empreses, Eurobox s’ha vist afectada per la crisi derivada de la Covid-19, que ha colpejat fortament el seu sector. Parlem de la venda en les terminals d’aeroports (les conegudes botigues duty free), un dels llocs habituals on trobar els envasos d’alta gamma fabricats per Eurobox. L’empresa ha vist minvada la seua facturació per culpa de la caiguda dels vols i del menor tràfic de persones pels aeroports. “Continuarem adaptant-nos per a no deixar de costat les actuals tendències de consum”, conclou el gerent de l’empresa.

Font: Pau Sellés./

ua


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *