Les herbes remeieres al País Valencià: Dent de LLeó, Taraxacum Vulgare
En companyia de Ferran Albors coneixem la riquesa que hi ha en les comarques centrals valencianes en herbes remeieres, hui ens parla de Dent de LLeó, de nom científic Taraxacum Vulgare
Dent de LLeó , Taraxacum Vulgare. Taraxacón, Diente de león, Camarroja
Floració a la primavera i a principis de l’estiu. Recol·lecció a partir del mes de maig, quan està acabada de florir.
Hi ha algunes persones que prenen les fulles tendres d’aquesta planta principalment en amanides amb oli d’oliva i una mica de suc de llima.
És una planta depurativa del fetge i de la vesícula, ajuda a segregar la bilis i per tant depura la sang i regula el colesterol.
En una de les moltes excursions que realitzava amb el meu oncle Juanito “del 19” estant a la meitat just del barranc del Carrascalet, a l’altura de la font, em diu: “nebot, creua el barranc i puja fins a arribar a la part alta, i veuràs com trobes algunes plantes de Dent de lleó i ens les menjarem per a l’esmorzar, i al mateix temps a veure si arreplegues unes varetes de poliol que fa temps que vaig trobar caçant per aquell lloc”.
Era la primera vegada que menjava una amanida enmig de la serra, i fins a estant amarga és molt bona per al fetge i l’estómac.
REMEI CASOLÀ:
La meua tia Carmen Aracil, dona del meu oncle Juanito ”del 19”, moltes vegades anava a recol·lectar aquesta planta i unes altres de la mateixa família com: llicsons, camarroges, etc., per a les amanides, i conillets per a farcir els cocotets, igual que els espinacs.
Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m’han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi