foradia

Dones de llegenda al Comtat

Quatretondeta i Fageca foren escenari durant el segle passat de dos fets que suposaren un abans i un després en la lluita feminista a l’àmbit polític. Matilde Pérez Molla es va convertir a Quatretondeta en la primera alcaldessa de la història en l’estat espanyol, mentre que Fageca va tenir el primer govern municipal valencià format íntegrament per dones

En una era on les reivindicacions feministes s’han instaurat per dret propi a l’agenda pública d’aquest país, convé recuperar de la memòria alguns fets que poden marcar el camí per trencar definitivament el sostre de vidre. De fet, no cal anar molt lluny per a trobar esdeveniments de capital importància que han permés a les dones superar obstacles en l’àmbit de la política. Parlem de dos pobles de la comarca del Comtat –Quatretondeta i Fageca– que durant el segle passat foren testimonis d’alguns fets amb caràcter pioner i que encara avui dia no són tan habituals com ens agradaria.

Primera alcaldessa de l’estat

En la dècada dels anys vint del segle passat Quatretondeta es convertí en el primer municipi de tot l’estat espanyol on una dona va ostentar la vara de govern. Matilde Pérez Mollá és el nom d’aquesta històrica personalitat, qui va ser primera edil del municipi entre el 27 d’octubre de 1924 i l’1 de gener de 1930. La família de Matilde gaudia d’una posició de privilegi, amb nombroses possessions de terra dedicades a l’agricultura i la ramaderia. Quan era jove va contraure matrimoni amb un notari oriünd d’Alcoi, que va ser destinat a Cartagena. A la mort del seu marit, i amb un gran bagatge de vida a la seua esquena, Matilde va tornar a Quatretondeta. Una vegada establerta a la seua ciutat natal va compaginar l’administració del seu patrimoni amb col·laboracions amb la premsa de l’època, a organitzar activitats lúdiques, i a impartir classes de música. També va recaptar fons per al centre d’internament de leprosos ubicat a Fontilles.

En 1924 es produeix el fet cabdal d’aquesta història, i és que en aquell any el governador de la província d’Alacant va nomenar a Matilde alcaldessa de Quatretondeta, convertint-la així en la primera dona que ostentaria aquest càrrec polític a l’estat espanyol.

Alguns autors asseguren que l’oportunitat de Matilde de participar en les institucions públiques fou fruit de la decisió personal del General Primo de Rivera (protagonista d’un colp d’estat l’any anterior), qui concedint aquesta prerrogativa a una dona volia realitzar un llavat de cara del seu règim dictatorial. Matilde complia els requisits per a ser triada alcaldessa: major de vint-i-cinc anys, no subjecta a autoritat marital i amb ‘casa oberta’ en un municipi. Al llarg dels sis anys en què va ostentar l’alcaldia va aconseguir integrar Quatretondeta al territori amb una carretera de cinc quilòmetres que connectava el municipi a Gorga. Encara que potser la seua consecució més important va ser l’arribada de la llum elèctrica al poble, la qual cosa va permetre a Quatretondeta seguir el ritme de la modernitat del segle XX.

A pesar dels anys transcorreguts aquesta personalitat continua sent recordada al municipi, com així ho demostra el nom d’un dels seus carrers -Na Matilde- que serveix per a rememorar la fita que va marcar en la lluita per la igualtat entre homes i dones. A més, també compta amb una placa en la façana de l’ajuntament que va ser instal·lada amb ocasió d’un homenatge que se li va realitzar l’any 2004, amb la presència dels seus rebesnéts. La història de la seua vida activa la va recollir el seu nebot Rafael en una novel·la titulada ‘La Senyora’.

Primer govern municipal format íntegrament per dones

L’any 1991 una candidatura formada per cinc dones va guanyar les eleccions municipals de Fageca, convertint-se així en el primer poble de tot el País Valencià en tenir una corporació municipal formada exclusivament per dones. Parlem de Raquel Seguí -que fou escollida alcaldessa-, María Victoria Vidal, Isabel Sancho, Concepción González de Canales i Josefa García. Amb el nom de ‘Tot per Fageca’, aquesta candidatura independent va governar a Fageca durant la legislatura 1991-1995, marcant un precedent a l’àmbit polític valencià. En 1995 diverses integrants de l’equip van repetir candidatura sota les sigles del PSOE. No obstant això, en aquesta legislatura van haver de compartir la corporació amb un regidor de l’oposició. Per a les eleccions de 1999 Raquel Seguí i les seues companyes de govern van renunciar a un tercer mandat, encara que això no impediria que una dona continués ostentant l’alcaldia. Foren dues edils del Partit Popular qui agafarien el relleu, primer Cristina Seguí Devesa i després Carmen Devesa Genaro, perllongant la presència d’una alcaldessa a Fageca durant vint-i-vuit anys. No seria fins a les eleccions municipals de 2019 que un home tornés a encapçalar el govern municipal; fou Ismael Vidal, amb una candidatura socialista. A l’actual corporació té presència Isabel Sancho, una de les cinc regidores d’aquell històric govern.

Amb ocasió del 30 aniversari de la formació d’aquest govern, i fent-ho coincidir amb la reivindicació feminista del 8 de maig, les cinc regidores de la legislatura 1991-1995 foren homenatjades enguany al seu poble. El govern municipal de Fageca va organitzar un acte amb les protagonistes, durant el qual es va descobrir una placa commemorativa a la façana de la casa consistorial. La placa immortalitza el nom de les cinc edils, fent constar a més el caràcter pioner del seu govern. L’acte va comptar amb la presència de Raquel Seguí, Isabel Sancho i Josefa García, així com de les filles de María Victoria Vidal -que va faltar l’any passat- juntament amb l’actual alcalde, i nombrosos veïns. Durant el descobriment de la placa també es va realitzar una exposició amb fotos i reculls de premsa de l’època que feien constar els resultats electorals.

Font: Pau Sellés./


bigdata

subscriutegrat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *