lasarga

Salvador Soria: Autèntic símbol de nitidesa

Reportatge per Yolanda Murcia i Mateo Gamon

Foto Mateo Gamón./

Nascut al barri Valencià de El Grau l’any 1915, a prop del port, va ser un dels pocs artistes que va fer que les seves obres fossin pura poètica plàstica dins el món contemporani, i un dels quals, després de la seva mort en l’any 2010, ens va deixar part del seu llegat a la ciutat alacantina de Benissa.

Tota la seva vida es divideix per anècdotes tant interessants com productives a l’hora de reflectir la seva història en les seves obres d’art, remuntant-se així a les seves vivències a El Grau, on va passar la seva infància i adolescència. Durant aquest període, Soria anava quasi tots els dies al port, cosa que va fer que en les seves obres aparegués certa influència d’aquest, exhibint en moltes peces seves materials de vaixells que representaven els mateixos que ell veia tots els dies al port. Poc després, quan va complir els 20 anys, la guerra civil el va obligar a canviar els pinzells per armes, allistant-se així, a les milícies republicanes i acomiadant-se de la seva mare per no tornar-la a veure fins d’aquí 15 anys.

La seva experiència dins de les tropes militars no només el va ajudar a adquirir rangs, ja sigui perquè al llarg de tots aquests anys va anar ascendint fins arribar a ser capità de les tropes milicians republicanes, sinó que també el va ajudar a adquirir força, ja que en moltes d’aquestes expedicions militars va ser ell mateix l’encarregat de portar damunt seva les mines explosives i d’activar-les. A la fi de la guerra es va exiliar a França, on va estar pres durant diversos anys en diferents camps de concentració prop de Sept Fonts, al costat de Montauban y en Argelès-sur-Mer on, com anècdota curiosa, venia els paquets de tabac que els oficials proporcionen als presos, per comprar-se carbonets per dibuixar. Un bon dia, va conèixer a una francesa bellíssima que portava provisions als famolencs presos i la qual va emprar d’estratègia per al pintor, ja que la va utilitzar per casar-se amb ella i així sortir de la captivitat. El que no va planejar és que va acabar enamorant-se d’ella.

Van viure a França durant molts anys, i mentrestant el pintor reprenia la seva vocació com a artista, fins que en l’any 1953, torna a Espanya amb la seva esposa, quatre nens nascuts a l’exili i un grapat de quadres seus de diversos estils. És en el seu retorn a Espanya on comença la seva etapa coneguda com Síntesi-Superrealista, inspirant-se en un país trist i empobrit per la guerra, on la seva obra serà una denúncia d’aquesta realitat percebuda, utilitzant com a característica personal la fusta cremada, llimadures de ferro i claus, per poder aconseguir que les seves obres arriben al màxim realisme possible, i així, provocar una emoció temporal al introduir altres elements vius en la pintura. Soria va exposar en més de 500 exposicions per tot el país i per diferents museus d’infinitat de països, entre els quals es troben des d’Alemanya, fins a Síria, Japó, Mèxic o els Estats Units. Actualment, l’obra de l’artista es pot trobar en museus com el Museu d’Art Contemporani de Madrid o el Museu de Belles Arts de València, a l’IVAM. 

Des de sempre va tenir el mateix objectiu, i és que va ser un dels pocs artistes que va fer que les seves obres es convertiren en una font d’emoció i reflexió, forta personalitat i d’una evident veritat, mostrant al món que darrere de les seves peces no només hi havia objectes que admirar, sinó que també hi havia una gran història de superació, valentia i força que han fet que aquest artista es done a conèixer com el que és; un autèntic símbol de nitidesa. 

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamon./


firamodernistaalcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *