Barnasants consolida el seu format confederal al País Valencià
L’organització del festival vol sumar més seus en territori valencià per a engrandir el seu projecte de cultural en xarxa
El festival de cançó d’autor Barnasants ha aconseguit consolidar la seua vocació confederal per segon any consecutiu, gràcies a la programació bastida al llarg i ample del domini catalanoparlant durant 2021. Ni tan sols la difícil conjuntura ocasionada per la pandèmia de la Covid-19 ha impedit que la vint-i-setena edició del Barnasants aconseguís organitzar tots els concerts programats a territori valencià (a l’espera de l’actuació de Joan Isaac al teatre Micalet de València el 27 de juny).
La clausura del festival al País Valencià va tenir lloc a la Casa de Cultura de Bellreguard el passat 1 de maig, un recital previst inicialment com a inauguració del festival, però que no es va poder dur endavant a causa de les altes xifres de contagis registrades a principis d’any.
Pere Camps, director del festival, fa una valoració “molt positiva” de l’edició d’enguany, i al·ludeix al seu esperit alineat amb la Declaració de Palma signada en 2017 pels consellers de cultura de Catalunya, País Valencià i Illes Balears -per tal d’enfortir els lligams lingüístics i culturals entre els tres territoris-. “El Barnasants és una proposta de cultura en xarxa on el més important no és fer negoci, sinó garantir la pluralitat i fomentar propostes que no vagen dirigides necessàriament a majories”, apunta Camps. Com a part de la proposta confederal també cal parlar de l’homenatge fet enguany al cantautor valencià Lluís Miquel: “fou un referent imprescindible per a la cultura valenciana, no sols com a impulsor de la cançó d’autor, sinó també com a activista cultural que va consolidar la infraestructura necessària per a normalitzar l’ús de la llengua dels valencians”.
Més enllà d’assegurar l’estructura en xarxa, l’altre objectiu del Barnasants 2021 ha sigut el de “crear espais culturals que oxigenaren d’alguna manera a la ciutadania” en temps de pandèmia. Tal com explica Pere Camps, “calia garantir també la feina de la gent que treballa al voltant de la cultura -des dels artistes fins als tècnics i auxiliars- a la vegada que permetíem a la gent respirar cultura a través d’espais oberts”. Això no va impedir que les restriccions afectaren els concerts, com alguns dels que tingueren lloc a València, quan la capital del Túria estava sotmesa a confinament perimetral. “És un fet que va incidir clarament en la resposta del públic, encara que el més important era dur endavant tots els concerts”.
El director del Festival confia que en els pròxims anys es puguen sumar a València, Alcoi i Bellreguard altres seus valencianes: “Hi ha diversos ajuntaments que han demanat formar part de la xarxa, així que segurament per a la pròxima edició afegirem més pobles al projecte”. En l’horitzó també es troba la futura creació d’un Ateneu de la cançó, plantejat com un espai de creació, trobada i programació estable per a la cançó d’autor. “La batalla se centra en aquests moments per a demanar l’ateneu a Barcelona, però és una proposta que també hauria d’existir per a València i Palma. No serà fàcil, però cada vegada estem en millors condicions d’aconseguir-ho”, explica Camps.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi