foradia subscriutegrat

Ana Calvo reivindica el paper de la dansa

Aquest llibre és una reflexió de la ballarina alcoiana sobre la importància i la tasca dels ballets a les Festes de Moros i Cristians

Des de fa dècades un dels elements més importants a les entrades de Moros i Cristians, ja no sols d’Alcoi, sinó de totes les localitats en les quals se celebren aquestes festes, són els ballets. Gràcies a la música, els vestuaris, però, sobretot, els moviments de les ballarines; aquest punt dins d’una entrada aconsegueix acaparar totes les mirades, i obrir debats sobre quin ha sigut el favorit d’eixe any.

Ana Calvo, una de les coreògrafes veteranes de la festa, ha decidit explicar la seua visió sobre aquest món, però a més d’una forma reivindicativa; ja que fa valdre la tasca que durant tot l’any realitzen els diferents grups per a aquest dia tan especial. Tot açò ho conta en ‘Bailar entre confeti’.

La idea va sorgir al confinament, ja que des de feia temps ho plantejava, i pensava en escriure sobre la meua experiència professional durant molts anys. La meua intenció no era que fora un llibre tan ampli, ni tan professional, si no una cosa més íntima. Però, a poc a poc va anar agarrant forma i ho vaig plantejar al meu amic Ramón Climent, que li va agradar molt la idea. Ell ha sigut el meu padrí i el que m’ha ajudat a fer-ho tot“, ha indicat la ballarina.

Però Ana Calvo, també ha comptat amb la col·laboració de moltes companyes: “Vaig narrar i descriure cada ballet, des del primer que va aparèixer en festes l’any 1974, de Mari Francis Richart. Després vaig decidir involucrar a altres ballets com els que estan quasi des del principi com Inma Cortés, Anna Botella, Virginia Bolufer, Carmina Nadal, i després vaig introduir als que són més nous com les Gawazi, Rafa Felipe, Gabriel Amador, Danzas Al-azraq, Noel Barroso, i Begoña Bravo. Vaig considerar importat que no fora jo soles la protagonista, ja que aquesta història la podem escriure entre tots”.

A més, també participen altres persones rellevants com la directora del Conservatori de Dansa, Carmina Doménech; la directora artística del Casal de Sant Jordi, Mónica Jover; els ballarins Sol Picó i Isaac Montllor, i el músic, Gregorio Casasempere Juan; o inclús també professionals del món dels maquillatges, vestuaris i carrosses, ja que són també un element important per als ballets.

Si hi ha alguna cosa fonamental en aquest llibre, és la dignitat d’una professió, que s’ha dignificat a les ballarines, i a la dansa. La música o els dissenys, sempre han estat més considerats, i els ballets, que és una cosa que sempre apareix també i que tot el món espera, pareix que siga que estiguen poc valorats. Amb aquest llibre vull dignificar la nostra professió” reclama Calvo.

I si s’ha de dignificar la dansa, una de les qüestions crucials, és què passa amb els ballets durant la resta de l’any: “Quan es criden als ballets per a les filaes amb càrrec, sempre és com un concurs, no es tria perquè es pense que siga millor, o que una idea és millor, si no és un poc per a veure qui ofereix més, a vegades és com una subhasta i ens sentim sangonejats. Entre els ballets, i les filaes de càrrec hem de tindre una major consideració“, però aquesta veterana de la dansa explica que la importància de les coreografies als Moros i Cristians ve perquè donen espectacle: “No sols és dansa, també és teatre, música. És un espectacle movible, i està viu, no és sols desfilar, sinó que estem representant una història, i crec que a la gent li agrada eixe espectacle“.

Els ballets hem creat una marca sense saber-ho la ‘Marca Alcoi’. Des del principi ens van contractar a altres localitats, i inclús per l’estranger. Som un referent, i som una de les parts més exportables de les nostres festes, ja que sempre ens miren amb categoria“, destaca la coreògrafa.

Pel que fa a l’evolució dels ballets des dels seus inicis, Ana Calvo creu que “estem en un punt en el qual hem d’anar amb cuidat, ja que tot el món no pot ballar. Hi ha molta gent que vol ballar, però jo considere que per a reivindicar la nostra professió, per a poder eixir ballant s’ha de ser ballarina. La dansa té una disciplina, dificultats tècniques i físiques, i s’ha d’estar preparades. S’ha d’estudiar dansa. No tot està bé, i no tot el món pot ballar, i si no tenim cuidat açò pot convertir-se en una comparsa de carnestoltes, en la que tot el món es mou igual, però això no és dansa. Hi ha molts que ho cuiden moltíssim i són molt professionals, i per això, hem de cuidar eixa professionalitat. Hem de buscar l’excel·lència i seguir sent un referent“, i continua comparant: “Abans els ballets tenien una altra frescor, no hi havia tant d’element i sols era dansa. A vegades si tornarem un poc als orígens, no estaria malament, encara que està molt bé donar eixa espectacularitat”.

Font: Belén Rivas./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *